Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Olav Fartein Valen
Música
Compositor noruec.
Fill d’un missioner protestant, visqué cinc anys de la seva infantesa a Madagascar Estudià filologia i música a Oslo i el 1909 es diplomà en orgue al conservatori d’aquesta ciutat Aquell mateix any es traslladà a Berlín, on fou deixeble de M Bruch i KL Wolf i tingué ocasió d’estudiar a fons el contrapunt de JS Bach De nou a Noruega, el 1916, es dedicà a la composició i a la docència i ocupà el càrrec d’inspector de la collecció de música de la Biblioteca de la Universitat d’Oslo 1927-35 Ben aviat destacà com a compositor innovador, i la seva obra, a part d’algunes excepcions, fou rebuda amb…
Philippe Halsman
Fotografia
Fotògraf nord-americà d’origen letó.
De família jueva, el 1928 fou acusat falsament de la mort del seu pare en un accident de muntanya i, en un fort clima antisemita, condemnat a presó, de la qual es deslliurà gràcies a una campanya que mobilitzà personalitats influents de tot Europa Poc abans d’acabar els estudis d’enginyeria a Dresden Alemanya, es decantà per la fotografia i anà a París, on obrí un estudi 1934 que, pel seu afany innovador tant estètic com tècnic inventà una càmera rèflex de lent doble, aviat esdevingué molt popular entre la intellectualitat retratà, entre d’altres, André Gide, Marc Chagall, Le Corbusier, Paul…
Miquel Arimany i Coma
Literatura catalana
Poeta, assagista i editor.
Vida i obra Conreà la novella Eduard 1955, Una taca de sol 1968 i Si la vida ens digués sí 1988 la poesia D’aire i de foc 1959, Cançons per a no cantar 1977, Petit poema de Catalunya 1977, Paisatges de Catalunya 1978 i De foc i d’aire 1982, reculls que aplegà a Poesia 1938-83 1985 amb tota una sèrie d’estudis crítics sobre la seva poesia Restà inèdit l’extens Poema de Crist Com a assagista publicà Maragall 1860, 1911, 1961 1964, Per un nou concepte de la Renaixença 1965, I els catalans també 1965, premi JYxart 1964, L’avantguardisme en la poesia catalana actual 1972 i Aspectes de nova…
Cristià Camps
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg.
Estudià a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller, on es doctorà l’any 1980 amb la tesi Un demi-siècle d’hispanisme et de catalanisme roussillonnais Jean Amade, Joseph-Sébastien Pons , i on ensenya llengua i literatura catalanes des del 1992 i n’és catedràtic 1996 Dirigeix el Centre d’Estudis i de Recerques Catalans CERC d’aquesta universitat i és director fundador 1998 de la revista REC Revue d’Études Catalanes , publicada per aquesta mateixa universitat, i dirigeix la collecció catalana d’Éditions de la Tour Gile, fundada el 2002 És president de l’Association Française des Catalanistes…
,
simbolisme
Música
Corrent estètic del darrer terç del segle XIX.
L’aplicació musical del terme ha estat proposada per S Jarocinski Entre els plantejaments del simbolisme hi ha la recerca d’una altra realitat, que apareix amagada rere d’indicis i intuïcions, i per tant molt més rica i suggeridora Es pot dir que el simbolisme s’accentuà en contacte amb els corrents positivistes del vuit-cents Els vincles entre simbolisme i música provenen del corrent literari francès encapçalat per G de Nerval, A Rimbaud, Ch Baudelaire, P Verlaine i S Mallarmé, i posteriorment A Gide i P Valéry Els poetes simbolistes francesos situaven Baudelaire i la música de R Wagner com…
Joaquim Homs i Oller
Joaquim Homs i Oller
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Estudià violoncel a Barcelona, i fou autodidacte en composició Amplià els coneixements musicals amb Robert Gerhard 1931-36 Estrenà obres als festivals de la Societat Internacional de Música Contemporània, a París 1937, Varsòvia 1939, Estocolm 1956 i en altres de França, Anglaterra i Amèrica El festival de Barcelona li dedicà un concert monogràfic 1974 La seva producció comprèn unes 200 obres Les més significatives són el Quartet de corda núm 1 1938, Sonata per a violí 1941 Variacions sobre un tema popular 1943 la Sonata per a piano 1945, Via Crucis , per a veu, quintet de corda i tambor 1956…
Jorge Guillén

Jorge Guillén
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Adscrit a la Generació del 27, collaborà amb poemes, assaigs i traduccions en diverses revistes a la “Revista de Occidente” publicà 1929 la seva versió del Cimetière marin , de Valéry Fou lector a la Sorbona de París 1917-23, catedràtic de literatura a la Universitat de Múrcia 1925-29, lector a la d’Oxford 1929-31 i catedràtic a la de Sevilla el 1938 emigrà als EUA Harvard, Yale, Berkeley, etc, viatjà per Europa, residí a Puerto Rico i retornà, algunes temporades, a Màlaga Representà l’esforç més decidit de la seva generació d’aconseguir una poesia pura, despullada, mitjançant l’elaboració…
Premi Polar de Música
Música
Premi de música creat el 1989.
En fou l’impulsor Stig Anderson, compositor i productor suec, entre d’altres, del Grup Abba i de l’empresa discogràfica Polar Records International AB Atorgat anualment des del 1992 a generalment dos o excepcionalment un o tres intèrprets, conjunts musicals o institucions d’arreu del món destacades per la seva trajectòria, el guardó és concedit sense distinció de gèneres i abasta tant la música clàssica, com el pop , el rock , el jazz o l’avantguarda Formen part del comitè de la institució la Reial Acadèmia Sueca de Música, l’Associació Sueca de Drets d’Interpretació, l’Associació Sueca de…
Joan Prat i Esteve
Literatura
Escriptor, conegut pel pseudònim d’Armand Obiols.
Amb Joan Oliver i Francesc Trabal formà un grup d’amistat literària, conegut com el Grup de Sabadell, i fundà l’editorial La Mirada 1925 Collaborà a la revista sabadellenca Garba 1920, on aparegueren els seus primers poemes, de tall carnerià a Vibracions 1921, de la qual fou codirector amb Esteve Serra, i esporàdicament a Revista de Sabadell Participà també en la redacció del Diari de Sabadell , on publicà articles breus d’actualitat local i poemes influïts primer per models com Carner i les propostes estètiques dels primers simbolistes europeus, i a partir del 1926, per Riba, Mallarmé i…
,
aforisme
Literatura
Proposició concisa, completa i sovint enginyosa escrita en vers i, més en general, en prosa, que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.
Al llarg de la seva història ha tingut contactes amb d’altres gèneres, com l’anomenat “pensament” filosòfic, l’axioma científic i l’apotegma, o ha estat anomenat amb d’altres noms com proverbi, adagi, sentència i màxima Inicialment fou una forma culta d’expressió continguda en obres extenses, però que podia ésser aïllada sense perdre el significat En trobem a les antigues cultures egípcia, sànscrita, vèdica i xinesa, però fou sobretot a través d’alguns llibres bíblics i dels autors grecs i llatins Plató, Virgili, Ciceró, Sèneca, etc que aconseguí la seva màxima difusió Sota aquesta doble…