Resultats de la cerca

Fou membre destacat de la Joventut Valencianista Aviat començà a collaborar a “La Correspondencia de Valencia”, òrgan de la Unió Valencianista Regional Publicà dues narracions breus en català a “El Cuento del Dumenche” Primer amor 1914 i The Five O’clock Tea 1920 Recollí una sèrie d’assaigs i articles sobre el valencianisme i el fet nacional al volum Claridad Aspectos valencianos 1922 Posteriorment publicà novelles en castellà Durant la República fou un dels fundadors del partit monàrquic Renovación Española, i el 1934 adquirí el diari “La Voz Valenciana”, que convertí en…

Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, entre les quals la collecció “Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis” 1915 i les revistes El Vers Valencià 1934 i Ribalta 1935 La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics , és molt extensa —més de seixanta llibres—, però desigual Escriví, també, una Història de l’art valencià 1957 i diversos pamflets polítics, com Els cavallers de Vinatea 1928 i El perill català 1931, atac al valencianisme polític procatalanista Publicà igualment alguns opuscles de tema gramatical, en els quals postula solucions…

Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres Collaborador de diversos mitjans “Pàtria Nova”, “La Correspondencia de Valencia”, “València Nova”, La Veu de Catalunya , etc, fou un membre destacat de la Joventut Valencianista —l’òrgan més representatiu del nacionalisme valencià del moment— i un incansable polemista polític i cultural Destaca la seva intervenció en la discussió sobre l’avantguardisme, que tingué lloc bàsicament a la revista “Taula de Lletres Valencianes” Fou autor de diversos opuscles sobre el valencianisme Solidaridad y regionalismo , 1908, Síntesi del criteri…

Fou president de Lo Rat Penat 1932-35, degà del Centre de Cultura Valenciana —on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i toponímia— i un dels signataris de l’Acord Ortogràfic de Castelló de la Plana 1932 A la postguerra fundà l’editorial Sicània 1955, la revista literària “Sicània” 1958-59 i la collecció de narrativa valenciana breu “Nostres Faulelles” 1961-66 Interessat en la bibliofília, creà una important biblioteca particular especialitzada en qüestions valencianes Publicà nombrosos treballs sobre arqueologia, paleontologia lingüística, toponímia i valencianisme…

Advocat 1916, pertangué 1919-25 al cos jurídic militar Fou el més destacat collaborador d’Ignasi Villalonga i Villalba, i pertangué a Unió Valencianista Fou un dels inspiradors 1918-24 de la línia ideològica de La Correspondencia de Valencia , òrgan virtual d’aquest partit, regidor de l’ajuntament de València 1931-33 i síndic formà part de la comissió proestatut i de la minoria valencianista de la corporació municipal Diputat a corts 1933-36 per Lliga Catalana, presidí el Centre d’Actuació Valencianista 1933 i la Unió Valencianista 1936 Fundà i dirigí el setmanari El Camí 1932-34 Director del…

De caràcter explícitament nacionalista, responia a la intenció d’ésser una plataforma comuna a les diverses tendències ideològiques del valencianisme d’aquell moment Fou dirigit per un consell que constituïen Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta, Pasqual Asins, Francesc Caballero i Muñoz i Enric Navarro i Borràs, i hi collaboraren, entre d’altres, Ernest i Eduard Martínez-Ferrando, Carles Salvador, Eduard Ranch, Emili Gómez-Nadal, Francesc Bosch i Morata, Manuel Sanchis i Guarner, Antoni Igual i Úbeda, Robert Moròder, etc Desplegà una campanya permanent a favor de l’autonomia…

Commemora l’entrada del rei Jaume I de Catalunya-Aragó  a València al capdavant de l’exèrcit catalanoaragonès el 9 d'octubre de 1238, després de la derrota dels musulmans, i la fundació del Regne de València Durant l’època medieval se celebrà de manera irregular a partir del centenari 1338, estretament associada a l’onomàstica de sant Dionís i també a Sant Jordi, patró de la ciutat des del 1341 Segons les circumstàncies, la celebració posà èmfasi en aspectes més polítics, religiosos o festius Així, durant el segle XV els Trastàmara intentaren identificar la festivitat amb la monarquia, com…

Com a artista, formà part del Grup Parpalló En un viatge a París ingressà al Partido Comunista de España  i, a partir d’aleshores, abandonà l’art i es dedicà a l’activisme polític antifranquista, subsistint gràcies a la feina en el negoci familiar Un dels principals dirigents comunistes al País Valencià, fou detingut diverses vegades i torturat per la policia Després del franquisme es distancià del PCE, en part pel seu valencianisme, i el 1984 fou un dels fundadors d’ Unitat del Poble Valencià Durant la Transició, la seva intervenció fou decisiva per al retorn del cartellista…

Deixeble de Constantí Llombart, dirigí eventualment 1880-83 el Calendari Llemosí  i fou membre de Lo Rat Penat i de L’Oronella Fundà, amb altres ratpenatistes escindits, la societat València Nova 1904, origen del valencianisme polític Inicià una “Biblioteca Llemosina” per a l’edició de textos antics 1881, que no tingué continuïtat Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat del 1897, i en fou mestre en gai saber Publicà una part de la seva obra poètica a Lliris i cards 1899, i el drama històric Mare i madrastra 1889 sobre l’enfrontament entre Guillem de Vinatea i…

Presidí la Joventut Valencianista, on ingressà el 1918 i de la qual el 1921 n’esdevingué president Aquest mateix any fou nomenat secretari de la secció valenciana de l’entitat  Nostra Parla , en la revista de la qual collaborà, com també en altres periòdics valencianistes El Crit de la Muntanya , Pàtria Nova i La Correspondencia de Valencia A través de la seva amistat amb l’empresari Ignasi Vilallonga, es vinculà amb el valencianisme polític de la Unió Valencianista i, en escindir-se aquesta el 1923, s’afegí al sector liberal i nacionalista i protagonitzà la refundació del…