Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
xinxó
Moneda d’or antiga, dita també duret d’or, perquè valia cinc pessetes.
fort
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda portuguesa d’argent, de Dionís I de Portugal, que valia 40 reis.
Modernament hom en diu tornès
lliura de compte
Numismàtica i sigil·lografia
Durant l’edat mitjana, unitat de compte basada en el pes d’argent i el seu valor continguts en 240 diners.
Inicialment aquest pes coincidia amb el de la lliura ponderal monetària En afeblir-se progressivament el pes dels diners i el seu contingut d’argent, la lliura, obtinguda pesant 240 diners, s’anà allunyant del valor de la lliura ponderal En ésser substituïda la lliura ponderal pel marc, la paraula lliura designà exclusivament el valor de 240 diners corrents Essent el diner la base de la comptabilitat en moneda, però de valor massa petit per a la major part de transaccions, hom es valia dels seus múltiples, el sou o 12 diners i la lliura o 240 diners Així els valors eren…
òbol
Farmàcia
Física
Antiga unitat de pes que valia 12 grans, o sia, 1/2 escrúpol o 1/6 de dracma.
Un òbol equival a 0,599 g
vàndal | vàndala
Història
Individu d’un poble germànic que, al començament de l’era cristiana, era instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula.
Dividit en silings i asdings, s’establí a Moràvia al sII, i després a la Pannònia septentrional L’any 401, barrejats amb els sueus i els alans, avançaren vers el Rin, el travessaren per Magúncia i s’escamparen per la Gàllia El 408 intentaren de forçar els passos dels Pirineus orientals, però foren rebutjats per Dídim i Verinià Potser llavors hi deixaren algun nucli que segurament donà nom a Campdevànol Camp del Vàndal L’any següent aconseguiren de travessar els Pirineus centrals i occidentals i ocuparen zones diverses de la península Ibèrica Els vàndals silings s’establiren a Andalusia, on…
souet
Numismàtica i sigil·lografia
A València, al segle XVII, mig ral castellà d’argent, que valia 12 diners (un sou), quan el ral, per la pragmàtica del 28 d’abril de 1614, en valia 24, o sia, dos sous.
geodèsia
Geologia
Branca de la geofísica que estudia les dimensions i forma de la Terra i del camp gravitacional.
Les cultures primitives mesopotàmica, egípcia, fenícia, etc acceptaven la hipòtesi que la Terra era plana Els primers a oferir una imatge rodona de la Terra foren els membres de l’escola pitagòrica, idea acceptada fàcilment pels astrònoms i filòsofs grecs Tanmateix, la hipòtesi d’un Terra plana sobrevisqué dins les creences populars fins a la revolució copernicana del s XVI Els primers intents científics de mesurar les dimensions del globus terraqüi foren fets per Eratòstenes s III aC, el qual calculà que el meridià terrestre valia 40 000 000 de metres, valor molt pròxim al que…
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval siciliana de compte que el 1222, sota el rei Frederic II, valia 1/600 de l’unça d’or.
dècim | dècima
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda espanyola de coure que valia la dècima part d’un ral, encunyada el darrer terç del regnat d’Isabel II.
Com a monenda de compte perdurava encara a mitjan s XX a Mallorca amb l’equivalència de 5 cèntims per a dues dècimes