Resultats de la cerca

Es construí seguint els plànols de Giuseppe Piermarini, dins el model dels grans teatres a la italiana del moment, amb la planta en ferradura, volta acústica i pòrtic exterior per a les carrosses La inaugu ració tingué lloc l’any 1778 amb Europa riconosciuta , obra encarregada a A Salieri per a l’ocasió La decoració interior es renovà el 1830 i al llarg del temps s’hi han fet diverses millores Bombardejat el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, fou refet i reinaugurat el 1946 amb La gazza ladra , dirigida per A Toscanini El 2002 es tancà provisionalment per a modernitzar la maquinària…

Aquest domini passà a Pàdua al s XIII, on la família s’establí Des del 1318, en què Jacopo da Carrara fou elegit capità general de Pàdua, els Carrara controlaren el govern de la ciutat Francesco I da Carrara mort el 1393, dit il Vecchio 1355-88, aliat de Gènova, lluità contra Venècia i conquerí Treviso 1384, Feltre i Belluno 1386, però fou derrotat i morí presoner dels Visconti, aliats amb Venècia El seu fill, Francesco II da Carrara mort el 1406, dit Novello 1388 1390-1405, fou desposseït per Visconti, però recobrà la senyoria de Pàdua el 1390 Conquerí Verona 1404 i…

Alfons el Magnànim signa una treva amb el duc de Milà, Felip Maria Visconti, i amb els genovesos

Els genovesos reberen una derrota tan greu, que el dux lliurà la ciutat al duc de Milà Felip M Visconti

Posseí bancs a Milà, a Barcelona i a Londres Finançà obres públiques i defensà la política de Filippo Maria Visconti, que el nomenà comte d’Arona 1445

Estigué molt en voga a la fi de l’edat mitjana i als dos primers segles de la impremta Un llibre d’hores de Setmana Santa en català fou imprès a València el 1494 LEs miniatures de la majoria d’aquests manuscrits constitueixen, sens dubte, un exponent valiosísim de la printura medieval Durant els ss XIV i XV França fou el centre més important JPucelle minià el llibre d’hores de Jeanne d’Évreux ~1325, The Cloisters Museum, Nova York una sèrie d’artistes agrupats sota el títol de Pintor del duc de Berry illustraren una gran quantitat de llibres per a Joan, duc de Berry Cal destacar també el…

Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti…

Assolí el govern de la ciutat cap al 1260, quan Leonardo Della Scala, dit Mastino I assassinat el 1277, esdevingué podestà del popolo Ell i els seus successors — Alberto I Della Scala mort el 1301, germà seu, Bartolomeo I Della Scala mort el 1304 i Alboino I Della Scala mort el 1311, fills d’Alberto I— foren els forjadors de la senyoria veronesa, erigida en defensora de la menestralia enfront dels atacs de la noblesa foragitada de la ciutat Una nova etapa en la trajectòria dels Della Scala, caracteritzada per la temptativa de fer de llur senyoria l’estat hegemònic del nord d’Itàlia, s’obrí…

Situada a la plana del Po, a la vora esquerra del riu Ticino, prop de la seva confluència amb el Po, és un centre comercial i industrial Indústries siderúrgiques, de maquinària màquines de cosir i agrícoles, químiques, tèxtils, etc Universitat fundada el 1361 De primer dominada pels gals, més tard passà a Roma, sota la qual gaudí d’una gran prosperitat Destruïda per Odoacre 476, fou refeta pels llombards, que en feren llur capital Carlemany se n'apoderà 774 Comuna des del s XII, el 1359 passà al ducat de Milà Dominada per Castella 1525-1706 des de la batalla de Pavia, Àustria 1706-96, França…

Vida Nascut en el si d’una família de músics, fou deixeble d’I Pizzetti i A Casella a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, centre on es diplomà el 1929 Gràcies a una beca, del 1930 al 1932 estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia De nou a Itàlia, es llicencià en lletres a la Universitat de Milà i el 1937 començà a impartir classes al Conservatori de Bari Gran creador de melodies, Rota és conegut sobretot com a compositor de bandes sonores, entre les quals destaquen les de La dolce vita F Fellini 1960, Rocco e i suoi fratelli L Visconti 1960, Il Gattopardo L Visconti…