Resultats de la cerca

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a…

Quan una citació enclou diversos paràgrafs, hom colloca al començament de cadascun la primera parella, però no al final

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a…

El sever i compacte edifici de l’hospital, vora la Seu Nova ECSA – JTodó Al llarg de l’edat mitjana la ciutat de Lleida mostrà una gran preocupació per l’atenció i l’acolliment de pobres, malalts i desvalguts Bona prova d’això és l’elevat nombre d’institucions assistencials que s’hi erigiren d’ençà del segle XII Amb tot, la mala gestió i les dificultats per a obtenir rendes precipitaren la progressiva desaparició de la majoria d’aquests centres, mentre la resta subsistia en unes condicions força lamentables A mitjan segle XV, la situació devia ser especialment dramàtica, de manera que sorgí…

Situació Les ruïnes de la domus des del costat de migjorn, amb el mur meridional esfondrat la tardor de 1984 M Anglada L’antic castell o domus d’Esparreguera queda dins el municipi de Seva, en un enclavament, entre els municipis del Brull, Aiguafreda, Centelles i els Hostalets de Balenyà, vers el nord-est del terme municipal, vora el límit amb el de Centelles i a ponent de la urbanització del Muntanyà Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 37,3 —y 28,2 31 tdg 373282 Hi ha tres maneres d’arribar-hi l’una…

Carrer de l’estirp hebraica, Palma de Mallorca, 1788 AGS / AC Les tres illes majors de les Balears experimentaren un creixement urbà d’importància i característiques diverses al llarg del set-cents Per a Palma de Mallorca hom calcula un augment d’uns 5 000 habitants, passant dels 28 882 registrats l’any 1715 als 34 073 del 1787 Un curs irregular, amb les màximes taxes a la primera meitat del segle, una predominança del creixement rural per damunt de l’urbà, i una important densitat d’aquest, amb 134 habitants per km 2 , constitueixen alguns dels trets significatius a Mallorca D’altra banda,…

Situació i presentació S’estén al sector esquerre del Llobregat, ja en contacte amb el Lluçanès la riera de Merlès —dita antigament d’Adest—, límit oriental del terme, el separa de Lluçà Limita al N amb els municipis de Vilada i Borredà, que l’abraça a més per l’E, per on també limita amb Lluçà Lluçanès al s termeneja amb Sagàs i Olvan i a l’W amb Cercs La major part de la seva extensió correspon a la capçalera de la vall de la Portella, entre la serra de Picancel, amb el pic de Salga Aguda 1171 m al N i la serra de Campdeparets i el serrat de Sant Isidre 1121 m al S, fins al peu del coll de…

Situació i presentació Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre al S, amb Fígols Vell i Gósol i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén Alt Urgell El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners , la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més…