Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
Els esciúrids: esquirol i marmota
Àrea de distribució mundial de la família dels esciúrids Maber, extret de Macdonald, 1985 La família dels esciúrids és una de les més àmplies de l’ordre de rosegadors i comprèn formes molt característiques com els esquirols, els suslics, els esquirols voladors, les marmotes i els anomenats gossets de les praderies Són animals ben caracteritzats i coneguts per la majoria de persones, potser més que altres rosegadors Inclou formes arborícoles, terrestres i excavadores És una família pràcticament cosmopolita es troba a tot el món menys a Austràlia, Madagascar, la part N d’Amèrica…
esquirol volador

Esquirol volador (Petaurus breviceps)
David Cook (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Nom donat a uns dotze gèneres de mamífers rosegadors de la família dels esciúrids, d’uns 30 cm de llargada, caracteritzats pel fet de tenir una expansió de la pell, anomenada patagi, que s’estén a ambdós costats del tronc entre els membres anteriors i els posteriors.
Estrictament nocturns i arborícoles, poden llançar-se d’un arbre a un altre, planejant amb l’ajuda del patagi Habiten a Àsia, Amèrica i l’Europa oriental, i entre els més importants es destaca el gènere Petaurus En el passat els esciúrids foren un grup molt comú als boscs subtropicals del Miocè i del Pliocè europeu Tot i que ja eren presents en el Miocè inferior d’Europa, foren especialment abundants en el Miocè mitjà, gràcies a la major expansió dels boscs subtropicals Els esquirols voladors foren freqüents entre les faunes de micromamífers del Miocè mitjà dels jaciments del…
Jerry Uelsmann
Fotografia
Fotògraf nord-americà.
Es graduà en fotografia al Rochester Institute of Technology i estudià, a més, comunicació, història de l’art i disseny Explorador de les fronteres de la fotografia, experimentà amb múltiples positivacions, imatges en negatiu i altres tècniques per a elaborar la seva mitologia personal Les seves imatges són formades per elements dispars —nus, arbres voladors, boires, objectes reflectits en masses d’aigua, detalls de plantes, etc— situats de tal manera que ressalten l’ambigüitat dels conceptes espai i escala Per a Uelsmann, el laboratori fou un taller de recerca visual Els seus…
cigne

Cigne
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Gènere d’ocells palmípedes de l’ordre dels anseriformes
, de la família dels anàtids, de dimensions mitjanes, variables segons les espècies.
Com els ànecs, tenen el cos feixuc i protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug Tots són aquàtics, excellents nedadors i voladors, molt elegants quan neden, però de caminar feixuc Tenen el coll molt llarg i flexible En general no hi ha distinció entre ambdós sexes Els cignes són generalment animals típics dels climes freds i temperats A l’estiu es troben al nord de la regió eurasiàtica, i a l’hivern emigren cap al sud fins a les costes mediterrànies Són gregaris i diürns, i s’alimenten de fulles i brots de determinades plantes de ribera, d’insectes, de larves, de crustacis…
ala
Anatomia animal
Membrana d’alguns rèptils actuals del gènere Draco
i dels pterosaures, rèptils voladors desapareguts al cretaci.
Can Llobateres
Jaciment paleontològic
Jaciment del Miocè superior, datat en uns 9 milions d’anys, situat al terme municipal de Sabadell (Vallès Occidental).
Fou descobert al final dels anys vint per RArqués i Miquel Crusafont Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l’esquelet d’un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus , així com nombroses restes dentals Can Llobateres és així mateix l’estratotip de l’estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l’equivalent continental del TortoniàLa composició faunística de Can Llobateres presenta una inusual diversitat de mamífers D’una banda, persisteixen les comunitats autòctones evolucionades de les faunes…
pelecaniformes
Ornitologia
Ordre d’ocells palmípedes, els únics que tenen la membrana interdigital unint tots 4 dits.
Tenen les potes curtes, les ales ben desenvolupades, amb 11 rèmiges primàries, i són excellents voladors Presenten, a sota de la mandíbula inferior, una bossa membranosa més o menys desenvolupada Són piscívors, i els polls nidícoles Habiten, prop de l’aigua, en les regions temperades i tropicals d’arreu del món Comprèn les famílies dels faetònids, pelecànids, falacrocoràcids, aníngids, súlids i fregàtids Pelecaniformes més destacats família dels faetònids Phaeton aethereus Phaeton lepturus Phaeton rubricauda família dels pelecànids Pelecanus sp pelicà P conspicillatus …
ala
Anatomia animal
Aleta pectoral modificada dels peixos voladors, que els permet de fer grans salts planant fora de l’aigua.
Vallesià
Geologia
Unitat estratigràfica continental del Miocè superior proposada per a la fossa del Vallès, de la qual s’ha derivat el nom.
Jau sobre l’Astaracià i sota el Turolià Pis geològic creat per M Crusafont i J Truyols 1952 utilitzant les faunes analitzades de Can Llobateres Sabadell com a criteri de correlació estratigràfica La fauna vallesiana es caracteritza per la presència de l’èquid hipari Originari d’Amèrica, penetrà a Àsia a través d’un pont intercontinental aparegut a causa del descens del nivell del mar La migració de fauna que es produí, i la consegüent dispersió per Àsia i Europa, degué incrementar encara més la diversitat dels ecosistemes del Miocè, i motivà el contacte de dues comunitats faunístiques D’altra…
Antoni Ribera i Jordà

Antoni Ribera Jordà
CRIS
Astronomia
Submarinisme
Geografia
Literatura catalana
Submarinista, escriptor i investigador.
Pioner de les activitats subaquàtiques a Catalunya, fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS de Barcelona 1953 i instructor de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques El 1953 traduí al castellà el llibre de Jacques Cousteau El mundo del silencio , que contribuí a la popularització de l’escafandrisme Publicà diverses obres de divulgació sobre submarinisme, com Els homes peixos 1954, Guía submarina de la Costa Brava 1956, el manual de submarinisme Cómo se efectúan las exploraciones submarinas Técnica de escafandra autónoma 1960 i L’…
, ,