Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Libri antiquitatum ecclesiae cathedralis Barcinonensis
Historiografia catalana
Cartulari de la catedral de Barcelona, recopilat a mitjan segle XIII, en quatre grans volums.
El seu nom primitiu era Liber cartarum sedis Barchinonae tanmateix, el nom més utilitzat és Libri antiquitatum , testimoniat el 1577 Conté còpia de 2 766 documents dels segles IX al XIII, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic, i és obra de tres o quatre mans diferents L’enquadernació 1561-63 es feu amb mitja pell, i foren reenquadernats 1847 amb tapes de fusta i cobertes de pell En aquesta darrera ocasió es retallaren de nou els folis, de manera que s’eliminaren fragments d’anotacions marginals o part de les xifres romanes de la foliació L’objectiu d’aquest cartulari fou d’…
la Rambla
La Rambla de Barcelona, passeig del nucli urbà, que va des de la plaça de Catalunya fins al port
© Fototeca.cat
Carrer
Passeig del nucli urbà de Barcelona, que separa el primer recinte emmurallat del Raval, i va des de la plaça de Catalunya fins al port.
Hi ha un passeig central vorejat de plàtans i unes voreres laterals És un dels llocs més concorreguts de la ciutat Són característiques la font de Canaletes , els quioscs, les terrasses dels bars, les parades de flors el mercat de flors hi era installat ja al segle XVIII, de regals i records fins l’any 2011, també d’ocells i altres petits animals, com peixos, tortugues, etc, el monument modernista a Frederic Soler, de Pere Falqués i Agustí Querol 1900, els hotels, les botigues i els locals d’espectacles, etc A la part alta, sector dit rambla de Canaletes o dels Estudis , hi…
Bitxac comú
El bitxac comú Saxicola torquata és de la mida mateixa que el rogenc Saxicola rubetra i amb més abundància de color negre al dors i al cap, on forma una màscara, trencada només pel color blanc dels costats La femella té el plomatge més desdibuixat La imatge de la fotografia, feta al Vallès Occidental, és molt representativa d’aquesta espècie, ja que és així com se sol veure, enfilada dalt d’un branquilló, o també, típicament, als mànecs de les aixades, cosa que li ha valgut el sobrenom de cagamànecs Oriol Alamany El bitxac és un ocell sedentari a la major part dels Països Catalans,…
Josep Fiter i Inglès

Josep Fiter i Inglès
© AF CEC
Indústria tèxtil
Economia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Excursionisme
Escriptor, brodador, puntaire i excursionista.
Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives 1894, que presidí Fou el primer president de…
, ,
Balquer
El balquer Acrocephalus arundinaceus és més gros que la resta de boscarles ateny 19 cm i presenta un capell lleugerament aixecat, visible en aquest exemplar fotografiat a l’Encanyissada, al delta de l’Ebre El bec llarg i l’amplada de la cua el diferencien de la boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus , així com la lleugera ratlla clara del damunt de l’ull És més confiat que la resta de moixons palustres, de manera que és més fàcil de veure, parat dalt dels canyissos Marcella Chinchilla El balquer és estival, nidificant i localment comú a les zones de maresme a la Catalunya Nord, la…
ecotò
Ecologia
Zona de transició entre dues comunitats diferents, com és ara el límit entre un bosc i un prat, les voreres d’un riu que corre per un prat, etc.
Boscarla de canyar
La boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus participa de les mateixes característiques que la resta dels sílvids d’hàbits palustres, cosa que en dificulta la identificació De mida petita no sobrepassa els 13 cm, el seu plomatge és de colors indefinits, brunenc pel dors, blanquinós pel davant i mancat de dibuixos ratllats Com la resta de boscarles, desplega tota la seva activitat als canyissars i hi fa el niu, penjat i amagat entre les tiges Xavier Ferrer Aquesta espècie és estival i nidificadora a tots els territoris que constitueixen els Països Catalans, a excepció d’Andorra d’on, per…
quintana
Agronomia
Herba petita que creix a les voreres d’un camí i a les terres no llaurades i que fa una espigueta semblant a la de l’ordi però més fina.
passeig de Gràcia

La Pedrera, un dels edificis més emblemàtics del passeig de Gràcia
© Lluís Prats
Avinguda que travessa l’Eixample de Barcelona, des de la plaça de Catalunya fins al carrer Gran de Gràcia; és un eix del centre comercial i de negocis de la ciutat.
Inaugurat el 1827 pel capità general marquès de Campo Sagrado les obres havien estat iniciades el 1820, fou construït damunt una riera, al camí de Barcelona a Gràcia, que seguia l’antiga via romana a Sant Cugat pel coll Serola Especialment a partir de l’enderrocament de les muralles 1854, es convertí en un dels llocs d’esplai més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres, com El jardí de les Delícies cafè-cantant sobre l’antic Criader Municipal 1840, els Camps Elisis 1853, amb el seu teatre posteriorment Teatre Líric, el Teatre Tívoli sobre un jardí on…
Pinsà comú
Àrea de nidificació del pinsà comú Fringilla coelebs als Països Catalans Maber, original dels autors La nostra població sedentària de pinsans es veu reforçada cada any per una importantíssima població hivernal procedent del NE d’Europa, de forma que llavors passa a ser un dels ocells més importants en efectius del nostre país Aquests hivernants, que apareixen en diferents onades des del final de setembre o començament de novembre, amb una màxima de la segona desena d’octubre fins al final de novembre, semblen retornar any rere any a la mateixa zona Aquests hivernants se’ls pot trobar fins…