El balquer (Acrocephalus arundinaceus) és més gros que la resta de boscarles (ateny 19 cm) i presenta un capell lleugerament aixecat, visible en aquest exemplar fotografiat a l’Encanyissada, al delta de l’Ebre. El bec llarg i l’amplada de la cua el diferencien de la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), així com la lleugera ratlla clara del damunt de l’ull. És més confiat que la resta de moixons palustres, de manera que és més fàcil de veure, parat dalt dels canyissos.
Marcel·la Chinchilla.
El balquer és estival, nidificant i localment comú a les zones de maresme a la Catalunya Nord, la Catalunya peninsular i el País Valencià. A la Catalunya Nord és més comú als estanys de la costa, però també és present a zones palustres interiors i a voreres de cursos d’aigua. A les Balears és estival, nidificador localitzat als marjals importants de Mallorca, Eivissa i Menorca. És també un migrador comú al continent, a Mallorca i a Eivissa, però més aviat escàs, encara que regular, a Menorca. No hi ha cap citació procedent de Formentera, tot i que és probable que també s’hi presenti en pas.
Les primeres observacions del balquer als Països Catalans es fan, en general, a partir de la segona desena d’abril i fins a mitjan maig. Hi ha una citació primerenca d’un exemplar a Mallorca l’01.04.84 i una altra, sens dubte excepcional, de dos exemplars al delta de l’Ebre el 07.03.64. La migració tardorenca s’inicia a mitjan agost i es perllonga fins a la segona desena d’octubre. Sembla que els adults marxen abans que els joves de l’any, tot i que aquest fenomen es manifesta molt més indefinit que en el cas de la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus).
Àrea de nidificació del balquer (Acrocephalus arundinaceus) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Per niar, el balquer ocupa qualsevol zona amb canyís, però sobretot aquelles on hi ha plantes d’alçada notable, com el mateix canyís (Phragmites australis ruscinonensis) o la canya (Arundo donax), ja sigui a maresmes litorals o a les petites àrees de vegetació palustre que es troben a les ribes de rius, estanys o embassaments. L’hàbitat d’aquesta espècie pot ser d’extensió considerable, però també aprofita canyissars de molt petites dimensions, fet que explica que sigui força representada al seu mapa de distribució, sobretot pel que fa a la Catalunya peninsular. A la Catalunya litoral nidifica la segona quinzena de maig.
Les poblacions del balquer, pel que sembla, es troben en regressió, segurament a causa de les característiques pròpies de l’hàbitat que ocupa, fràgil i molt localitzat. S’observen certes fluctuacions segons els anys, però més aviat amb tendència a la disminució. A l’Estany (Maresme) van nidificar cinc parelles el 1979 i no en quedava cap el 1982. Al delta de l’Ebre es va mantenir estable del 1977 al 1981, però va descendir d’una forma notable el 1982. En un petit embassament prop de Santa Creu de Joglars (Osona) van criar diverses parelles el 1981 i no n’hi havia cap el 1982.