La boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) participa de les mateixes característiques que la resta dels sílvids d’hàbits palustres, cosa que en dificulta la identificació. De mida petita (no sobrepassa els 13 cm), el seu plomatge és de colors indefinits, brunenc pel dors, blanquinós pel davant i mancat de dibuixos ratllats. Com la resta de boscarles, desplega tota la seva activitat als canyissars i hi fa el niu, penjat i amagat entre les tiges.
Xavier Ferrer.
Aquesta espècie és estival i nidificadora a tots els territoris que constitueixen els Països Catalans, a excepció d’Andorra d’on, per falta d’hàbitats adequats, és absent. És, a més, un migrador regular i comú, en especial al pas tardorenc. A la Catalunya Nord és comuna als estanys litorals i freqüenta també maresmes de l’interior i marges de rius. A la Catalunya peninsular i al País Valencià és localment comuna a les zones palustres. A les Illes se n’ha comprovat la nidificació a Mallorca i Eivissa. A Menorca és molt més escassa i no n’hi ha proves segures de la reproducció. De tota manera, és gairebé segur que també hi cria, ja que s’ha observat continuadament a hàbitats apropiats durant el maig, el juny i el juliol. A més, el 02.07.84 es van anellar dos exemplars amb placa incubatriu a s’Albufera d’es Grau. Durant la migració és comuna a Mallorca i Eivissa, però molt escassa a Menorca on, fins al 1984, només s’havia citat regularment al pas postnupcial. Aquest any es va reportar també durant el pas primaveral. No ha estat citada a Formentera, tot i que és de suposar-ne la presència en migració.
L’arribada de la boscarla de canyar als seus quarters de cria dels Països Catalans comença a mitjan abril i es perllonga fins a la primera desena de juny. Hi ha alguna citació precoç, del final de març, al delta de l’Ebre, i del 02.04.84 a Mallorca. Els exemplars d’aquesta espècie nascuts l’any precedent arriben amb retard en relació als adults. Els més primerencs s’observen al començament de maig. La marxa postnupcial dels adults comença l’agost, i pràcticament tots han migrat el final de setembre. Els joves de l’any, en canvi, continuen detectant-se l’octubre i, més rarament, la primera desena de novembre. Al Penedès hi ha una citació tardana del 16.11.80.
Àrea de nidificació de la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) als Països Catalans.
Carto-tec, original dels autors.
L’hàbitat d’aquesta espècie durant la reproducció és el canyissar (Phragmition), bàsicament zones de canyís (Phragmites australis) a vegades barrejat amb boga (Typha). Aquestes àrees, les troba sobretot a les maresmes litorals, però també a zones palustres més petites, com les que es formen a les cues d’embassaments, estanys, revolts de rius, voreres de canals, basses i ullals. A la tardor es veu més a zones de vegetació amb abundant canya (Arundo donax), a platges, marges de cultius i torrents sorralencs. Durant aquesta època també se’l veu alimentant-se a figueres pròximes a tarongerars del País Valencià. Per a la reproducció, procés que comença a mitjan maig, construeix un niu lligat a les tiges d’un petit nombre de canyissos, molt a la vora de l’aigua.
Malgrat que és l’espècie nidificadora més comuna de les nostres zones palustres, la població de la boscarla de canyar pateix una forta regressió motivada per la destrucció de les zones amb hàbitat adequat.