Resultats de la cerca
Es mostren 543 resultats
nom vulgar
Biologia
Nom popular que hom dóna a un gènere o a una espècie amb la llengua del lloc on es troba.
El nom pot fer referència a les característiques de la planta o de l’animal, al descobridor, etc
llengua vulgar
Lingüística i sociolingüística
Llengua usada per la massa en les seves relacions ordinàries.
S'oposa a llengua culta És denominada també, preferentment, llengua colloquial o conversacional
substitució vulgar
Dret català
Institució preventiva d’hereu que consisteix a cridar a l’herència una o més persones amb el caràcter de substituts vulgars.
Aquests entraran en l’herència en el cas que el cridat en lloc preferent no pugui o no vulgui ésser hereu En cas de premoriència de l’hereu instituït s’estendrà, salvant voluntat contrària del testador, a tots els casos en què l’instituït no pugui o no vulgui ésser hereu Es pot donar també en els llegats
Gamba roja vulgar
La gamba roja vulgar Tringa totanus , d’uns 26-28 cm i de tons grisos dominants, té, per contra, unes vistents potes roges i un bec vermellós amb la punta negra, com s’aprecia en aquest exemplar del delta de l’Ebre en vol, mostra una nítida banda blanca a la vora posterior de l’ala Xavier Ferrer Als Països Catalans, la gamba roja és present durant tot l’any, tant de pas com nidificant o hivernant La població reproductora és molt reduïda i localitzada en uns pocs punts, tant de la zona continental com de les Illes La gamba roja, que és un dels limícoles més freqüents i esteses al…
substitució vulgar en fideïcomís
Dret català
Institució preventiva d’hereu per la qual, en cas de fideïcomís condicional, el testador efectua una substitució vulgar d’un hereu fideïcomissari.
Es dóna en el cas que aquest no arribi a ésser-ho efectivament tant pel fet de no poder com de no voler Es tracta generalment d’un benefici a favor de la descendència de l’hereu fideïcomissari, per tal d’evitar que romangui postergada en benefici d’un hereu fideïcomissari posterior
Es publiquen Dos libres de Pedro Seraphín, de poesía vulgar en lengua catalana
Es publiquen Dos libres de Pedro Seraphín, de poesía vulgar en lengua catalana
òliba
Òliba vulgar (Tyto alba)
© Steve Garvie
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels titònids, que fan de 35 a 45 cm i tenen els discs facials units formant-ne un de sol en forma de cor, a l’interior del qual també hi ha el bec.
De les 10 espècies que componen el gènere, només n'hi ha una d’europea, l' òliba vulgar Talba , de 35 cm, que té les parts superiors de color castany daurat clar, finament puntejat, les inferiors més clares o completament blanques i la cara blanca, amb els ulls negres S'alimenta, bàsicament, de petits rosegadors Habita i és sedentària a tot Europa, llevat de l’Escandinàvia
busqueta
Busqueta vulgar (H. polyglotta)
© Sarah Gregg
Ornitologia
Gènere de moixons de la família dels sílvids, d’uns 13 a 15 cm, insectívors, molt cantaires i comuns als jardins, als conreus i als boscs poc densos.
La busqueta vulgar H polyglotta té el dors gris verdós i el ventre groguenc, i és estesa per tota la península Ibèrica, França, i Itàlia La busqueta pàllida H pallida té el dors de color d’oliva o grisós i el ventre blanc ocraci a Europa nia als Balcans i al sud de la península Ibèrica, en matolls i palmeres La busqueta grossa H icterina és centreeuropea i és de pas als Països Catalans