Resultats de la cerca

Estudià al Bryn Mawr College, i entre el 1925 i el 1929 fou editora de la influent revista literària The Dial La seva obra, escassa i que sotmeté a una constant revisió, és considerada una de les més rellevants de la lírica experimental nord-americana del s XX En els seus poemes, de gran concisió i propers a la prosa poètica, duu a terme algunes innovacions formals, especialment pel que fa a la mètrica Publicà, entre d’altres, els reculls Poems 1921, Observations 1924, The Pangolins and Other Verse 1936, What are Years 1941 i Tell Me, Tell Me 1966

Les seves idees radicals comportaren tot un seguit de desafiaments al teatre establert i tradicional Fundà a Manchester el grup Theatre Workshop 1945, un intent de teatre popular dirigit a un públic de treballadors El seu mètode de treball, basat en la improvisació i la creació collectiva, té punts de contacte amb els pressupòsits brechtians The Hostage 1958 i Oh, What a Lovely War 1963 són dos dels muntatges més significatius del grup La seva influència sobre tota una generació la del teatre polític dels anys setanta fou decisiva L’any 1994 publicà la seva autobiografia

Filla de l’actriu Magda Schneider Famosa per les seves interpretacions de l’emperadriu Sissí, es revelà com a autèntica actriu el 1961 quan, a París, LVisconti la dirigí en l’obra teatral de JFord Dommage qu'elle soit une p , i en el cinema, en Il lavoro, sketch de Boccaccio 70 1962 De la seva filmografia cal destacar The Cardinal 1963, What's New, Pussycat 1964, La piscine 1969, Max et les ferrailleurs 1971, Ludwig 1972, Le vieux fusil 1975, Une histoire simple 1978, La mort en direct 1979 i La passante du Sans Souci 1982

Participà en el congrés de la pau de Versalles, i fou assessor de la Societat de Nacions Es dedicà després 1936 a l’ensenyament universitari i del 1941 al 1946 fou subdirector del “Times” De les seves obres cal destacar Karl Marx 1934, Michael Bakunin 1937, What is History 1961 i sobretot la monumental A History of Soviet Russia , en diversos volums, publicats a partir de 1950 i agrupats en títols diferents The Bolshevic Revolution 1917-23 1950-53, The Interregnum 1923-24 1954, Socialism in One Country, 1924-26 1958-64, Foundations of a Planned Economy, 1926-29 1969-78, The…

Cofundador del Student Non-violent Coordinating Committee SNCC, n'esdevingué president pel juny del 1966 Aquest mateix any, però, en el pamflet What We Want renuncià a l’estratègia no violenta d’aquesta organització, de la qual fou expulsat el 1967 Es convertí aleshores en el màxim representant del Black Power , que difongué en les seves campanyes a través dels EUA, i esdevingué un destacat líder de l’organització radical negra Black Panthers fins el 1969, quan, en oposar-se a la decisió de la direcció a collaborar amb grups d’extrema esquerra blancs, anà a Guinea, on, amb el nom…

Començà a estudiar música a set anys, primer guitarra espanyola i després jazz Es professionalitzà a disset anys Els anys vuitanta fundà la Ximo Tébar Band i compartí escenaris amb solistes com Pedro Iturralde, Tete Montoliu, Lou Donaldson, Lou Bennett i Jorge Pardo Parallelament, formà part del trio de Lou Bennett fins a la mort d’aquest, el 1997 Els anys 1989 i 1990 fou guardonat amb el premi al millor solista de la Muestra Nacional de jazz que concedeix el ministeri de cultura espanyol Entre els seus discs cal destacar Anís del gnomo 1990, Hello Mr Bennett 1992, So what 1997…

Es crià a Detroit, on d’adolescent cantà amb Charlie Parker i altres músics que visitaven la ciutat El 1951 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton i s’installà a Nova York Del 1960 al 1963 actuà amb Ray Charles, amb qui gravà un disc a dues veus Malgrat les ofertes que rebé d’importants companyies discogràfiques per a fer música de caràcter més comercial, treballà sempre amb els seus propis temes i les recreacions molt personals que feia dels temes estàndard, com ara a The Audience with Betty Carter 1979 o Look what I got 1988 Sempre es feu acompanyar per músics joves amb talent,…

Estudià cinema a la Universitat de Califòrnia del Sud Debutà amb el film I Want to Hold Your Hand 1978 Les seves produccions, emmarcades principalment en el gènere d’aventures o de ciència-ficció, han tingut molt d’èxit entre el públic Used Cars 1980, Back to the Future 1985 —que tingué dues continuacions—, Who Framed Roger Rabbit 1988, on barreja el dibuix animat amb la fotografia convencional, Death Becomes Her 1992 La faula política Forrest Gump 1994 obtingué sis Oscar, inclosos els de millor film i millor direcció Posteriorment retornà a la ciència-ficció amb Contact 1997 Posteriorment ha…

Treballà a Suècia durant més de deu anys dirigint telefilms i pellícules, entre les quals un documental sobre el grup Abba, fins que obtingué un gran èxit internacional amb Mitt liv som hund ‘La meva vida com un gos’, 1985, que estigué nominada als Oscar al millor director i al millor guió El ressò d’aquesta pellícula li obrí les portes de la indústria americana, on ha realitzat, gairebé sempre en to melodramàtic o tragicòmic, Once Around 1991, What's Eating Gilbert Grape 1993, Something to Talk About 1995, The Cider House Rules 1999, Chocolat 2000, The Shipping News 2001, An…

Es féu molt popular amb la seva aparició a la sèrie televisiva Mash 1972-83 Parallelament i posteriorment, i gràcies a la seva expressivitat i ductilitat, ha compartit els personatges de comèdia amb els del melodrama Ha intervingut a California Suite 1978, Crimes and Misdemeanors 1989, Whispers in the Dark 1992, Manhattan Murder Mistery 1993, de Woody Allen, amb qui també ha rodat Everyone Says I Love You 1996, Canadian Bacon 1994, Mad City 1997, Murder at 1600 1997, The Object of My Affection 1998, i What Women Want 2000 Per a la pellícula The Aviator 2004, de MScorsese, fou…