Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
Enric VI d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1422-61 i 1470-71).
Fill d’Enric V i de Caterina de França, durant la seva minoritat fins el 1442 el consell privat encarregà la regència als seus oncles Humfred, duc de Gloucester, i Joan, duc de Bedford Enric VI fou coronat rei de França 1431 després d’alguns èxits militars a la guerra dels Cent Anys, malgrat que Joana d’Arc havia fet fracassar el setge d’Orleans 1428 Un seguit de circumstàncies adverses, però, feren perdre a Anglaterra totes les possessions de França, llevat de la de Calais El 1455 esclatà la guerra de les Dues Roses , que li féu perdre el regne en favor d’Eduard IV 1461 Restablert…
Louis Mountbatten
Història
Primer comte Mountbatten de Birmània.
Almirall britànic Fill del príncep Ludwig von Battenberg Ingressà en la Royal Navy 1913 i participà en la Primera Guerra Mundial Durant la Segona Guerra Mundial fou cap de les operacions aeronavals combinades 1942-43, i el 1943 fou nomenat comandant en cap de les forces aliades del SE asiàtic, on aconseguí la victòria sobre les forces nipones Fou virrei de l’Índia 1946 i governador general 1947-48 Nomenat primer lord de l’almirallat 1955 i cap de l’estat major naval 1955-59, el 1956 fou també almirall de la flota, i després cap de l’estat major de la defensa 1959-65 Morí en un atemptat…
Eduard III d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1327-77).
Fill d’ Eduard II i d’ Isabel , filla de Felip IV de França Durant la seva minoritat foren regents la seva mare i el privat Roger Mortimer El 1330 aconseguí el poder, i desterrà la seva mare i feu executar Mortimer Intentà de recuperar Escòcia, però no ho aconseguí En morir el darrer fill de Felip IV de França sense descendència, pretengué la corona francesa com a hereu dels drets de la seva mare, i declarà la guerra a Felip VI  guerra dels Cent Anys  Per l’acord de Brétigny 1360 obtingué les regions de Gascunya, Guiena, Poitou i Calais i el pagament d’una indemnització de guerra a canvi…
Hugh Thomas
Historiografia
Historiador i polític anglès.
Fill d’un funcionari colonial, es formà a la Universitat de Cambridge i a la Sorbona de París, i del 1954 al 1957 treballà per al Foreign Office Fou professor a la Universitat de Reading 1966-76 i president del Centre for Policy Studies 1979-91 Adherit al laborisme, formà part del govern de Harold Wilson Europeista convençut posició que exposà en Europe the Radical Challenge , 1973, abandonà el partit el 1975 en considerar-lo poc compromés amb aquest projecte i passà al partit conservador, el qual l’elegí 1981 membre de la Cambra dels Lords Per les mateixes raons, posteriorment 1997 passà als…
Felip d’Edimburg

Felip d’Edimburg
Getty Images
Història
Príncep del Regne Unit (1957), duc d’Edimburg, comte de Merioneth i baró de Greenwich (1947).
Nascut Felip de Grècia i Dinamarca, és fill d’Andreu de Grècia fill del rei Jordi I i d’Alícia de Battenberg Fou educat a Anglaterra pel seu oncle matern, l’almirall Louis Mountbatten el 1947 renuncià als títols reials de Grècia i Dinamarca i adoptà aquest cognom en naturalitzar-se britànic, i es casà amb la princesa després reina Elisabet , amb qui tingué quatre fills Carles, Anna, Andreu i Eduard L’any 2017 renuncià a les obligacions públiques com a monarca consort
Jordi IV d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda i de Hannover (1820-30).
Regent des del 1811, arran de l’alienació del seu pare, contra el govern tory d’aquest, s’alià amb els whigs , amb els quals renyí durant la regència 1812 Home ben dotat, els escàndols i la impopularitat provocats pel seu matrimoni desafortunat i la seva dimissió política en frustraren les possibilitats
Jordi III d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda, elector de Hannover (1760-1820) i rei de Hannover (JordiIII; 1814-20).
Fill del príncep de Galles, Frederic Lluís mort el 1751, succeí el seu avi, Jordi II Bandejà el grup whig , que aleshores regia el país, i durant vint anys nomenà els ministres a gust seu i de signe tory , fins a la promoció de Pitt, el jove, que hi posà fre Identificat amb la política, popular, que acabà amb la pèrdua de les colònies americanes 1783, arribà a blocar, a desgrat dels polítics dirigents, l’emancipació dels catòlics 1803 Havent sucumbit a una crisi d’alienació mental 1788, el 1811 assumí la regència el seu successor, Jordi IV
Thomas Sandby
Arquitectura
  Pintura
Arquitecte i aquarel·lista anglès.
Treballà com a topògraf a Londres amb el seu germà Paul S'especialitzà en l’arquitectura de jardins, activitat de la qual queden nombrosos dibuixos per exemple, al British Museum, i es destacà també com a dibuixant i aquarellista El 1768 fou un dels membres fundadors de la Royal Academy de Londres Hi ha obres seves en el Victoria and Albert Museum de Londres i en els de Leeds, Edimburg, Manchester, Nottingham, etc
David Hunter Hubel
Medicina
Neurofisiòleg nord-americà d’origen canadenc.
Estudià física i matemàtiques a la Universitat McGill de Montreal 1947 Posteriorment estudià medicina a la mateixa universitat, on es graduà el 1951, especialitzat en neurofisiologia En 1953-58 fou mobilitzat per a la guerra de Corea i serví a l’Institut Neuropsiquiàtric de l’exèrcit, on inicià les seves recerques sobre l’activació de neurones al cervell en el processament de la informació visual Des del 1959 desenvolupà tota la seva carrera científica i acadèmica a la facultat de medicina de Harvard, on, amb Torsten N Wiesel , continuà estudiant els mecanismes de l’anàlisi de la informació…
John Fitch
Física
Inventor nord-americà.
Fou el primer a aplicar el vapor a la navegació als EUA, ideà l’hèlix i patentà diferents models de naus amb aquests mitjans de navegació