Resultats de la cerca

S’inicià molt jove en el periodisme, on cal remarcar algunes collaboracions als diaris Pla de Bages i El Día i al setmanari Política de Manresa més tard fou director d’ El Pla de Bages i de Política Fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa i del Centre Republicà Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Manresa i del Parlament de Catalunya per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 a Tarragona Exercí el càrrec de secretari i director general de la Conselleria d’Agricultura 1931-33 Tingué d’altres càrrecs com secretari de Boscos, Caça i Pesca…

Americanitzà el seu segon cognom per dir-se Bertrand Installada la seva família a Catalunya, cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1944, i dos anys després es doctorà a Madrid Fou professor adjunt de la UB entre el 1947 i el 1952, període durant el qual collaborà habitualment en la revista Arbor El 1959 anà a la Universidad Nacional del Sur, a Bahía Blanca Argentina, i el 1962 es traslladà a Nova York, on fou professor del City College Al llarg de la dècada del 1970 escriví freqüentment en la revista Xaloc , editada a Mèxic Ha…

Format en el teatre independent amb el grup Xaloc de Mataró, d’ençà de la seva primera obra, Computer Love 1980, es mostrà interessat per la tecnologia i la cibernètica, tema que tornà a aparèixer a Oh bit 1986, premi Ciutat d’Alcoi 1985, a Oi 1992, i a Navegants 1999, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2000 Els camaleons també paguen premi Salvador Reynaldos 1984 inicià una altra temàtica singular, centrada en el món oníric, com a Viatge a Califòrnia 1998, premi Josep Ametller 1997 La primera estrena professional arribà amb Estrips 1989, premi Joan Santamaria 1988, i Històries d’amor 1993…

Vida i obra Germà de Ramon Xuriguera   Entre el 1926 i el 1936 collaborà a les publicacions Lleida , La Jornada , Front , Art  i Combat , entre d’altres, i publicà les novelles de temàtica social Desembre 1934 i Hilde 1935 El 1939 s’exilià a la localitat occitana de Montauban, on fou un dels fundadors del Casal Català, i edità l’assaig El camí de Catalunya 1945 Participà en les revistes de la diàspora Quaderns de l’Exili , Per Catalunya  i Xaloc Retornà a Catalunya el 1949 Conreà diversos gèneres la poesia a Indíbil i Mandoni 1955, El cor vermell 1958, Les ales del vent 1962 i…

El seu subtítol era Literatura, Arts, Informació Fou dirigida per Vicenç Riera i Llorca, i s’encarregà de la secretaria de redacció Josep Soler i Vidal, mentre que Josep Roure i Torrent s’ocupà de les notes sobre els llibres publicats Un dels principals objectius explícits fou el d’“establir un pont” entre el món de l’exili i els Països Catalans Pel fet que se centrà sobretot en la literatura, hi foren considerades nombroses obres de caràcter històric Algunes foren veritables clàssics, que posteriorment foren publicades també a Catalunya, com ara Caliu 1958, de Lluís Nicolau i d’Olwer, o Les…

Vida Estudià amb Josep Soler contrapunt i composició, formació que compaginà amb estudis d’enginyeria industrial Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, el 1972 assistí com a alumne als Cursos de Darmstadt, on contactà amb importants figures internacionals com K Stockhausen, G Ligeti, M Kagel i I Xenakis Ha guanyat diversos premis de composició, com el Premi Ferran Sors 1984, pel ballet L’Ombra , i el Premi Ciutat de Barcelona 1986, pel Concert per a violoncel i orquestra Ha estat professor d’harmonia i història de l’art als conservatoris de Badalona i Manresa És…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1944 i el 1946 es doctorà a Madrid Dedicat a la recerca, obtingué diverses beques d’institucions espanyoles com el Patronat Menéndez Pelayo i nord-americanes com la Conference Board o Associated Research Councils 1954-63 o la John Simon Guggenheim Memorial Foundation Fou professor d’història moderna i contemporània a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona 1947-52 i membre de l’lnternational Department of Modern Cultures Madrid, 1952-54 El 1959 marxà a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a…

Situació Al cantó de ponent de Madrona, i dalt la serralada que té davant, acompanyada de la solitud d’unes cases mig enrunades, hi ha l’església de Sant Joan, en part enderrocada Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera, a primer terme L Prat Una vista de l’exterior de l’església, esfondrada L Prat Mapa 329M781 Situació 31TCG629478 S’hi pot anar per la carretera de Solsona a Sant Climenç En arribar al trencall 10 km, cal continuar 6 km més enllà, on, a mà dreta, hi ha la pista senyalitzada que, amb 5 km, porta a Madrona Dalt la muntanya que hi ha a l’…

Vida i obra Fill de Magí Murià i Torner  i germà d’ Anna Murià i Romaní , al llarg dels anys vint i trenta collaborà en El Borinot , La Nau i el Diari de Catalunya Implicat en les reivindicacions catalanistes, fou militant d’ Estat Català , i, posteriorment d’ Acció Catalana Republicana i del Partit Nacionalista Català  Poc abans d’esclatar la guerra civil començà a treballar de funcionari a la Generalitat de Catalunya En caure el front d’Aragó, es feu voluntari de l’exèrcit republicà i prengué part en la batalla de l’Ebre També durant la guerra aparegueren els seus dos primers llibres l’…

El moviment artístic de difusió dels cors té per finalitat la formació musical del poble mitjançant l’execució i l’audició de la música coral Aquest moviment d’inspiració romàntica és basat en la revaloració de la cançó popular Durant el segle XIX aparegueren a Europa central nombroses agrupacions corals, formades per afeccionats a la música, que assumiren una funció educativa i social L’activitat coral es desenvolupà a les escoles, les universitats, les esglésies, les fàbriques, etc el repertori era format per harmonitzacions i glosses de cançons populars, polifonia a cappella del segle XVI…