Resultats de la cerca

Filla dels actors Josep M Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart Quan morí aquesta, la substituí com a primera actriu Es destacà aviat collaborà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual, i el 1917 passà amb el seu pare a la companyia d’Enric Borràs, on assolí una anomenada definitiva amb Hores d’amor i tristesa , d’Adrià Gual, La mala vida , de Juli Vallmitjana, i l’adaptació de Mireia , de Mistral, d’ACarrion El 1919 es casà amb Pius Daví i Segalés , amb el qual formà la companyia Vila-Daví, veritable institució del teatre català d’aquells anys, centrada en el Teatre Romea fins el…

Vida i obra Només se li coneix l’obra Llibre de les nobleses dels reis , manuscrit conservat actualment a la Biblioteca de Catalunya Personatge gairebé desconegut, i fins i tot no se sap si el cognom era en realitat el nom de fonts en qualsevol cas, és el que l’autor s’atribueix en el pròleg de l’obra Un dels propietaris del manuscrit, Alexandre de Cartellà 1618, hi afegí el de Joan, anteposat al de Francesc, tot i que podria tractar-se d’una mala lectura de l’original «Jo Francesc» El Llibre de les nobleses dels reis és un enfilall de cròniques i textos, catalans o traduïts,…

El president Idriss Déby Itno va acceptar al novembre la dimissió del primer ministre, Joseph Djimrangar Dadnadji, criticat per bona part dels diputats del seu partit, el Moviment Patriòtic de Salvació MPS Per evitar una moció de censura, anunciada per 74 diputats de l’MPS, Déby Itno va substituir Djimrangar Dadnadji per l’economista Kalzeubet Pahimi Deubet, considerat un home de consens Al primer ministre destituït l’acusaven de no ser capaç de mantenir l’estabilitat política, ja que havia fet cinc canvis de Govern en deu mesos no haver combatut l’augment dels preus, que han situat N’Djamena…

Fill d’emigrants andalusos, el 1953 es professionalitzà com a dibuixant Començà a publicar a la premsa argentina i, posteriorment, a la resta de l’Amèrica Llatina, a l’Estat espanyol i en altres països, com França, Portugal i Itàlia És conegut sobretot per la sèrie Mafalda , de la qual publicà tires còmiques del 1964 al 1973, en les quals, a través de la ingenuïtat d’uns infants arquetips d’adults, sotmet la societat a una crítica mordaç Dibuixant minuciós i d’una gran inventiva, publicà, a més, nombrosos reculls d’acudits gràfics Mundo Quino , 1963 Bien, gracias, y usted ,1976 Gente en su…

És un procediment emprat per negociants, grups professionals o autoritats d’un país consistent a interrompre llurs relacions amb els súbdits o autoritats d’un estat estranger amb la finalitat de pressionar-lo o de protestar contra ell També l’empren els obrers com a arma de lluita enfront de companys o de superiors, que provoca l’aïllament d’una de les parts en conflicte, per tal d’aconseguir solidaritat o amb intenció punitiva Per a boicotejar una empresa hom intenta generalment de promoure la solidaritat del món obrer per a pressionar-la indirectament, no consumint o no utilitzant els seus…

Durant els seus estudis al Conservatori de Milà tingué com a company Arrigo Boito , amb el qual collaborà en diversos projectes Un dels seus viatges conjunts els dugué a París, on fou presentat a G Verdi La seva posició apassionada en favor de la renovació de la música italiana els feu sospitosos de wagnerianisme La primera òpera de Franco Faccio, I profughi fiamminghi fou acusada d’excessiva influència alemanya, encara que la següent, Amleto , tingué un èxit considerable A poc a poc, però, s’anà interessant més per la direcció En aquesta nova activitat retrobà G Verdi i la desconfiança que…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la imatge Jordi Tusell, Barcelona, Irati Filmak, Laurenfilm Antoni Llorens, Barcelona, Mare Nostrum, Productora Catalana de Tele-Vídeo Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1957 d’Ignacio Aldecoa GUIÓ FLlagostera FOTOGRAFIA Xavier Camí Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramon Pou MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Luis Iriondo SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Lucena Macario Martín, Luis Iriondo Simón Orozco, Paco Sagarzazu Paulino Castro, Patxi Bisquert Venancio Artola, Antonio Rupérez Domingo Ventura, Ovidi Montllor Celso…

Essent diaca, Bonifaci II el designà per a succeir-lo 532, bé que l’elecció recaigué en Joan II, i després en Agapit I, amb el qual anà a Constantinoble 536 a demanar a Justinià I la reconquesta d’Itàlia, sotmesa als gots Mort el papa a Constantinoble 536, es féu garantir la successió per l’emperadriu Teodora Mentrestant, a Roma, el got Teodat havia fet elegir Silveri Quan Vigili tornà a Roma féu deposar el papa Silveri per Belisari 537 i es féu elegir papa Àvid i ambiciós, feble i violent alhora, féu un trist paper en la qüestió dels Tres Capítols en signà amb reserves la condemna…

Filla d’un guardià de l’hipòdrom circ de la capital bizantina, fou ballarina i menà una vida lleugera Justinià I , encara no emperador, se n'enamorà i en féu la seva amant fins que obtingué ~523 del seu oncle Justí I l’abolició de la llei que prohibia als senadors de casar-se amb actrius i la convertí en la seva muller, i el 527, en esdevenir emperador, la féu coronar emperadriu D’aleshores ençà Teodora anà sempre associada a Justinià, en fou la gran consellera i exercí damunt d’ell una influència molt gran Dona d’una gran fermesa, impedí que Justinià cedís i abdiqués davant la revolta de la…

Utilitzà esporàdicament el pseudònim de Manuel Manrique de Lara Feu estudis al seminari de Barcelona Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’Estat espanyol febrer del 1873 Visqué anys a Madrid i a París A Barcelona, collaborà, a partir del 1867, a El Principado  o El Diluvio amb articles de crítica d’art i de literatura També collaborà als periòdics El Café  Considerà els Jocs Florals de Barcelona una institució creada i mantinguda per elements provincialistes ancorats intellectualment en…