Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
Arçamala
Antiga possessió del monestir de Ripoll, a l’actual terme municipal de Sant Joan de les Abadesses.
Hi passa la riera d’Arçamala , que neix al vessant septentrional de la serra de puig Estela, i desemboca al Ter, per l’esquerra, tocant a Sant Joan de les Abadesses
coll de Caubet

El coll de Caubet, al límit de la Garrotxa i el Ripollès
© Fototeca.cat
Coll obert al límit de les valls de Ridaura i de Bianya (Garrotxa), entre els puigs d’Estela (1 359 m) i de Sespunya (1 026 m).
Enllaça la depressió d’Olot amb la vall del Ter i és travessat per les carreteres que comuniquen Olot amb Ripoll per Vallfogona, i amb Sant Joan de les Abadesses per la collada de Sentigosa
riera de Galligants

Vista de la riera de Galligants al seu pas pel monestir de Sant Pere de Galligants
© JoMV
Riera
Afluent de l’Onyar per la dreta.
Neix als contraforts N de les Gavarres i desemboca al seu collector a Girona, entre la Força Vella i el monestir de SantPere de Galligants , prop de l’aiguabarreig del Ter i de l’Onyar
Les fàbriques Badia, a Ripoll
Josep i Agustí Badia i Capdevila eren sabadellencs i de família industrial llanera El seu pare —Josep Oriol Badia i Juncà— fou l’introductor de la indústria estamera a la ciutat del Vallès Però els fills, tot i mantenir les arrels, es passaren al cotó i buscaren la força hidràulica a la conca del Ter Les fàbriques Badia, a Ripoll postal de principi de segle Agustí Badia té ja el 1874 una fàbrica de filats a Ripoll, al raval de Sant Pere És una fàbrica mitjana per al que allí és la indústria tèxtil, amb 1872 pues de filar Aquesta situació es manté fins el 1891 en què la contribució industrial…
Lluriana
Masia
Masia del municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), al peu del castell de Torelló.
Donava nom a una part de l’antic terme de Torelló 1057 i a la parròquia de Sant Vicenç de Lluriana , a Torelló El 1937 hom donà al municipi de Sant Vicenç de Torelló el nom de Lloriana de Ter
pla de Calm-agra
Calma
Calma residual de la superfície d’erosió postherciniana, compresa entre la portella de Mentet, a l’W, i els pics de la Llosa (2 503 m) i de Rocacolom (2 502 m), a l’E.
Forma part de la línia de crestes que separa l’alta vall del Ter terme de Setcases, al Ripollès de la vall de la Tet terme de Mentet, al Conflent És un indret cobert de pasturatges i un punt important de concentració ramadera
Llanars

Llanars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall de Camprodon.
Situació i presentació El municipi de Llanars, de 24,73 km 2 d’extensió, és centrat per un petit sector de la vall del Ter entre Camprodon i Vilallonga de Ter, i s’allarga entre aquests dos termes municipals El 1965 cedí 0,3 km 2 al primer, els quals formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany Al N arriba fins al Puig Sistra 1985 m d’altitud, límit ja amb Setcases i Molló, on neix el riberal de Feitús, afluent per l’esquerra del Ter, flanquejat per la serra de Feitús a ponent i la de Fembra Morta a llevant Al…
El Paleolític inferior
Els jaciments principals del Paleolític inferior Mapa de distribució de les terrasses del Ter Materials del Puig d'en Roca II La tipologia dels estris al jaciment del Puig d'en Roca II exemplifica de manera clara les indústries lítiques produïdes a Catalunya durant el Paleolític inferior
Indústria cotonera i producció d'electricitat
Central elèctrica dels Brutau, a l’alt Ter La força hidràulica és l’única energia barata que hi ha a l’abast dels cotoners —els primers i més importants industrials catalans— L’aigua mourà primer la roda hidràulica de caixons i després la turbina Durant els primers anys del segle XX les fàbriques catalanes s’electrifiquen Les que tenen accés a l’energia hidràulica obtenen l’electricitat amb les seves turbines Les que no tenen aquesta sort, van substituint les màquines de vapor per l’electricitat facilitada per les companyies productores Els cotoners pensen en ells quan busquen…
Miquel Pastor del Sagrado
Pesca esportiva
Pescador esportiu especialitzat en la modalitat d’aigua dolça.
Desenvolupà la seva trajectòria a la Societat de Pesca Esportiva de Roda de Ter, amb la qual es proclamà subcampió d’Espanya de clubs 2006 Amb la selecció catalana guanyà dues medalles d’or 2002, 2005 i una de bronze 2006 en el Campionat d’Espanya de l’especialitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina