Resultats de la cerca

Format a Llotja i a París Conreà un realisme anecdòtic amb una certa preferència pels temes animalístics Epíleg , 1908 Cérvol atacat per una àguila , 1894, Museu d’Art Modern de Barcelona i la monumentalitat General Lasarte , a Ipique, Perú

Fou campió d’Espanya de cros 1916, 1917, campió de Catalunya de 800 m 1916, 1917, de 1500 m 1918 i de 5000 m 1918 i plusmarquista espanyol de 800 m 1916 i de 1500 m 1914 Guanyà la primera edició de la cursa Jean Bouin 1920 quan ja era redactor del diari Sport , que l’organitzà fins l’any 1927 Fou fundador de la Federació Catalana d’Atletisme i de la secció d’atletisme del FC Barcelona, club en què treballà des del 1917 fins al 1966 com a secretari tècnic, secretari general i assessor jurídic Fou membre del comitè de treballadors que dirigí el club en esclatar la…

Era fill de l’apotecari igualadí Antoni Sala, però prengué el cognom de la seva mare, pubilla del mas Robuster de Reus Estudià a Tarragona i fou nomenat ardiaca de Santa Maria del Mar, de Barcelona 1578, i jutge de béns de la cúria episcopal de Barcelona Nomenat bisbe d’Elna 1589, regí aquella diòcesi fins que fou traslladat a Vic 1598 Fou president de la generalitat de Catalunya 1581 A la diòcesi de Vic, en les lluites entre nyerros i cadells afavorí els cadells iarribà a ésser motejat el Cadell Gros , i els cadells, de robusters Tingué fortes discussions amb el capítol…

Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent Estudià a Manresa, Besiers i a Tolosa Llenguadoc Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d’Antoni Caba a Llotja El 1879 anà a Roma Passà després a París i a Londres A Anglaterra conegué el focus artístic de l’Aesthetic Movement, alimentat pel japonisme i el prerafaelitisme, i també l’Arts and Crafts Movement, de William Morris , seguint les idees dels quals propugnà l’aplicació de les arts als productes industrials i als objectes de la vida quotidiana, ja fos en el disseny de mobles i d’objectes decoratius, el cartell, la…

Aprengué l’ofici de jardiner a catorze anys i es formà autodidàcticament en viatges a París, Mallorca, Espanya i Itàlia Feu jardins a Alacant, a s’Agaró, a Camprodon, a Alpens, al Tibidabo de Barcelona, etc Després, essent soci industrial del GATCPAC des del 1931, collaborà a D’Ací i d’Allà i a la revista AC defensant la naturalitat i la no discriminació de plantes poc valorades als jardins En contacte amb els membres del grup, realitzà, entre altres, els jardins de la Universitat de Barcelona 1934 i fundà la revista Horticultura i Floricultura 1933

Estudià a Vic amb Lluís Romeu i, a Barcelona, orgue amb Vicenç Maria de Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre Dame du Bon Secours de Bois Colombes Havent tornat a Barcelona, fou professor de música de l’Escola Blanquerna i crític musical del diari El Matí Més tard fou mestre de capella de l’església de Pompeia, de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs convocat per la Comissió Abat Oliba amb Cinc càntics a la Verge de Montserrat

El 1892 havia ingressat a l’escolania de Montserrat, on estudià amb Manuel Guzmán Amplià els coneixements musicals a Roma i a Nàpols 1907-11 Retornà a Montserrat, i es feu càrrec de la direcció de l’ escolania fins el 1933 Renovà els estudis teòrics i instrumentals i donà una gran importància a l’educació de la veu Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions Compongué nombroses obres religioses i una Missa abbatialis , per a quatre veus i orgue, tres salves…

Fundà i dirigí la revista catòlica La Creu de Catalunya 1904 Entre la seva poesia, en gran part d’inspiració religiosa i amb els trets propis de les composicions típiques de certamen, destaca Voladúries 1903 També és autor de diversos goigs Pòstumament la seva obra es recopilà en els dos volums Poesies 1927

De formació autodidàctica, es donà a conèixer a vint anys amb la publicació de proses i poemes a la premsa catòlica d’Igualada Virtus et Labor  i Llibertat El 1929 fou cofundador de Revista d’Igualada  i durant els anys trenta collaborà a La Revista , La Publicitat i La Veu de Catalunya El 1934 publicà el seu primer llibre de versos, Ònix i níquel De ressons neopopularistes i avantguardistes, però sobretot inserint-se en les reformulacions del romanticisme pròpies de part de la poesia europea de l’època els temes del somni i la infantesa, l’associació de poesia i pregària, etc, aquesta…

Estudià música a Vic amb Lluís Romeu i orgue a Barcelona amb Vicenç Maria Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre-Dame du Bon Secours de Bois Colombes En tornar a Barcelona, fou professor de música a l’Escola Blanquerna i crític musical del diari "El Matí" Entre el 1944 i el 1946 ocupà la plaça de mestre de capella de l’església de Pompeia de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs de la Comissió Abat Oliba amb l’obra Cinc Càntics a la Verge de Montserrat A més, és autor de la cançó El Mariner -que estrenà l’Orfeó del Noya el 1918- i dels Goigs a la Mare de Déu del Pilar 1929