Resultats de la cerca
Es mostren 335 resultats
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1979
Dret
Llei orgànica d’autonomia, atorgada al País Basc per les Corts Generals i, prèviament, aprovada per referèndum pel poble basc el 25 d’octubre de 1979.
Tot i que l’elaboració començà quatre mesos més tard que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, fou el primer presentat a les Corts i el primer aprovat Ambdós s’assemblen molt, però els concerts econòmics i l’estructura històrica de les diputacions forals diferencien el text basc respecte del català Inicialment semblava que l’estatut inclouria Navarra en la resta del País Basc, però els sectors més dretans i la UCD navarresa impediren que els navarresos participessin en les negociacions entre les Corts de Madrid i la delegació de l’Assemblea de Parlamentaris bascs Aquesta Assemblea es…
Ferret
Ferret
© Laura Martínez Ajona
Cap
Cap de Gascunya (Gironda), Occitània, extrem meridional de la península que separa la conca d’Arcaishon del golf de Biscaia.
Elorrio
Municipi
Municipi de la província de Biscaia, País Basc, situat al SE de la província, al límit amb Guipúscoa i Àlaba.
L’economia és basada en la indústria, especialment en la siderometallúrgica Hi ha també agricultura i ramaderia Dins el municipi hi ha el cementiri medieval d’Argineta, mentre que a la vila d’Elorrio, cap del municipi, els edificis més representatius corresponen al moment d’auge de la vila s XVII i XVIII amb nombroses cases-palau
Carranza
Municipi
Municipi de la província de Biscaia, País Basc, situat a l’extrem occidental de la província, al límit amb Cantàbria.
La capital és La Concha i el poblament és fortament disseminat Destaca l’activitat ramadera boví, porcí, avicultura, amb indústries derivades lactis, fabricació de pinsos Jaciments de plom, fluorita i blenda A La Concha destaca l’església de San Esteban s XIII
Urduña
Municipi
Municipi de Biscaia, País Basc, situat a la serra de Garobel, al límit amb la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Al terme hi neix el riu Nerbion Agricultura i ramaderia bestiar porcí La indústria més representativa es vincula als sectors del calçat, l’adoberia, els transformats metàllics i les manufactures de la fusta
Muskiz
Municipi
Municipi de Biscaia, País Basc, delimitat a l’W per la comunitat autònoma de Cantàbria, prop de la ria de Somorrastro.
És un terme agrícola, ric amb mines de ferro, que han afavorit el desenvolupament de la indústria metallúrgica
El complex industrial de Sagunt
Ferrocarril de les mines d’Ojos Negros a Sagunt A final del segle XIX, l’empresari basc Ramon de la Sota y Llano es va interessar per les mines de ferro situades a Ojos Negros Terol L’interès de l’empresari basc es devia al progressiu esgotament de les mines del litoral cantàbric, però el problema era el transport des d’uns jaciments tan allunyats de la costa Així, quan a l’agost del 1900 Sota i el seu soci Eduardo Aznar van arrendar les mines, el primer problema fou el de construir una línia ferroviària fins al litoral mediterrani i, allà, erigir un moll de càrrega Van sorgir, d’aquesta…
bitlles càntabres

El jugador de bitlles càntabres Gregorio Sánchez a la bolera de la Peña Bolística Cantabria de Barcelona
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc de bitlles de precisió que consisteix a tombar el màxim nombre de bitlles mitjançant el llançament a distància d’una bola de fusta.
El birle és una de les dues jugades de què consten les bitlles càntabres Consisteix a llançar la bola cap a les bitlles des del lloc on ha arribat el primer llançament Federació Catalana de Bitlles i Bowling El joc consta de nou bitlles de fusta d’avellaner o de bedoll, de 45 cm d’alçària i un pes que varia entre 550 i 630 g cadascuna, que es colloquen formant una matriu de 3 × 3, i una desena bitlla més petita 28,5 cm i modelada de manera diferent, anomenada emboc Les boles són de fusta d’alzina i tenen un diàmetre d’entre 12 i 18 cm La pista de joc, anomenada corro o bolera , és un espai…
Els estromatèids: pàmpol pudent
Pàmpol pudent Stromateus fiatola , de morfologia inconfusible per la forma romboidal del cos i la forca tan pronunciada de l’aleta caudal, és l’únic estromatèid de les nostres aigües Pelàgic i bon nedador, forma grans moles a les aigües lliures de la plataforma litoral, on s’alimenta de zooplàncton i meduses Domènec Lloris Els estromatèids tenen el cos bastant alt i comprimit, cobert d’escates petites i cicloides fora de la regió cefàlica i amb una línia lateral que segueix el mateix traçat del perfil dorsal El cap és alt i de perfil cònic, amb un rostre camús i curt, i els ulls que hi…
arquebisbat de València

Mapa de l’arquebisbat de València
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de València.
Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de Catalunya-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina