Ferrocarril de les mines d’Ojos Negros a Sagunt.
A final del segle XIX, l’empresari basc Ramon de la Sota y Llano es va interessar per les mines de ferro situades a Ojos Negros (Terol). L’interès de l’empresari basc es devia al progressiu esgotament de les mines del litoral cantàbric, però el problema era el transport des d’uns jaciments tan allunyats de la costa. Així, quan a l’agost del 1900 Sota i el seu soci Eduardo Aznar van arrendar les mines, el primer problema fou el de construir una línia ferroviària fins al litoral mediterrani i, allà, erigir un moll de càrrega. Van sorgir, d’aquesta manera, la Compañía Minera de Sierra Menera, que inicià l’explotació de les mines l’any 1906, i el port de Sagunt, on finalitzava la via del ferrocarril d’Ojos Negros, amb el moll que s’inaugurà l’any 1909.
1 Barri obrer; 2 Gerència i oficines; 3 Estació de ferrocarril; 4 Central elèctrica; 5 Oficines; 6 Plantes i dispòsits de briquestes i nòduls; 7 Plantes, tallers i magatzems de xapes, laminats i cilindres; 8 Magatzem; 9 Màquina de fer lingots; 10 Fonedora; 11 Planta de força, 12 Calderes de briquestes i nòduls; 13 Alts forns i estufes; 14 Tallers; 15 Forns i plantes de coc; 16 Moll, dispòsit de carbó i pont de càrrega.
Al port de Sagunt, al costat del moll, s’hi va fer un taller de briquetes i, poc després, un forn de nòduls, com a sistemes per a l’aglomeració del ferro; foren els orígens de la futura siderúrgia. L’any 1917 ja es disposava d’un projecte per alçar una planta siderúrgica i, a l’agost del mateix any, va ser constituïda la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo, dels mateixos Sota i Aznar; finalment, l’any 1922, entrava en funcionament el primer alt forn, dos anys després el taller de laminatges, l’acereria, etc. La producció de ferro va arribar a les 139 655 t l’any 1929, però després va decaure a conseqüència de la crisi dels anys trenta. Fins l’any 1941, que fou integrada dins l’empresa Alts Forns de Biscaia, no s’hi tornà a fondre ferro i fins el 1954 no se superà la producció del 1929.La gran complexitat de l’activitat siderúrgica també va comportar la constitució d’una important plantilla laboral que, l’any 1923, era propera als 2 000 obrers i l’any 1929 ja superava els 4 000. Aquesta forta concentració d’obrers va afectar la ciutat de Sagunt, que va passar dels 6 647 h de l’any 1900 a superar els 20 000 h el 1930. Va caldre construir una barriada per als obrers prop de la siderúrgia, com també els serveis més indispensables: botigues, escoles, locals de lleure, etc.