Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en dret per la UIB Es donà a conèixer amb el recull Modus vivendi 1971, premi Blanquerna de poesia 1970 També és autor de “Com a una resistència” dins el volum Poesia 1972 , Aliorna 1974, Era plena de canoes 1977, Poemes d’aire condicionat 1979, Cutis 1980,  Lesions 1982, Nimfomania amb Tomeu Cabot, 1995 i Sabó fluix de camp de concentració amb T Cabot, 1998 Capdavanter de l’avantguarda poètica de les Balears, membre fundador del Taller Llunàtic i collaborador de les publicacions Neon de Suro  i El Correu de Son Coc , la seva obra està molt vinculada als moviments…

Deixeble de l’Institut Escola de la Generalitat i de l’Escola Industrial Ceràmica Collaborador de Josep Llorens i Artigas , i professor ajudant seu fins el 1950 a l’Escola Massana Feu una primera exposició amb Llorens i Artigas a les Galeries Laietanes de Barcelona Posteriorment treballà a París i a Suècia amb Tyra Lundgrens Collaborà en la realització dels grans murals de Llorens i Artigas i Miró El 1960 fundà, amb Jordi Vilanova , Joan Vila i Grau , Aureli Bisbe i Jordi Bonet , l’equip La Cantonada El 1966 participà en les Dècades de Provença Exposà a Barcelona, Girona,…

Oberturista que ha escalat en estil lliure diferents massissos del món Cal destacar l’obertura de les vies Jamiro al Taghia Mar-roc, 1997, Mundo perdido al Tepuy Roraima Veneçuela, 1998 i Clandestina a les Torres del Brujo, Patagònia xilena 1999 Escalà la Free Rider, al Salathé Wall d’El Capitan, EUA 2002, la via Eternal flame de la Torre Sense Nom a la regió del Baltoro, Karakoram 2003 i el Salto Angel a Veneçuela 2006, integrat en un equip internacional d’escaladors A Catalunya ha obert vies a Siurana, Montsant i muntanyes de Prades i fou guarda del refugi Ciríac Bonet a…

Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020  / 2021- 1982 Persones Lola Anglada i Sarriera Ramon Aramon i Serra Enric Bagué i Garriga Agustí Bartra i Lleonart Antoni Bergós i Massó Moisès Broggi i Vallès Josep M de Casacuberta i Roger Antoni Cumella i Serret Ramon Faus i Esteve Eusebi Güell i Jover Lluís Llach i Grande Josep Mainar i Pons Marià Manent i Cisa Victorià Muñoz i Oms Raimon Noguera i Guzman Josep Riba i Ortínez Lluís Solé i Sabarís Joan Triadú i Font Joan Ainaud i de Lasarte Andreu Alfaro i Hernàndez Josep Alsina i Bofill Miquel Batllori i Munné…

Estudià al Conservatori del Liceu, on fou condeixeble del tenor Rossend Dalmau i d’Eduard Canals Contemporani de Francesc Bonet i Napoleone Verger, fou considerat, juntament amb aquests, un dels hereus de l’escola de Manuel García desenvolupà l’escola de coloratura hispànica i gaudí de molta anomenada a Europa El 1869, "El Correo de los Teatros" recollia els nombrosos èxits de Vidal als teatres d’òpera d’Itàlia i França Feu una estada a Constantinoble, on triomfà amb les òperes Marta i La sonnambula Durant algun temps residí a l’Havana, on fou contractat com a cantant per Enrico Tamberlik…

Vida Ha estat collaborador de les principals revistes culturals catalanes, entre les quals Destino , Catalònia , Revista de Catalunya , Barcelona Metròpoli Mediterrània  o Cultura Des del 1976, i durant 14 anys, formà part de la redacció del diari Avui , on s’endinsà en la branca del periodisme cultural i, d’una manera més intensa, en el musical-clàssic, disciplina en la qual fou pioner L’any 1984 fou nomenat director de la Revista Musical Catalana  -que el 1994 prengué el nom de Catalunya Música/Revista Musical Catalan a-, tasca en la qual cal destacar la seva original aportació a l’estudi…

Fou un gran dinamitzador de la vida musical de Tarragona durant els anys previs a la Guerra Civil Espanyola Començà a estudiar a la seva ciutat natal amb J Ayné, que al mateix temps era propietari d’una botiga d’instruments musicals i partitures Alguns anys més tard Ricomà acabà essent propietari de l’empresa, que prosperà i tingué representació també a Barcelona, on es convertí en una de les cases més importants del ram Des del seu negoci, visqué molt de prop l’ambient musical del moment i entrà en contacte amb músics com J Gols, R Bonet, Echegoyen, Josep Català, Francesc Tàpies…

Projectat per l’arquitecte Pep Bonet, fou inaugurat al juliol del 1991 amb la celebració del Torneig Internacional d’Handbol de Granollers Fou construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i acollí la primera fase i la segona de les competicions d’handbol masculí i femení Ha estat seu de la Copa del Rei d’handbol 1994, 2009 i de competicions internacionals com la Lliga europea femenina de voleibol 2012 o el Campionat del Món d’handbol 2013 És utilitzat habitualment pel Club Balonmano Granollers El Servei d’Esports de l’Ajuntament de Granollers, que n’és el propietari,…

Es llicencià en medicina 1956 i exercí com a homeòpata Participà en les “Antologies Poètiques Universitàries”, on publicà els primers poemes l’any 1949 El seu primer llibre, Soledat de paisatges 1959, amb pròleg de Joaquim Molas i que trasllueix un simbolisme melangiós, guanyà l’any anterior el premi de poesia inèdita de Cantonigròs Amb El gos 1965, premi Salvat-Papasseit 1965 i La Vida nova 1970, premi Carles Riba 1968 encetà un realisme que parteix de la vida quotidiana combinat amb la ironia, la crítica i l’autocrítica El 1986 guanyà el premi Recull Ribas i Carreras amb Com un bosc…