Resultats de la cerca

Trajectòria científica La seva carrera científica està vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1972 Després d’especialitzar-se en endocrinologia i nutrició 1976, es doctorà el 1982 Cursà un postgrau a la Universitat Lliure de Brusselles 1982-84, i aquest darrer any s’incorporà com a metge adjunt a l’Hospital Clínic, on ha estat cap de la Secció de Diabetis 1992-98, del Servei d'Endocrinologia 1998- 2003, membre 2003 i director des del 2008 de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, de l'Institut d'Investigacions…

Llicenciat en dret, en acabar els estudis treballà en un despatx d’advocats El 1989 s’integrà a Acció Olímpica, grup impulsor de la campanya “Freedom for Catalonia” durant els Jocs Olímpics del 1992 El 1999 fou elegit regidor per Convergència i Unió  a l’Ajuntament de Barcelona Revalidà el càrrec en les successives convocatòries electorals, i durant el mandat de Xavier Trias  2011-15 fou primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, president de Transports Metropolitans de Barcelona, vicepresident de l’Autoritat Metropolitana del Transport i vicepresident de Barcelona Serveis…

Ryfylke, el túnel submarí perforat més profund del món Mapa del projecte de túnels submarins de Ryfast El 2019, quaranta anys després que es va començar a plantejar el projecte, l’operador noruec d’infraestructures viàries Statens Vegvesen va posar oficialment en servei el túnel submarí perforat més profund del món el túnel de Ryfylke, de 14,4 km de llargada Forma part del projecte, en construcció, del sistema de túnels submarins de Ryfast per a enllaçar la carretera N-13 entre Stavanger i Strand, a Rogaland Noruega, i el més rellevant d’aquesta construcció és que arriba a una profunditat…

Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona, de 38,78 km 2 , limita al N amb Sant Joan de les Abadesses, a l’E amb el municipi garrotxí de Riudaura, al S amb Vidrà, i a l’W amb Ripoll El territori comprèn la capçalera de la vall de la riera de Vallfogona, que neix a la font de Santa Magdalena de Cambrils, recull l’aigua de nombrosos torrents que davallen de les grans serres que emmarquen la vall i, després de córrer en direcció E-W, trenca, sota Sant Bernabé de les Tenes, en direcció SW i desemboca al Ter per l’esquerra, al límit del terme de Santa Maria de Besora amb l’antic de…

Situació i presentació Limita amb els de l’Argentera W, Vilanova d’Escornalbou S, Mont-roig del Camp SE, Montbrió del Camp E, Botarell E, Riudecols N i Duesaigües NW De terreny més aviat abrupte, el municipi és situat als vessants meridionals de Puig Marí i als orientals de la serra de l’Argentera El terme, ocupat en una bona part pel pi i la garriga, oscilla entre els 649 m d’Escornalbou i els 120 m, dividit en dues parts d’una extensió similar per la riera de Riudecanyes, que recull les aigües de diversos barrancs de menor entitat Al sector de muntanya es construí el pantà de Riudecanyes El…

Subsistí fins a mitjan s XIX

Els romans hi arribaren el 218 aC i tingué un paper clau durant l’època de la conquesta romana d’Hispània segles II-I aC August creà una nova divisió provincial, arran de la qual Tarragona esdevingué capital de la província Citerior i experimentà una gran transformació La monumentalitat de la ciutat romana hi és encara apreciable No hi ha constància documental de quan fou creat el bisbat La primera notícia sobre un bisbe data del segle III, en concret del 257, any en què un bisbe anomenat Fructuós fou ajusticiat pels romans durant la persecució dels cristians Al llarg del segle V caigué en…

Normalment, l’escultura de bronze i altres metalls més nobles durava poc en el seu lloc d’origen, atès el caràcter valuós d’aquests materials, susceptibles de ser fosos i transformats Per aquesta raó, no hi ha gaires restes escultòriques metàlliques, i la troballa de peces de mida natural és sempre excepcional, tot i que n’hi havia força als paisatges romans, tant urbans com rurals Si la durada de les estàtues de bronze no acostumava a ser gaire llarga, encara ho era menys la d’aquelles que eren recobertes d’una làmina d’or n’ha sobreviscut només un fragment molt petit a Empúries Cal destacar…