Resultats de la cerca

Ingressà a l’exèrcit austriacista quan tenia disset anys Pel juny del 1713 era capità del regiment de cavalleria Aragó Fou partidari de la defensa a ultrança contra els exèrcits de les Dues Corones borbòniques, motiu pel qual restà a Barcelona i participà activament en la defensa de la capital durant el setge de 1713-1714, llavors, ja com a sergent major del regiment de cavalleria La Fe, a les ordres del coronel Sebastià Dalmau Després de la capitulació de Barcelona, formà part del grup de militars resistents fets presoners el 22 de setembre de 1714 Passà pel castell d’Alacant i…

Era de la família empordanesa dels Peratallada i nebot, sembla, del bisbe de Girona Berenguer Dalmau Era canonge el 1138 Assistí a la cort d’Osca del 1162 i signà la publicació del testament sagramental del comte Ramon Berenguer IV Dotà i afavorí la canònica de Sant Pere Cercada El 1166 féu vot d’anar a Terra Santa El mateix any acompanyà el rei Alfons a l’expedició de Provença Inicià les obres del palau episcopal de Girona

Fou la primera manifestació que tingué Barcelona d’una organització simfònica Sorgí per iniciativa dels professors de l’Orquestra del Liceu, que es constituïren en Societat de Concerts el 1880 Organitzaren sèries de concerts simfònics dirigits per directors locals -com Eusebi Dalmau i Cosme Ribera- i forasters -entre d’altres, Jesús Monasterio i Ferdinand Hiller- L’orquestra de la Societat de Concerts no arribà a consolidar-se, ja que al cap de tres anys cessà l’activitat

Contenia articles de tècnica, biografies de jugadors i cròniques de partits amb dedicació especial als jugats a Catalunya Estigué dirigida per Ricardo Esmandía Bayer, Antoni Rué Dalmau i JM Santaeulària En foren redactors Ricardo Álvarez, JM Tallada, Modesto, El Diablo Cojuelo , Armando Rodríguez, Francisco Aramburu, Milton de Crotona , Isidre Corbinos i José A Castillo, entre d’altres Mostrà una postura crítica envers la premsa esportiva i alguns diaris d’informació general Se’n publicaren com a mínim 245 números

Fou elegit cap dels unionistes el 1348 a la mort de Dalmau de Cruïlles en un moment ja molt crític, després de la derrota a Épila dels unionistes aragonesos i la presència de l’exèrcit reial al País Valencià Amb tot, aconseguí de prendre el Puig, Puçol i Riba-roja i d’atacar Morvedre Després de la capitulació de València, es refugià a Gandia, però fou pres a Corbera i portat a València on fou arrossegat i penjat

A la seva mort sense fills 1689 passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina, que l’havien adquirit al s XVI

Les obres que li són atribuïdes amb més seguretat —el tríptic de l' Encarnació Museo del Prado, Madrid i el Calvari de l’antiga collecció Bauzà Madrid— es caracteritzen per la verticalitat de la construcció i una tècnica minuciosa Del seu fill Jordi Alimbroot documentat des del 1463 fins al 1474, també pintor, no resta cap obra d’atribució segura

Es formà a l’acadèmia de Joaquim Torres i Canosa Membre del Cercle de Sant Lluc El 1907 presentà una caricatura aquarellada a l’Exposició Internacional de Barcelona, i l’any següent féu a les Galeries Dalmau una exposició de dibuixos caricaturescs que foren detectats amb interès per Eugeni d’Ors El 1910 i el 1911 collaborà a Papitu , amb dibuixos abarrocats, de traç finíssim i expressiu decadentisme, signats amb una complexa rúbrica sense lletres El 1917 participà en l’exposició d’artistes francòfils de can Dalmau, on el 1920 i el 1925 féu importants exposicions…

Segons l’historiador E Morera, tant el lloc de Renau com el veí llogaret de Peralta foren colonitzats al segle XII El castell i vila de Renau fou possessió dels senyors del Catllar fins a l’inici del segle XIV, en què Sibilla de Requesens l’aportà com a dot en contraure matrimoni amb Dalmau de Montoliu aquest fou, doncs, el primer senyor privatiu de Renau L’any 1391, el rei Joan I va vendre a l’arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra l’alta jurisdicció sobre la vila de Renau Al segle XV, Ramon Guillem, besnet de Dalmau de Montoliu, es casà amb Francesca de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica Antonio Chavarrías, Barcelona, Nisa Emilio Oviedo REFERENT LITERARI Basat en la novel la homònima de Ferran Torrent GUIÓ SMonleón, FTorrent, Teresa de Pelegrí, Dominic Harari FOTOGRAFIA Andreu Rebés color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rafael Jannone MUNTATGE Joaquín Ojeda, Marisol Nievas i Albert Manera so MÚSICA Pascal Comelade, José Manuel Pagán SO Daniel Fontrodona, Pablo Sanz INTERPRETACIÓ Pere Ponce Lluís Dalmau, Cristina Plazas Feli, Feodor Atkine Patrice El Belga , Juli Mira dr Ferrús, Roger Casamajor Rafael Salgado,…