Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Pere I del Brasil
Història
Emperador del Brasil (1822-31) i rei de Portugal (1826) amb el nom de Pere IV.
Fill de Joan VI de Portugal, el 1807 anà al Brasil fugint de les tropes napoleòniques El 1822 proclamà la independència brasilera i fou coronat emperador Malgrat el seu conservadorisme, fou un monarca constitucional i actuà com a àrbitre entre liberals i conservadors Intervingué en la guerra civil portuguesa a favor de la seva filla Maria II, però el 1831 hagué d’abdicar la corona imperial a pressió dels parlamentaristes
Lambert I
Història
Emperador del Sacre Imperi (894-898), rei d’Itàlia (896-898) i duc de Spoleto (Lambert II; 894-898).
Fill de l’emperador Guiu I, que l’associà al soli imperial 892, i d’Ageltruda de Benevent Juntament amb Berenguer I d’Itàlia lluità contra el seu rival Arnulf I
Ferran I d’Àustria
Història
Emperador d’Àustria (1835-1848) i rei de Bohèmia i d’Hongria (Ferran IV) (1830-1848).
Fill primogènit de l’emperador Francesc I Poc capacitat per a exercir el govern, deixà aquesta tasca al consell d’estat, format per l’arxiduc Lluís, el comte de Kolowrat-Liebsteinsky i el príncep de Metternich Sorprès per la revolució del 1848, es refugià a Innsbruck tornà a Viena, on visqué els fets d’octubre, i finalment es retirà a Praga, després d’abdicar a favor del seu nebot Francesc Josep I desembre del 1848
Carles IV
Història
Emperador romanogermànic (1346-78) i rei de Bohèmia (Carles I) (1346-78).
Fill i successor a Bohèmia de Joan I de Luxemburg, i marcgravi de Moràvia des del 1333 Fou batejat amb el nom de Wenceslau, que es canvià a la cort de Carles IV de França 1323 Elegit emperador el 1346, fou consagrat a Roma el 1355 Es féu coronar rei de Borgonya 1365, però concedí la lloctinència al delfí de França 1378 Es mantingué al defora dels problemes d’Itàlia, fet que defraudà els seus entusiastes, entre els quals Cola di Rienzo i Petrarca Promulgà la Butlla d’Or 1356 Incorporà a Bohèmia una part de l’alt Palatinat 1355 i la baixa Lusàcia 1367 aconseguí Brandenburg per al…
qüestió dels Tres Capítols
Controvèrsia desvetllada per la política conciliatòria de l’emperador Justinià I envers els monofisites (monofisisme).
Els Tres Capítols eren escrits de Teodor de Mopsuèstia, Teodoret de Cir i Ibes d’Edessa Justinià els condemnà com a nestorians, i el seu decret fou ben acollit a Orient A Occident, la decisió imperial semblà un atac al concili de Calcedònia, i el papa Vigili refusà d’acceptar-la Cridat a la cort, signà, sota la pressió imperial, el Iudicatum 548, o la condemna dels Tres Capítols , però després se'n retractà L’emperador convocà un concili a Constantinoble 553, que condemnà els Tres Capítols El papa Vigili, després d’haver sofert presó i tortura, a Constantinoble, reconegué…
Pu Yi
Història
Emperador de Xina, amb el nom de Xuantong (1908-12), i de Manxukuo, amb el nom de Gangde (1934-45).
Obligat a abdicar el tron xinès 1912, fou proclamada la República Collaborà amb els japonesos, que el feren regent 1932 i emperador de l’estat de Manxukuo Lliurat pels soviètics als comunistes xinesos 1945, restà en captivitat fins el 1959
Napoleó I
Napoleó Bonaparte a Pont d’Arcole, d’Antoine-Jean Gros (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Història
Música
General, primer Cònsul (1799-1804) i emperador dels francesos (1804-15), de nom Napoleó Bonaparte.
Fill d’un notable cors collaboracionista amb els francesos, estudià a França des del 1779 L’enyorança de la seva terra el feu decantar cap a posicions ideològiques independentistes i antifranceses El 1785 fou designat lloctinent segon d’un regiment d’artilleria i, de guarnició en guarnició, madurà el seu pensament i les seves ambicions Amb la Revolució, fou lloctinent coronel de la guàrdia nacional a Còrsega, i el 1793, després que l’illa hagué trencat les relacions amb la Convenció, passà a França amb tota la seva família Es declarà jacobí i començà una brillant carrera militar Toló 1793,…
,
ciutat d’Imperi
Història
Cadascuna de les ciutats de l’imperi romanogermànic que no reconeixien cap altra autoritat que la de l’emperador.
Des de començ del s XIII, havien de prestar jurament de fidelitat i d’obediència a l’emperador, fornir-li forces militars i pagar-li una contribució anual Reichssteuer Estaven representades a la dieta Reichstag , la qual abolí llur estatut el 1803, excepte per a Hamburg, Frankfurt del Main, Augsburg, Nuremberg, Lübeck i Bremen
àguila bicèfala

Àguila bicèfala de l’escut de l’emperador Carles V, segons un gravat contemporani
Frederic I
Història
Emperador romanogermànic i rei d’Itàlia i d’Arle (1155-1190), rei de Germània i de Romans (1152-1155) i duc de Suàbia (Frederic III) (1147-1152).
Fill i successor del duc Frederic II de Suàbia i de Judit de Baviera El 1147 anà a la segona croada amb el seu oncle, l’emperador Conrad III Aquest el nomenà successor, i fou elegit per l’assemblea de prínceps a Frankfurt i consagrat i coronat a Aquisgrà 1152 Amb la idea de restaurar la grandesa de l’imperi Romà procurà l’amistat de tots els prínceps alemanys, que reconegueren la seva autoritat Anà a Itàlia 1154, i després de sotmetre les ciutats rebels que cercaven la independència fou coronat rei a Pavia 1155 i emperador a la basílica de Sant Pere pel papa Adrià IV…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina