Resultats de la cerca
Es mostren 3210 resultats
Sant Estève de Camporsin
Situació Absis de l’església primitiva, sobreaixecat i encastat dins el nou temple que se li va adossar perpendicularment ECSA - A Roura L’església parroquial de Camporsin és situada a la part antiga de la població, la qual es troba sobre un planell de 666 m d’alçada, a la riba esquerra del torrent de La Ferrèra, afluent per la dreta de l’Adasig Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′41″ N - Long 2° 27′37″ E Camporsin és a 22 km al N de Prada per les carreteres D-14 i D-619, i a 4 km al SE de Sornian per la mateixa D-619 PP Història La primera menció documental del lloc de Camporsin és consignada…
Sant Esteve de Pomers
Santuari
Castell
Santuari del municipi de Clerà (Conflent), a l’E del poble, en un contrafort del massís del Canigó, proper a les ruïnes de l’antic castell de Sant Esteve de Pomers (o de Villerac); el lloc de Pomers és esmentat ja el 854 i el castell el 865.
Sant Esteve de Perabella
Monestir
Monestir de tradició pactista visigòtica, situat en una cova en el camí de Balestui, al municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Peramea.
Existia ja el 846 en estreta connexió amb el monestir de Servàs el 849 fou donat pel comte Frèdol al monestir de Gerri en premi de la fidelitat d’aquest monestir en les lluites entre els comtes Galindó i Frèdol Sembla, per tant, que Perabella i Servàs devien haver seguit el partit de Galindó i que per això haurien estat annexats a Gerri
Sant Esteve del Pont
Caseria
Caseria del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), fins el 1971 del de Castellciutat.
quadra de Sant Esteve
Història
Antiga quadra del municipi de Reus (Baix Camp), que formà part de l’antic municipi del Territori de Tarragona
.
cala de Sant Esteve
Cala
Cala de la costa oriental de Menorca, dins el municipi des Castell, al S de l’entrada del port de Maó.
La seva bocana és dominada, al N, pels forts de Sant Felip i de Sant Carles i, al S, pel de Marlborough
baronia de Sant Esteve
Història
Jurisdicció senyorial al Rosselló adquirida el 1650 per Antoni de Generes i Hitié.
Li fou confiscada el 1653 i donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar, però la recuperà més tard Passà per enllaç als Delpàs, marquesos de Sant Marçal
Gabriel Alomar i Esteve
Historiografia catalana
Arquitecte, urbanista i historiador.
Llicenciat el 1934 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i el 1945 pel Massachusetts Institute of Tecchnology EUA, el 1940 guanyà el pla d’ordenació de Palma, que fou realitzat l’any 1950 Entre les seves intervencions urbanístiques a la ciutat destaquen la creació del carrer de Jaume III, l’ordenació dels jardins de l’Almudaina i de les noves parròquies de l’eixample de la ciutat Participà en la creació del Museu Etnològic de Muro Mallorca, donant l’edifici i importants fons, i restaurà els sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma Collaborà en la revista Nova Palma Fou professor…
Francesc Esteve i Gálvez
Historiografia catalana
Arqueòleg i professor d’història.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, posteriorment es doctorà a Madrid De l’època d’estudiant deixà dos llibres de memòries que són documents de gran interès el primer, sobre el creuer per la Mediterrània que el govern de la República organitzà 1933 amb alumnes de doctorat A l’entorn de les aigües lluminoses el creuer universitari, 1933 , 1985 i el segon, sobre l’ambient universitari de Barcelona i Madrid en la seva època d’estudiant, incloent-hi la proclamació de la República a Castelló El goig de créixer els estudis superiors , 1996 Des dels anys trenta i…
Esteve Paluzie i Cantalozella
Historiografia catalana
Historiador, pedagog i editor.
Passà la infantesa a València, on els seus pares tenien un establiment de comerç Tornà a Catalunya el 1820, s’enrolà en la milícia nacional i treballà com a operari en una fàbrica de mitges fins el 1823, en què fou pres i processat com a presumpte autor d’un anònim El 1831 es veié obligat a traslladar-se a València, on estudià de mestre Exercí el magisteri a Xàtiva i Barcelona, i fundà diverses publicacions periòdiques, com El Barcelonés Publicà manuals per a l’ensenyament de la llengua castellana, la urbanitat, la geometria, la religió, la història i la geografia, i creà una editorial…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina