Resultats de la cerca

Situació Capella que presideix el poble abandonat de la Rua i que conserva, com a part més genuïna del seu vell temple, un absis ornat amb decoració llombarda ECSA - JA Adell L’església de l’abandonat poble de la Rua es troba a llevant del vilatge, a frec del cingle sobre el congost del riu Alb, en un lloc on hi ha vestigis de diverses construccions Mapa 34-12291 Situació 31TCG479678 Per a anar a la Rua cal partir del coll de la Faldella, a la carretera d’Isona a Bóixols, d’on surt una pista que en 4 km de recorregut porta al poble JAA Història Malgrat el seu origen alt-medieval…

El poble de Benavent de Segrià s’alça a 234 m d’altitud, enmig de la plana segrianenca L’origen de l’indret cal cercar-lo en una almúnia andalusina, la qual, després de la seva conquesta vers mitjan segle XII, fou cedida pels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell al comte Arnau Mir de Pallars Jussà com a recompensa per la seva participació en la conquesta de Lleida 1149 El comte Arnau Mir, tot seguit, atorgà l’esmentada almúnia a Guillem de Benavent, el qual va redenominar l’indret, on construí un castell, posant-li el seu cognom Les propietats de Guillem de Benavent —…

Hom sap solament que el 971 el comte Borrell en cedí l’església al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, la qual cosa indica que aleshores ja no tenia comunitat

Situació L’antiga masia de Pinyes es bastí aprofitant, en part, els carreus de I’antic castell J Tous Les restes de la fortificació són situades sobre la masia de Pinyes, al fons de la vall, al costat del riu Des d’aquest lloc es pot veure tota la part baixa de la vall de Sallent Mapa 34-11253 Situació 31TCG545708 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera de Coll de Nargó a Isona Just al quilòmetre 37,3, després d’haver travessat un pont, a mà dreta s’inicia la pista que mena a Sallent Cal arribar fins a la masia de Pinyes, a 4,5 km Damunt de la casa en un revolt i sota la pista…

Situació Església molt transformada, que conserva una bona part de la nau i de l’absis semicircular de l’obra original ECSA - J Pahissa L’església parroquial de Sant Vicenç de Bóixols és situada al poble de Bóixols, sobre la carretera d’Isona a Coll de Nargó JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG483707 Història La primera notícia coneguda del lloc de Bóixols data de l’any 997, en la donació feta pel comte Ermengol a favor de Santa Maria de la Seu de la vila de Sallent, que, per ponent, afrontava amb el grau de Boxols En un document del 1022 relatiu al castell de la Rua, s’esmenta el…

Situació Vestigis d’aquest despoblat que es troba a 1 285 m d’altitud, abandonat probablement al final de l’edat mitjana V Roca Les restes de construccions del poble abandonat anomenat el Convent són situades en un serrat, a 1 285 m d’altitud a la riba dreta del Rialb, a la capçalera del terme de la Baronia de Rialb i damunt de l’església de Sant Salvador, edifici de tradició romànica però construït en època molt més tardana Aquest poble era al costat del camí vell que anava de la Rua fins a la Conca de Dellà, al Pallars Mapa 34-12291 Situació 31TCG474644 Des de la carretera que va del coll…

Situació Porta d’entrada a l’antic casal, situada en el mur sud JR González Casa forta ubicada entremig de camps, a prop de la masia de la Santa Creu Era situada prop de l’antic camí que anava de Ponts i Gualter a Folquer i la Conca de Dellà Rep el nom de Casa Vella, Casalot, Corralot o Casa dels Capellans Mapa 33-12290 Situació 31TCG462524 Si seguim la carretera que va de Gualter a Folquer C-l 412, poc després de Palau de Rialb, veurem a mà dreta una masia gran, la Santa Creu de Folquer, i a mà esquerra, no gaire lluny de la carretera, la casa forta És a uns 3 km de l’encreuament de la…

Pertanyia al comtat d’Urgell, i defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel port de Bóixols Tenia tres recintes de muralles a més de restes del nucli residencial al NE, es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars El castell no ha estat reformat ni ampliat després del segle XII La disposició dels tres recintes, la distribució de les edificacions, la perfecta adaptació al terreny escarpat, constitueixen un model immillorable de…