Resultats de la cerca
Es mostren 3018 resultats
les Decretals
Dret canònic
Recull de decretals fet per Ramon de Penyafort per encàrrec del papa Gregori IX el 1234.
Hom hi afegí aviat les de Bonifaci VIII 1298 i les de Climent V 1314, que, juntament amb el Decret de Gracià s XII, formaren el nucli del Corpus Iuris Canonici , parallel al nucli de Justinià del Corpus Iuris Civilis
Danelaw
Regió
Regió del nord, centre i est d’Anglaterra ocupada pels danesos durant els segles IX-XI.
La influència danesa hi persistí durant dos segles en les lleis, els costums, la llengua, etc
Blanca de Castella
Història
Reina i regent de França.
Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1213 amb el futur Lluís VIII de França, a la mort del seu marit esdevingué regent 1226-34 de llur fill, Lluís IX Dominà les revoltes dels grans feudataris i continuà l’obra de penetració de la monarquia francesa a les terres del sud Pel tractat de París 1229 obligà el comte Ramon VII de Tolosa a renunciar als territoris que formaren les senescalies reials de Bellcaire i Carcassona, i fou estipulat el matrimoni de l’hereva del comte, Joana, amb un fill de Blanca Fou de nou regent en partir Lluís IX a la…
Robert de Castellrosselló
Història
Noble.
Probablement fill de Ramon de Castellrosselló, càtar destacat, participà, sembla, a les ordres del comte Nunó I del Rosselló, en la conquesta de Mallorca 1229 Fou empresonat per la inquisició per la seva adhesió a l’heretgia càtara, però fugí i es féu fort en els seus dominis Per influència de Jaume I de Catalunya-Aragó, el papa Gregori IX encarregà al seu penitenciari Ramon de Penyafort que l’absolgués en canvi que lluités tres anys contra els sarraïns de València El bisbe d’Elna, Bernat de Berga, protestà davant el papa d’aquest perdó, però Gregori IX el mantingué…
magiar
Història
Individu d’un poble finoúgric, originari dels Urals i emparentat amb els voguls i els ostiaks, que fou sotmès pels huns des de la fi del segle IV fins a mitjan segle V.
A la mort d’Àtila 453, passà sota la tutela dels àvars, i emigrà cap al nord del Caucas, a la regió del Kuban’, on romangué uns 400 anys, en contacte amb els turcobúlgars Al segle IX, sota l’amenaça de l’avanç dels petxenegs, els magiars hagueren d’anar avançant cap a l’W vers el 830 s’installaren a les planes situades entre el Don i el Dnièper, i després entre els rius Dnièper i Dnièster El perill petxeneg forçà Árpád, cap comú escollit per les set tribus magiars, a travessar els Carpats i a installar-se a les actuals Hongria i Transsilvània, a la fi del segle IX…
Colonna
Llinatge feudal romà que tradicionalment fa remuntar el seu origen fins a la família dels antics comtes de Túsculum (segle X), a la qual pertangueren els papes Joan XII, Benet VIII, Joan XIX i Benet IX.
Els Colonna foren els caps del partit gibellí, en oposició als Orsini, que ho foren del partit güelf tots dos constituïren les famílies més poderoses de Roma Cal destacar també llurs rivalitats amb els Gaetani i contra el papa Bonifaci VIII Molts membres d’aquesta família moriren el 1347 en la desfeta de la noblesa romana per Cola di Rienzo, a la porta de San Lorenzo de Roma Vers el 1225 els Colonna adquiriren les senyories de Capranica, Zagarolo i Gallicano Línia troncal dels prínceps de Paliano Estirp provada del llinatge és Pietro I mort el 1108, senyor de la Colonna castell proper a Roma…
Josep Maria Carulla i Estrada
Literatura
Escriptor d’ideologia catòlica tradicionalista.
El 1868 s’incorporà al cos de zuaus pontificis, lluità a Roma contra els garibaldins i, de retorn a Catalunya, propugnà una croada per a restituir els Estats Pontificis a Pius IX A la tercera guerra Carlina fou auditor de guerra del general Rafael Tristany Fundà a Madrid la revista La Civilización 1874-80 Els darrers anys de la seva vida residí a Granada, on escriví una pintoresca i popular versió de la Bíblia en versos castellans Publicà Roma en el centenario de San Pedro 1867, Homenaje filial a Su Santidad el papa Pío IX 1875, biografies de Pedro de la Hoz 1866 i…
organum
Música
Forma vocal polifònica conreada des de la segona meitat del segle IX fins al voltant del 1250.
Inicialment consistia en l’acoblament d’una o més veus a una melodia litúrgica anomenada veu principal , que procedia del cant pla Al segle XI aparegué l' organum lliure, en el qual les veus evolucionen per moviments contraris Els organa poden ésser a dues veus duplum , a tres triplum i a quatre quadruplum Hom conserva còdexs del segle XII que contenen organa anònims els principals compositors d' organa foren Leoninus i Perotinus, pertanyents a l’escola de Notre-Dame de París
diafonia
Música
Terme culte usat entre els segles IX i XII per a designar la polifonia a dues veus.
A partir del segle XIII aquest terme d’origen grec caigué en desús, tot i que fins al final de l’Edat Mitjana podia funcionar com a sinònim de discant, probable traducció llatina del terme grec, o de contrapunctus , és a dir, de polifonia en general De fet, Jehan des Murs ~1320 encara anomenà diafonia basilica en grec basis , ’base', ’fonament' l' organum duplum , que es caracteritzà pel seu tenor amb valors llargament mantinguts
comte abat
Al segle IX, abat laic que fruïa de les rendes d’una abadia durant l’època carolíngia.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina