Resultats de la cerca
Es mostren 599 resultats
Jaume Borràs i Oriol
Cinematografia
Actor.
Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà activament…
Anicet de Pagès i de Puig

Anicet de Pagès i de Puig
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Poeta i lexicògraf.
Vida i obra Fill del ciutadà honrat de Barcelona, Josep de Pagès i Nouviles D’una important família de propietaris rurals, estudià dret a Barcelona, on es relacionà amb la bohèmia i trencà les relacions amb la família El 1870 participà en la creació de societat La Jove Catalunya Des del 1872 prengué part assíduament en els Jocs Florals de Barcelona, en els quals obtingué nombrosos premis en dues etapes, entre el 1869 i el 1878, any en què s’establí a Madrid, i entre el 1896, en què fou proclamat mestre en gai saber, i el 1901 Treballà en un ambiciós Gran Diccionario de la Lengua…
,
Josep Maria Argimon i Pallàs

Josep Maria Argimon i Pallàs
Departament de Salut / Generalitat de Catalunya
Política
Medicina
Metge.
Es llicencià i es doctorà en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i és especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge També és diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Maire Curie de París, màster d’Atenció Sanitària basada en l’Evidència Universitat d’Oxford i màster d’Epidemiologia i Planificació Sanitària Universitat de Galles La seva trajectòria laboral es concentra principalment al sistema de salut públic català, on ha estat cap de la Divisió d’Avaluació de Serveis Assistencials del Servei Català de la…
Partit Demòcrata Liberal de Catalunya
Partit polític
Partit constituït com a secció catalana del Partido Demócrata Liberal [PDL] d’Antonio Garrigues Walker (1982).
Fou creat a partir dels Clubs Liberals de Catalunya, entitats promogudes per Garrigues des de 1981 arran de la crisi de la Unión de Centro Democrático , com a plataforma prèvia a la creació del partit capaç de substituir-la Al febrer de 1982 es constituí la Federación de Clubes Liberales A Catalunya, el Club Liberal de Barcelona, que donà lloc a una Federació de Clubs Liberals de Catalunya, fou presidit per Joan Ignasi Sardà Antón, que fou substituït per Jordi Piella Edità El Liberal El 1983 alguns dels dirigents del PDLC Xavier Garriga i Juan Carlos Giménez-Salinas s’obriren a un pacte amb…
Algunes consideracions prèvies del Modernisme
Apelles Mestres 1854-1936 Abril sa Composició de la sèrie de cromos Mesos de l’any Visió amablement irònica d’un poeta modernista que pot inspirar-se en Adrià Gual BC De fet, les grans opcions artístiques, les «defineixen» i fins, en algun cas, com el del Barroc, les «inventen», no els protagonistes, sinó els historiadors, que posen en joc tots els materials possibles, els dels opositors inclosos, i els «llegeixen» des de la seva perspectiva filosòfica o metodològica O, més rarament, els «defineixen», amb textos teòrics més o menys travats, els propis protagonistes Com en el cas del…
El Fòrum de les Cultures o la tercera via per a grans esdeveniments
El Fòrum de les Cultures 2004 —l’adjectiu universal es va perdre pel llarg camí— és una creació genuïnament barcelonina És la denominada tercera via Ni Jocs Olímpics ni Exposició Universal o Internacional Barcelona, esperonada per l’èxit del 1992, va inaugurar el tercer format de gran esdeveniment, amb la cultura com a fil conductor i amb el protagonisme principal de les ciutats i no dels estats «L’experiència barcelonina en l’organització d’esdeveniments complexos, amb aportacions i protagonistes diversos i molt abundants, n’ha permès crear un de bell i excitant, innovador i imaginatiu, un…
Margarita Rivière i Martí
Periodisme
Periodista i escriptora.
Cursà periodisme a l’Escola de l’Església de Barcelona, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i més tard estudià disseny a París Fou corresponsal de la revista francesa de moda Marie Claire 1965-68, redactora en cap del setmanari Dossier Mundo 1971-74, cap de la secció de Cultura del Diari de Barcelona 1974-78 i d' El Periódico 1978-88 i directora de l’agència EFE a Catalunya 1988-92 Collaborà també durant molts anys a La Vanguardia i El País , i destacà especialment en articles de fons i entrevistes Fundà també la revista cultural Qué Leer , dirigí la…
Norbert Bilbeny i Garcia
Filosofia
Literatura catalana
Filòsof i escriptor.
Professor d’ètica a la Universitat de Barcelona des del 1980 i professor invitat en diverses universitats nord-americanes i europees entre les quals Berkeley, Harvard, París i UNAM de Mèxic És director del Màster en Immigració i Educació Intercultural de la Universitat de Barcelona i president del Comitè per a la Integritat de la Recerca Científica de Barcelona La seva obra s’articula a l’entorn de tres temes bàsics, bé que interrelacionats la filosofia catalana o a Catalunya, sobre la qual ha publicat Joan Crexells en la filosofia del Noucents 1979, premi Estelrich , Els orígens…
,
Elionora Milà i Romeu
Música
Pianista i compositora.
Filla d’un violoncellista de l’Orquestra Pau Casals, fou deixebla de Maria Canals i hereva de l’escola pianística de Ricard Viñes Mostrà la seva precocitat als sis anys interpretant un concert de Mozart i obra pròpia 16 composicions , 1949 al Palau de la Música de Barcelona Inicià la seva carrera internacional als 12 amb una sèrie de peces d’Enric Granados i Manuel de Falla emeses per la BBC i, el 1955, al Royal Albert Hall interpretant un concert de Falla amb l’Orquestra Filharmònica de Londres El 1966 guanyà el concurs Maria Canals La seva carrera com a intèrpret s’ha desenvolupat…
Concepció G. Maluquer
Literatura catalana
Forma amb què signava l’escriptora Concepció González i Maluquer.
Estudià magisteri i exercí de mestra després d’un parèntesi a la postguerra Aquests anys assistí a vetllades poètiques, on coincidí amb els escriptors Carles Sindreu i Aurora Bertrana, entre d’altres Es donà a conèixer com a poeta amb La creu dels vents 1959, premi Ciutat de Barcelona 1957 i La ciutat i les hores 1960, poemaris centrats en la gent i el paisatge de Barcelona A partir dels anys seixanta es dedicà al conreu de la narrativa, entre realista i costumista, amb Dues cases 1961, premi Joan Santamaria 1960, i de la novella, amb una marcada orientació realista i un interès pel retrat…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina