Resultats de la cerca
Es mostren 2384 resultats
Francó
Història
Vescomte d’Osona, col·laborador de Guifré I el Pelós.
Pel setembre del 879 presidí un judici al Ripollès De la seva actuació repobladora restà probablement el nom dels vilars de Francó a la vall de Sant Joan i a la de Vallfogona
Queralbs

Vista de Queralbs
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Ripollès.
Situació i presentació Queralbs té el terme municipal més extens de la Vall de Ribes amb 93,47 km 2 Limita pel N, el NW i l’W amb el Conflent i l’Alta Cerdanya al S amb els municipis de Planoles i Ribes de Freser, per l’E amb el terme de Vilallonga de Ter i al NE fa de límit amb el municipi de Setcases El terme municipal és format per les dues antigues parròquies de Sant Jaume de Queralbs i Sant Sadurní de Fustanyà, esmentades totes dues en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 819, amb els noms de Keros-albos i Fustiniano A més de Queralbs, que és el cap de municipi, i el…
La societat feudal
Detall de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll Yavhé o Déu entrega la Llei a Moisès, seguit de tres personatges més un guerrer, un eclesiàstic i un cavaller / Arxiu Comarcal del Ripollès - Fons Salvador Alimbau
orde de Sant Jordi d’Alfama
Militar
Orde militar fundat per Pere I de Catalunya-Aragó el 1201 i aprovat pel papa Gregori XI el 1373.
Fou posat sota el patrocini de sant Jordi i la regla de sant Agustí, en temps del mestre Guillem Castelló El rei havia donat el desert d'Alfama Baix Ebre a Joan d’Almenara i a Martí Vidal perquè hi edifiquessin un hospital, convent, casa d’oració i misericòrdia a honra de Déu i sant Jordi per lloar-los i servir de fre a les invasions marítimes Creà unes ordinacions de 30 capítols Els primers cavallers edificaren un castell per a la defensa de la marina castell de Sant Jordi d'Alfama Els reis li donaren béns a València, on fou creat un priorat, les Balears i Sardenya En temps de Martí I,…
Josep Agulló i Pinós
Història
Cavaller.
Destacà en les guerres contra França, especialment en la defensa de Girona, a la Cerdanya i al Ripollès General d’artilleria, tingué un paper important a Barcelona contra les tropes del general Vendôme Fou governador de la plaça de Ceuta
Hilari Carús
Pintura
Pintor d’origen florentí actiu a Bellver de Cerdanya el 1675.
A Manresa pintà el retaule dels Sants Metges de l’església del Carme 1677, i a Sant Joan de les Abadesses Ripollès treballà en el retaule de Sant Mateu 1686 i en la cúpula del cambril del Sant Misteri 1688
Associació Entesa pel Progrés
Partit polític
Partit registrat a Olot el 1987 per Joan Capdevila, Pere Torrent, Isidre Casaprim i Lourdes Pujadas.
Fou utilitzat pel Partit dels Socialistes de Catalunya i el Par-tit Socialista Unificat de Catalunya i independents per tal de concórrer conjuntament a les eleccions municipals d’aquest any en diverses poblacions de la Garrotxa, del Ripollès, d’Osona i del Gironès
pla de Calm-agra
Calma
Calma residual de la superfície d’erosió postherciniana, compresa entre la portella de Mentet, a l’W, i els pics de la Llosa (2 503 m) i de Rocacolom (2 502 m), a l’E.
Forma part de la línia de crestes que separa l’alta vall del Ter terme de Setcases, al Ripollès de la vall de la Tet terme de Mentet, al Conflent És un indret cobert de pasturatges i un punt important de concentració ramadera
Jaume Martí i Sanjaume
Historiografia catalana
Prevere i historiador.
Ordenat el 1897, es doctorà en dret canònic a Tarragona el 1919 Fou beneficiat de l’antiga collegiata de Puigcerdà, tasca que compaginà amb la d’arxiver municipal S’interessà per la història de la Cerdanya en Historia de Santa María de Puigcerdá, hoy de Sagristía 1925, Las vírgenes de Cerdaña 1927 i Dietari de Puigcerdà amb sa vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de la vall de Ribes 1926 i 1928, on recopila notícies sobre les valls pirinenques a l’època medieval També publicà articles a Petraria ,revista de Ribes de Freser Morí víctima de la persecució del començament de la Guerra Civil…
Xavier Robiró Robiró
Alpinisme
Metge i alpinista.
Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, el 1982, el director de l’estació d’esquí de Núria li proposà formar part d’un grup de bombers per a rescats de muntanya i participar en una expedició a l’Himàlaia, l’ascensió amb esquís al Kedar Dome 6800 m Posteriorment feu expedicions a l’Istor-o-Nal 1986, el Broad Peak 1988, el Makalu 1991, on assolí el cim, el Nanga Parbat 1993, el Shisha Pangma 1995, el Ganesh I 2000, el Chogolisa 2006 i el Rakaposhi 2008, entre d’altres En la darrera, després de renunciar al cim, obrí la via Guilleries al cim verge del Neyzah Peak Fou soci…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina