Resultats de la cerca
Es mostren 464 resultats
Carmen de Lirio
Cinematografia
Actriu.
Vida Installada a Barcelona des del 1939, fou alumna de la ballarina i coreògrafa Gisa Gert S’inicià com a cantant de varietats i guanyà un concurs a Radio España de Barcelona EAJ-15 interpretant la cançó La Lirio , de Conchita Piquer, la qual donà peu al seu nom artístic Dona d’una bellesa impressionant, fou la reina de les revistes barcelonines i representa el prototip de la vedet espanyola de la dècada del 1950 Debutà en el cinema amb Parsifal 1951, Daniel Mangrané i Carlos Serrano de Osma, si bé Ignasi F Iquino li proporcionà el personatge principal de La pecadora 1954, versió femenina d…
Ricard Albiñana i Pedrerol
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida De jove treballà a la impremta del seu cunyat, Salvador Torres i Garriga, on s’editaren publicacions com "Popular Films" També feu d’ajudant de foto fixa a Bohemios 1936, Francisco Elías Treballà com a fotògraf de foto fixa 1941-46 fins que esdevingué ajudant de càmera i operador del seu cunyat, director de fotografia a Embrujo 1947, Carlos Serrano de Osma i Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, i també d’Alfredo Fraile S’estrenà com a primer operador amb la illuminació d’ El ceniciento 1955, Joan Lladó, el primer d’una trentena de films lligats a produccions d’Ignasi FIquino…
Maximilià Thous i Orts
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
De família valenciana, residí des de petit a València, on fundà la revista El Gladiador i collaborà a El Criterio i El Palleter , que editava el seu oncle, Gaspar Thous i Orts Treballà després a El Correo Valenciano i El Correo 1899-1910 Fundà i dirigí la revista literària El Guante Blanco 1912-18 i el setmanari taurí El Sobaquillo Dirigí La Correspondencia de Valencia , feta òrgan de la Unió Valencianista, partit pel qual fou candidat en diferents eleccions municipals Per al teatre escriví comèdies i sarsueles, tant en català com en castellà, i algunes de bilingües una part de les quals…
,
Antoni Gisbert i Pérez
Pintura
Pintor.
Fill d’un fuster amb afeccions artístiques, fou deixeble de l’exfranciscà Antoni González i Valor passà després a San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma el 1855 Des d’allà envià a l’exposició nacional de belles arts de Madrid del 1858 el Felip II beneint el príncep Carles moribund, guanyador d’una medalla d’or En rebé dues més, per Comuners al patíbul 1860 i per Desembarcament dels puritans a Nord-amèrica 1864 Des del 1860 fou tingut com el pintor del progressisme i de les llibertats Amb motiu de la caiguda d’Isabel II, fou cridat a dirigir el Museo Nacional del Prado exercí aquest…
Grup d’Estudis d’Història Econòmica
Historiografia catalana
Associació de professors i estudiants de segon cicle d’història econòmica de la Universitat de les Illes Balears, creada a Palma el 1987.
Desenvolupament enciclopèdic Ha impulsat la recerca i la difusió de la història econòmica de Mallorca, i, de vegades, del conjunt de les Illes Balears, a l’Edat Moderna i a l’Edat Contemporània Les seves principals línies d’investigació s’han centrat en l’evolució de les manufactures i el procés d’industrialització, i en el món del comerç i dels intercanvis Ha organitzat la celebració de seminaris, congressos i jornades, entre els quals destaquen els seminaris d’història econòmica, que el 1996 arribaren a la seva vuitena edició També ha impulsat la realització de tesis doctorals i de…
Joan Munsó i Cabús
Cinematografia
Crític cinematogràfic.
Estudià lletres, pintura i dibuix S’inicià com a cronista teatral a Firmas Revista literaria del hogar 1952-53 i el 1955 creà amb Josep Maria Picó i Junqueras l’Agrupació d’Estudis Cinematogràfics en el si del Foment de les Arts Decoratives, dissolta el 1957 Publicà articles sobre cinema als diaris Solidaridad Nacional i La Prensa , i en revistes especialitzades com Rumbos 1956 Arte Nuevo Revista cinematográfica 1958, del consell de redacció de la qual fou membre Film Ideal Documentos Cinematográficos 1960-63, i Hora XXV 1964 El 1962 entrà a Radio Nacional de España a Barcelona com a…
Laia
Cinematografia
Pel·lícula del 1970; ficció de 92 min., dirigida per Vicenç Lluch i Tamarit.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films PAC Producciones Artísticas Cinematográficas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1932 de Salvador Espriu GUIÓ Jaume Vidal Alcover, VLluch, Maria Aurèlia Capmany assessora FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Fabià Puigserver ambientació, Juan Frexe decoració MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Ángel Arteaga SO Jordi Sangenís, Federico de la Cuesta, Eduard Fernández INTERPRETACIÓ Núria Espert Laia, Francisco Rabal Quelot, Daniel Martín Esteve, Julieta Serrano Paulina, Manuel Otero Anton, Alícia Moreno Espert Laia nena,…
Un cos al bosc
Cinematografia
Pel·lícula del 1996; ficció de 92 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Quatre Gats Audiovisuals Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona, Films d’Orient Josep Maria Forn, Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona GUIÓ JJordà FOTOGRAFIA Carles Gusi color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart MUNTATGE Iván Aledo MÚSICA Sergi Jordà INTERPRETACIÓ Rossy de Palma la tinenta Cifuentes, Ricard Borràs Jaume, Núria Prims Montse, Pep Molina Safont, Joan Masdeu Rocky Roc, Mingo Ràfols Lluís, Lamin Cham Mabwa, Jaume Valls Pep, Julieta Serrano Marieta ESTRENA Barcelona, 08111996, Madrid, 27121996 PREMIS Ciutat de Barcelona d’…
Joan Parellada i Cardellach
Cinematografia
Director.
Vida Després d’un curs a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a vint-i-dos anys marxà a París per prosseguir estudis plàstics Entrà en contacte amb el món del cinema fent de meritori i ajudant de direcció en diferents estudis francesos i de directors com ara René Clair Després d’una temporada als estudis UFA de Berlín, també com a ajudant de direcció, tornà a París, on feu de corresponsal de la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 Després tornà a Barcelona per rodar Incertidumbre 1935 amb Isidre Socías i Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, comèdia basada en l’obra homònima d’…
Aurelio G. Larraya
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Fill del crític Tomás G Larraya , després de la guerra civil treballà en periodisme i publicitat, fins que el 1944 entrà al cinema de la mà del seu germà gran, Federico , també operador, que exercia a Barcelona Intervingué com a segon operador en els films Abel Sánchez 1946, Carlos Serrano de Osma i Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, entre d’altres, i per primer cop com a director de fotografia en La melodía misteriosa 1955, Joan Fortuny Rodà en color per primera vegada en Cuando el valle se cubra de nieve 1956, José Luis Pérez de Rozas i alternà el treball de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina