Resultats de la cerca
Es mostren 411 resultats
María de Corral López-Dóriga
Art
Museologia
Gestora cultural.
En 1971-81 dirigí l’escola, taller, galeria i editorial Grupo Quince a Madrid El 1981 s’incorporà a la Fundació Bancària “la Caixa” com a directora d’arts plàstiques A partir del 1985 començà a formar la collecció d’art contemporani d’aquesta institució L’any 1991 fou nomenada directora del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía MNCARS de Madrid, càrrec que ocupà fins el setembre del 1994 L’any següent es reincorporà a la Fundació Bancària “la Caixa” com a directora de la collecció d’art contemporani i assessora d’arts plàstiques, càrrec que ocupà fins el 2002 Assessora de diferents…
Joan Manuel Bonet Planes
Literatura
Art
Museologia
Entitats culturals i cíviques
Escriptor i crític d’art.
Collaborador dels diaris El correo de Andalucía , Pueblo , El País , Diario 16 i, principalment, ABC , entre el 1995 i el 2000 dirigí l’ Institut Valencià d’Art Modern IVAM, on desenvolupà una línia d’exposicions amb l’objectiu de dur a terme una revisió de la modernitat i de revalorar figures individuals o posicions marginades per altres visions més cenyides a l’ortodòxia avantguardista El seu nomenament com a director 2000-04 del Centro de Arte Reina Sofía suposà un reconeixement oficial de la tasca duta a terme a l’IVAM Fou director de l’ Instituto Cervantes 2017-18 Entre les seves…
Antonio Gamoneda Lobón

Antonio Gamoneda
© Lafrentz
Literatura
Poeta asturià.
Resident a Lleó des d’infant, es guanyà la vida com a empleat de banca fins el 1969, que començà a treballar al servei de cultura de la Diputació de Lleó, de la qual fou depurat pel seu antifranquisme i posteriorment readmès De formació autodidàctica, és autor d’una poesia que destaca pel seu rigor i qualitat Solitari de temperament, l’obra de Gamoneda es caracteritza pel simbolisme i el diàleg del poeta amb ell mateix Es donà a conèixer amb Sublevación inmóvil 1966, llibre al qual seguiren Descripción de la mentira 1977, León en la mirada 1979 i Blues castellano 1982 Obtingué el…
Novgorod
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Port fluvial al Volkhov , a 6 km del llac Il’men’, i nus ferroviari Nucli industrial aporta un terç de la producció de l' oblast' , la situació, prop de Sant Petersburg, en facilita el creixement i la cooperació entre les diverses indústries indústria electrotècnica i radiotècnica, química, de la fusta, lleugera i alimentària La majoria de les fàbriques són posteriors a la Segona Guerra Mundial Té institut pedagògic i politècnic, escoles tècniques i teatrals i museus Darrerament ha assolit fama mundial com a centre turístic Atesa la seva riquesa, en tant que relacionava els ports bàltics amb…
Quartet Casals
Música
Formació de corda, la més important en el seu gènere a l’Estat espanyol i un dels quartets joves europeus de més renom.
Format el 1997 a l’Escuela Reina Sofía de Madrid, és integrat pels germans barcelonins Abel segon violí i Arnau Tomàs Realp violoncel, la violinista madrilenya Vera Martínez Mehner i el violista nord-americà Jonathan Brown des de la primavera del 2002 Considerada, des d’un començament, una formació d’enorme projecció, els seus triomfs als concursos internacionals de quartets de corda de Londres 2000 i Hamburg 2002 consolidaren una brillant trajectòria internacional que els ha portat a actuar a les sales de concert més importants del continent, amb un repertori que va des del barroc fins a la…
ducat de Bar
Història
Jurisdicció feudal que correspon geogràficament al Barrois (Lorena).
L’antic comtat de Bar assolí la dignitat ducal el 1354, amb el comte Robert I, gendre del rei Joan II de França i pare de la reina Violant , muller de Joan I de Catalunya-Aragó Per la filla d’aquests, Violant d’Aragó , muller de Lluís II de Nàpols i neboda del tercer duc de Bar, el ducat passà al seu fill Renat I d’Anjou , rei de Nàpols i duc consort de Lorena Lorena i Bar foren units per Renat II el 1480, però continuaren essent administrats per separat En morir 1765 Francesc III-Esteve de Lorena, emperador romanogermànic, el ducat de Bar fou reunit a França 1776, bé que els…
Xavier Estivill i Pallejà
Medicina
Metge especialista en hematologia i hemoteràpia.
Doctor en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en genètica per la Universitat de Londres Després d’haver realitzat l’especialitat mèdica als hospitals de Bellvitge i de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, completà la seva formació com a investigador a la Universitat dels Estudis de Torí Itàlia i al Sant Mary's Hospital Medical School de Londres Gran Bretanya En aquest darrer centre exercí l’any 1988 de professor associat al departament de bioquímica i genètica molecular El 1989 i el 1990 fou professor d’investigació de la unitat de genètica molecular de la Fundació d’…
Domènec Corbella i Llobet

Domènec Corbella i Llobet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès Amplià els seus estudis a Itàlia 1970-72 Des del 1975 és professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1985 Dins de l'àmbit acadèmic, fou membre de la Junta Consultiva del Rectorat de la Universitat de Barcelona 2005-12 des del 2013 és investigador de l'Institut de Recerca de l'Aigua, de la mateixa universitat En la seva obra, a través de la qual fa una interpretació del cos humà,…
Tom Krause
Música
Baríton finlandès.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i debutà el 1959 a Berlín en el paper d’Escamillo de Carmen Interpretà successivament el mateix personatge en diversos teatres alemanys i escandinaus i a la meitat dels anys seixanta ingressà en la companyia de l’Òpera d’Hamburg, on cantà òperes de WA Mozart, G Verdi i R Wagner Fou també a Hamburg on el 1968 interpretà el paper titular en l’estrena de l’òpera Hamlet , de H Searle El 1962 es presentà a Bayreuth com a Herald Lohengrin i un any més tard ho feu al Festival de Glyndebourne com a Comte de l’òpera Capriccio , de R Strauss Cantà per primera…
Jordi II d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda i elector de Hannover (1727-60), fill de JordiI d’Anglaterra i de Sofia Dorotea.
Home d’escasses ambicions i capacitats, es distingí pel coratge militar, per l’encert amb què secundà els seus ministres, dirigits per Walpole i Pitt, i per l’amor a la música i la vida falaguera Protector de Händel i fundador de la Universitat de Göttingen, durant el seu regnat fou constituït el British Museum
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina