Resultats de la cerca
Es mostren 1832 resultats
Santa Maria de Mont-roig de Tastavins
Art romànic
Alfons I el Bataller ocupà el lloc vers el 1132, però no fou fins en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona que es conquerí definitivament l’indret El 1185 el rei Alfons I el Cast donà el terme de Mont-roig a l’arquebisbe de Tarragona, però recuperà el domini i l’any 1209 el cedí als cavallers frares de l’orde de Calatrava L’església parroquial de Santa Maria ja existia al final del segle XII Es troba al capdavall de la vila, a l’extrem de l’antic recinte clos Sembla que la seva base és un edifici gòtic un xic tardà, disfressat plenament en època barroca La portalada, amb…
Jaume Gil
Música
Orguener valencià.
Ciutadà de València i "Mestre de fer òrguens", figura entre els primers orgueners documentats, representants de l’orgue gòtic tardà, que ja introdueixen les primeres divisions del blockwerk El 1420 construí un instrument de "cinc tirants" registres al Palau Reial de València, tal com consta en el contracte Simplicia principalia in duobus divisa et quaelibet principalis duas quintas et unam octavam habet, et sunt ibi quinque registra Novament, en el mateix palau, el 1427 bastí "uns orgues migeners pel servei", i un altre per a l’església parroquial de Sant Andreu de la mateixa…
Carl Friedrich Zelter
Música
Compositor i pedagog alemany.
Estudià amb CFC Fasch a partir del 1784 El 1800 es posà al capdavant de la Berliner Sing-Akademie, formació que es mostrà sensible a la recuperació del repertori de música coral del Barroc tardà d’autors com GF Händel i de JS Bach, de qui redescobrí la Passió segons sant Mateu A banda de fundar nombroses institucions dedicades a la pedagogia i interpretació musicals, Zelter tingué illustres deixebles com F Mendelssohn, a qui probablement inculcà l’interès per l’oratori i la figura de JS Bach Compongué més de 200 lieder , molts dels quals sobre textos de JW Goethe, mostra de la…
Romà Jori i Llobet
Pintura
Periodisme
Periodista i pintor.
Dirigí el diari gironí La Lucha 1903-05 A partir del 1907 fou redactor de La Publicidad posteriorment n’esdevingué director, creà l’edició bilingüe de la tarda 1919 i durant la Primera Guerra Mundial n’impulsà la campanya aliadòfila També dirigí Vell i Nou i collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Avanzada , El Liberal , Iberia i Revista de l’Escola de Decoració Es destacà per les campanyes a favor de la Solidaritat Catalana i dels aliats Exercí també com a crític d’art Fou secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i fou condecorat pel mariscal…
kritosaure
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosaurids saurolofins que visqué al Campanià Tardà de l’Amèrica del Nord meridional (Nou Mèxic, EUA, i Coahuila, al N de Mèxic).
L’espècie tipus, Kritosaurus navajovius no ha preservat la regió del crani on normalment es troben les crestes en els hadrosaurids No obstant això, una segona espècie, Kritosaurus horneri , tenia l’os nasal replegat posteriorment formant una petita cresta per sobre del crani al nivell de les òrbites
Sant Miquel de la Vall

Vista del poble de Sant Miquel de la Vall
© Xevi Varela
Poble
Poble (845 m alt.) del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del d’Aransís (del qual fou cap durant uns quants anys).
És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Barcedana La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel La senyoria era del priorat de Meià En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat segles XI-XII, prototip d’establiment rural de l’època Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una nau amb absis…
Catalunya celebra l’11 de Setembre
Les institucions i els ciutadans de Catalunya celebren el seu Dia Nacional, l' Onze de Setembre , aquest any marcat per l’empresonament i l’exili dels membres del govern de la Generalitat, d’activistes i de diputats independentistes A l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, presidida pel president Quim Torra, hi assisteixen representants de les principals institucions i dels partits polítics, llevat de la CUP, el PP i Ciutadans Aquest partit convoca un acte a la plaça del Rei de Barcelona per denunciar l’exclusió de què, segons ells, són objecte els unionistes per part del govern…
síndrome de l’oli tòxic espanyol
Patologia humana
Quadre clínic caracteritzat per febre, mal de cap, miàlgies, dispnea, tos i erupció urticariforme que aparegué durant la primavera del 1981 en diversos llocs de l’Estat espanyol (especialment a Madrid i Castella i Lleó) i que sovint es manifestà en diversos membres d’una mateixa família.
Considerada de primer moment una pneumònia atípica produïda per micoplasmes, arribà a afectar alguns milers de persones Un cop se n’hagué atribuït la causa al consum d’oli de colza desnaturalitzat destinat a usos industrials i prohibit per al consum alimentari a l’Estat espanyol i aquest producte fou retirat del mercat, no tardà a desaparèixer Si bé la gran majoria de malalts es restabliren, aquesta síndrome produí incapacitats físiques greus a un bon nombre d’afectats, fruit de l’afecció neuromuscular, i la mort a un 1% aproximadament En la sentència emesa el 1989, el Tribunal…
tardor

Fulles seques a la tardor
© C.I.C - Moià
Estació
de l’any, entre l’estiu i l’hivern, que, a l’hemisferi nord, va del 21-24 de setembre (equinocci de tardor) al 20-23 de desembre (solstici d’hivern), i, a l’hemisferi sud, del 21-24 de març al 20-23 de juny.
L'inici de la tardor es correspon amb la posició de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol en la qual el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, moment de l'any que rep el nom d'equinocci de tardor És també en aquest moment que, a l'hemisferi sud, s'inicia la primavera En aquesta època de l'any el dia s'escurça A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt més tard que el dia anterior i a la tarda es pon abans, moment en què és més visible que el dia és…
Sant Laurènç de Puèg-laurènç
L’església parroquial de Sant Laurènç és una mica apartada, vers el S, del nucli principal del poble de Puèg-laurènç, al SE del turó del castell Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà, per donació del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú Ja era de Cuixà l’any 958, en què en un precepte el rei Lotari confirmà les possessions de l’abadia La subjecció a aquest monestir del Conflent es referma en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Cuixà l’any 1011 a precs de l’abat Oliba La parròquia de Puèg-laurènç depengué de Cuixà fins a la fi de l’antic règim, malgrat la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina