Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
Els hoplocàrides: galeres i afins
Els hoplocàrides són crustacis bentònics marins, d’una àmplia distribució geogràfica, freqüents a les mars càlides i temperades com la Mediterrània Algunes de les espècies que viuen a les nostres costes, conegudes amb el nom de galeres Squilla , són comestibles Això fa que siguin, al costat dels decàpodes, uns dels crustacis més ben coneguts que hi ha Els hoplocàrides reuneixen una curiosa combinació de caràcters primitius i especialitzats que, en conjunt, els dona una morfologia força peculiar Són de dimensions mitjanes o grosses de 20 a 30 cm de llargada i tenen una closca curta i estreta…
Miquel Capllonch i Rotger
Música
Pianista i compositor mallorquí.
Vida Inicià els estudis musicals a Palma amb G Massot Posteriorment, continuà la seva formació a Madrid sota la guia de R Chapí, M Galiana, E Compta, T Power, J Tragó i R Hernando L’any 1884 ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on es convertí en alumne de KH Barth, EFK Rudorff i H Herzogenberg Acabats els estudis, Berlín fou durant trenta anys el centre de la seva activitat artística En aquella època desenvolupà una àmplia tasca didàctica i tingué com a alumnes les princeses de Prússia i de Saxònia i el pianista Arthur Rubinstein També a Berlín, feu amistat amb Clara…
Trèveris
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya.
Situada a la vall del Mosella, prop de la frontera de Luxemburg, és una ciutat tranquilla, centre del comerç vinícola del Mosella, seu d’algunes petites indústries tèxtils i mecàniques i manufactures del tabac Als seus encontorns hom explota mines de coure i jaciments de guix És bisbat catòlic, el primer d’Alemanya Té universitat fundada el 1473 Antiga Augusta Treverorum , fundada per August ~15 aC, fou nus de comunicacions d’allí partien les vies cap a Colònia i cap a Magúncia i centre comercial Capital de la Bèlgica, era seu del legat i del procurador, amb autoritat sobre les dues Germànies…
adverbi
Gramàtica
Categoria gramatical que serveix essencialment per modificar la significació de l’adjectiu, del verb o d’un altre adverbi, ampliant, precisant o matisant el significat del mot que acompanya.
Com a categoria gramatical, l’adverbi es caracteritza per la seva incapacitat de combinar-se amb qualsevol morfema llevat d’alguns adverbis de manera, que admeten determinats sufixos de grau facilet, facilíssim Segons el punt de vista dels tres graus jeràrquics de Jespersen, l’adverbi té assignada una funció terciària, o sigui, la de modificar d’altres categories gramaticals que tenen ja una funció modificadora En general, en les llengües romàniques l’adverbi funciona com a element de valor sintàctic terciari, expressant conceptes dependents d’altres que també ho són el verb o l’adjectiu,…
Els esfirènids: espet
Els espets Sphyraena sphyraena són grans depredadors, de boca molt ben armada, que neden en grups bastant nombrosos i sovint s’apropen a la costa En les mars tropicals, una espècie pròxima, la barracuda S barracuda , arriba a atacar l’home Xavier Safont / M Alba Camprubí Els esfirènids són peixos grossos i depredadors voraços, que habiten les mars tropicals o temperades, generalment dins l’àmbit pelàgic o en aigües que no sobrepassen els 100 m de fondària, on es reuneixen en moles, majoritàriament formades per exemplars joves, ja que els adults són més solitaris Tenen un cos allargat i…
Excavacions a Vic
A la ciutat de Vic, les campanyes d’excavació arqueològica són relativament recents des de l’any 1982, amb el suport del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, hem organitzat una recerca sistemàtica a nivell d’arqueologia urbana, dirigida per D Molas i I Ollich Al nucli antic de la ciutat, que queda encerclat per les muralles, hom ha vist la necessitat de potenciar una política preventiva, amb una planificació d’acord amb arquitectes urbanistes i tècnics municipals Si no és així, la revalorització del sòl, la reutilització, adaptació i modernització de cases antigues, fa que…
Sant Germà (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Vista aèria de la capella de de Sant Germà, reformada, situada enmig d’un pla de conreus ECSA - M Catalán Situació L’església de Sant Germà es troba prop del poble de Montan de Tost, situat a uns 12 km de la carretera de Lleida a la Seu d’Urgell, en una cruïlla situada prop de l’aiguabarreig del riu de Lavansa amb el Segre, passat Organyà Mapa 34-11253 Situació 31TCG670793 Abans d’arribar al poble de Montan cal prendre un camí situat a la dreta de la carretera i, als 500 m, desviar-se’n a l’esquerra, i continuar uns 2 km prenent sempre els camins de la…
Sant Joan Baptista de Vilademuls
Art romànic
Situació Interior de l’església de Sant Joan Baptista de Vilademuls, amb íabsis refet sobre el basament i amb les antigues pedres romàniques J Moner L’església parroquial de Sant Joan agrupa al seu en torn el poble de Vilademuls, cap del municipi homònim que és situat al nord-est de la comarca Mapa L39-12296 Situació 31TDG908654 JMC-JRM Història L’església de “ Sancti Johannis de Villa de muls ” va ésser donada a la seu de Girona el 16 de gener de l’any 1053 per Ramon Arnau i Eliarda, senyors de Vilademuls, que segurament l’havien erigit, ja que es trobava envoltada per la propietat dels…
Sant Joan Samora (Sant Llorenç d’Hortons)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església situada al costat de la masia anomenada “La Casa Gran” ECSA - J Todó Església situada al costat de la masia anomenada la Casa Gran Del quilòmetre 21, 9 de la carretera de Martorell a Capellades, a uns 6 km de Martorell, surt a mà esquerra una pista que mena a la capella en poc més d’1 km Les claus es poden demanar a cal Quico, al veïnat de Sant Joan Samora JCR-LICS Mapa 36-16420 Situació 31TDF055919 Història Aquesta església és esmentada per primera vegada l’any 1080 en una donació que feu Seniofred, clergue, a l’abat Andreu de Sant Cugat Aquest clergue…
luminotècnia

Luminotècnia, diferents sistemes d’il·luminació
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tècnica de la il·luminació, amb llum artificial, d’espais oberts i tancats i amb fins funcionals o artístics.
Des del punt de vista físic es fonamenta sobretot en la fotometria, però també en l’estètica i en els principis fisiològics i higiènics de la visió El coneixement de les característiques dels focus lluminosos intensitat, longitud d’ona, luminància, forma, etc és bàsic, com també ho és el del comportament dels objectes illuminats coeficient de reflexió, efecte dels colors, etc En luminotècnia hom empra correntment les diverses magnituds fotomètriques, com la quantitat de llum, el flux lluminós, la intensitat lluminosa, la illuminació, la luminància i el rendiment lluminós a més, són definits…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina