Resultats de la cerca
Es mostren 582 resultats
Elinor Ostrom

Elinor Ostrom
© Indiana University
Economia
Política
Politòloga nord-americana, de nom de soltera Elinor Claire Awan.
Graduada 1954 i doctorada 1965 a la Universitat de Califòrnia Los Angeles, on també treballà com a analista al departament de personal 1957-61 El 1965 s’incorporà com a professora visitant a la Universitat d’Indiana, on desenvolupà la carrera acadèmica i on el 1973 cofundà amb el seu marit Vincent Ostrom el Programa d’Estudis sobre Teoria Política i Anàlisi de Gestió, que dirigí fins el 2009 Ocupà també altres càrrecs com el de professora del Departament de Ciències Polítiques 1974-91, del qual fou catedràtica, i el de codirectora del centre per a l’Estudi de les Institucions, la…
Joan Roig i Solé
Escultura
Escultor.
Deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan i alumne de Llotja Company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres Obrí taller a Barcelona Lluità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terra cuita i propugnà l’escultura de marbre La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina És autor de la famosa Senyoreta del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures femenines del…
Stephen Timoshenko
Enginyer mecànic ucraïnès naturalitzat nord-americà.
A divuit anys començà a treballar per al ministeri de transports rus a Sant Petersburg, on participà en la construcció del ferrocarril Volčansk-Kupiansk El 1901 es graduà a l’Institut d’Enginyeria Ferroviària de Sant Petersburg, on treballà en el laboratori de mecànica Entrà com a assistent de laboratori a l’Institut Politècnic de Sant Petersburg el 1903 Durant els anys 1907 i 1908 donà un curs de resistència de materials a la Universitat de Kíev que publicà i es féu força popular En aquest període investigà diversos problemes associats a la compressió de barres i a l’estabilitat de bigues…
Gonzalo Sobejano Esteve
Literatura
Poeta i crític literari.
Estudià a Madrid, on es doctorà el 1955 Feu estades a Alemanya, però a partir del 1963 desenvolupà la seva carrera acadèmica i literària als Estats Units, primer a la Universitat de Colúmbia Nova York i posteriorment a la Universitat de Pittsburgh i, finalment, de nou a la de Colúmbia des del 1986 Tot i que és autor d’alguns reculls de poemes Eco en el vacío , 1950 Sombra apasionada , 1951, el gruix de la seva obra el formen estudis i assaigs d’història de la literatura castellana i monografies sobre autors, generalment del segle XIX ençà Entre els títols més destacats es poden…
Àngel Palerm i Vich
Antropologia
Antropòleg.
Cursà els primers estudis a Ibiza i a Barcelona Prengué part, activament, a la guerra civil de 1936-39, durant la qual arribà al grau de comandant d’infanteria de l’exèrcit republicà Ferit tres cops, fou condecorat amb la medalla al valor Finalitzada la guerra, el 1939, s’exilià a Mèxic, on cursà estudis d’història a la facultat de filosofia i lletres de la Universidad Autónoma de México, on es llicencià el 1949 També estudià antropologia cultural a l’Escuela Nacional de Antropología e Historia ENAH, on obtingué, el 1949, el grau de mestre en etnologia El 1952 marxà als EUA, on es doctorà en…
Marta Almirall i Elizalde

Marta Almirall i Elizalde
© Roseland Muscial
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa.
La seva formació acadèmica comprèn estils diversos jazz, claqué, balls de saló, comèdia musical, afrojazz, i dansa moderna i clàssica Estudià a Barcelona, a l’Estudi Anna Maleras amb Diola Maristany, Joan Magriñà i Cesc Gelabert, i també a l’Institut del Teatre amb els professors GBerllini, Carmencita Romero, Madame Elsa i Gillian Gregory A París, es formà al Centre Internacional de la Dansa amb Matt Mattox, i seguí cursos de dansa africana amb David Voutoukoulou A Nova York, continuà la formació al Louis Falco Dance Studio, amb Jerry Armes, Lynn Simonson, MJ Brown, Nancy Mikota…
Josep Pascual i Buxó
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Arran de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Mèxic el 1939 s’hi naturalitzà i feu els estudis de lletres a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es llicencià Més tard, amplià estudis i es doctorà a Urbino Itàlia Marxà a Veneçuela, a Maracaibo, on fou director de l’Escuela de Humanidades de la Universidad del Zulia Tornà a Mèxic, on s’incorporà a la UNAM i fou director del seminari de poètica de l’Instituto de Investigaciones Filológicas Desplegà una intensa activitat acadèmica, fonamentalment en poètica i semiologia Dirigí, a mitjan anys cinquanta, en la…
Robert Brian Tate

Robert Brian Tate
© Universitat de Girona
Història
Lingüística i sociolingüística
Hispanista i catalanista irlandès.
Deixeble d’I González i Llubera a la Universitat de Belfast, es llicencià el 1948 i investigà a Catalunya 1948-49 sota la direcció de J Rubió Exercí la docència a les universitats de Manchester 1949-952, Belfast 1952-56 i Nottingham, on, del 1958 al 1983, fou catedràtic i cap del departament d’hispàniques, a més de professor visitant a diverses universitats nord-americanes, entre les quals cal citar Harvard i Cornell El seu estudi de la vida de Joan Margarit i de Pau , publicat en anglès el 1954 amb el títol de Joan Margarit i Pau, a Biographical Study , sortí en una versió catalana, ampliada…
Joan Vilà i Valentí

Joan Vilà i Valentí
© Arxiu Fototeca.cat
Geografia
Historiografia catalana
Geògraf.
Trajectòria acadèmica Llicenciat en història a Barcelona 1947, influït per Salvador Llobet s’interessà per la geografia, disciplina que aprofundí a la Facultat de Ciències, a la Societat Catalana de Geografia, a l’Institut Français i a les universitats de Bordeus, amb Lluís Solé i Sabarís, Pierre Deffontaines, Salvador Llobet i Louis Papy, i de París i Estrasburg, on rebé la influència de geògrafs com Pierre George i Jean Tricart Doctorat a Madrid el 1956 amb la tesi La comarca de Bages El medio físico y la evolución humana , fou catedràtic el 1958 a la Universitat de Múrcia, i…
,
Lluís Maria de Puig i Oliver
Política
Polític i historiador.
Llicenciat en història Realitzà estudis de doctorat a la Sorbona Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona Compaginà la tasca acadèmica amb la política Procedent de Convergència Socialista de Catalunya, fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i el 1977 fou elegit secretari d'aquest partit a les comarques gironines i, el 1979, diputat al Congrés, càrrec per al qual fou reelegit ininterrompudament fins el 2004 Des de 1996 fins al 2004 fou coordinador d'afers internacionals del Grup Socialista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina