Resultats de la cerca

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya suspèn cautelarment els acords adoptats per vuit ajuntaments de Catalunya que havien pactat una reducció de la setmana laboral a 35 hores La mesura havia estat adoptada pels ajuntaments de Calonge de Mar, Premià de Mar, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Ribes, Torelló i Tortosa La decisió del TSJC provoca la reacció dels delegats sindicals de CCOO, UGT i CGT, que es manifesten a la tarda davant la Delegació del Govern de Catalunya a Barcelona

Entrenà al Club Gimnàstic Mataró, al CAR de Sant Cugat del Vallès i al Club Gimnàstica La Mina Gervasio Deferr de Sant Adrià de Besòs Guanyà la Copa d’Espanya 2005 i el Memorial Joaquim Blume 2005, 2006 Després d’una breu retirada 2007-09, tornà a l’elit i aconseguí una segona posició en l’exercici de paralleles del Campionat d’Espanya 2011 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Mediterranis 2005, diferents Campionats del Món i d’Europa, i Copes del Món També formà part de la selecció catalana

Bisbe de Porto 864, fou enviat com a legat a Borís I pel papa Nicolau I Excomunicat 876 per Joan VIII, Adrià III el rehabilità 885 Durant el seu pontificat es mostrà rigorós amb Foci Coronà emperador Lambert de Spoleto 892, però després cridà Arnulf I i el coronà 896 Els partidaris de Lambert no li ho perdonaren i, ja mort Formós, ocuparen Roma 897, el desenterraren i li feren un procés Synodus ad cadaver en el qual foren declarats nuls tots els actes del seu pontificat L’any següent fou rehabilitat per Joan IX

Cardenal 1138 i sovint legat pontifici a Alemanya, sempre favorable al partit germànic, fou elegit com a successor d’Adrià IV, en una elecció tumultuosa, per part de nou cardenals, del prefecte de Roma i dels fautors de Barbaroja, el qual reuní un sínode a Pavia 1160 on imposà Víctor IV com a papa legítim, enfront d' Alexandre III Ambiciós i poc hàbil, aviat perdé la confiança dels prínceps europeus, la majoria dels quals reconegueren Alexandre III en el sínode de Beauvais 1160 Refugiat a Cremona i a Lucca, morí pràcticament abandonat dels seus seguidors

Presentat al senat per Adrià, el succeí i imposà la disciplina Dèspota illustrat, es guanyà les classes cultes, vigilà que l’execució del dret fos humanitària i mantingué la religió tradicional Es preocupà de l’economia i a la seva mort deixà una fortuna considerable No es mogué mai d’Itàlia i reprimí les rebellions a les províncies per mitjà dels seus legats Amb ell, l’Imperi arribà a l’apogeu El 139 adoptà Marc Anni Ver, el futur Marc Aureli, que havia d’ésser l’últim dels grans emperadors de la dinastia dels antonins

Proclamada la República, bé que continuà com a director Adrià Gual, fou nomenat un nou patronat 9 de juny de 1931, presidit per Ventura Gassol i integrat per PCoromines, J Puig i Ferreter, PCrehuet, JMillàs i Raurell i LMas Per l’abril del 1934 dimití AGual i JAlavedra fou nomenat director Després dels fets d’octubre del 1934 JAlavedra fou destituït, fins el 1936, que fou constituït de nou el patronat del 1931 Acabada la guerra civil de 1936-39 prengué el nom d' Institut del Teatre , i en fou pràcticament expulsat tot el personal

Aprofità les conques de la Noguera Ribagorçana, de l’Ebre i del Cinca Participà en les centrals nuclears d’Ascó I i II i en la de Vandellòs II i, conjuntament amb Hidroelèctrica de Catalunya, en Tèrmiques del Besòs, propietària de les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Cubelles Garraf El 1983 passà a dependre de l’ Empresa Nacional de Electricidad , que el 1999 l’absorbí totalment Fins el 2001, Fecsa-Enher fou la filial que operà com a distribuïdora d’energia elèctrica de Catalunya, any que canvià pel nom de Fecsa-Endesa

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ JClaramunt Barcelona REFERENT LITERARI La comèdia dramàtica en tres actes i en vers La puntaire de la costa , original del poeta Tomàs Ribas i Julià 1926, inspirada en la poesia de Manuel Ribot i Serra 1859 – 1925 GUIÓ JClaramunt, FGelabert FOTOGRAFIA Fructuós Gelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ J Cuyàs SO Efectes de so sincronitzats INTERPRETACIÓ Teresa Pujol Agnès, Joan Xuclà Pere, Llorenç Adrià, JClaramunt, Joan Formiguera, Teresa Martí, Carme Prats, Llorenç Gibert, Intervenció del grup de ball de l’Orfeó de Sants ESTRENA…

Situació Edifici molt transformat que conserva la disposició i alguns dels elements dels seus murs de l’obra del segle XII ECSA - J A Adell L’església de Sant Llorenç és als afores del poble de Sant Adrià, a llevant d’un petit raval que hi ha a l’est del poble, al peu de la carretera que ve de Tremp, passant per Tendrui Mapa 33-11252 Situació 31TCG213732 Per a anar-hi cal agafar una carretera que surt de Tremp, passa per Tendrui i arriba a Sant Adrià, després d’uns 8 km JAA Història No han estat localitzades fins a l’actualitat referències documentals que permetin…

Els seus habitants presentaven uns trets culturals i lingüístics que els mostraven parents dels illiris dels Balcans Entre les seves poblacions cal fer esment d' Asculum Ascoli Piceno, Firmum Fermo, Ancona, Cupra maritima, Cupra montana, Auximum Osimo, Numana i Adria Atri Conquerida pels romans el 268 aC, la regió fou repartida, d’acord amb la Lex Flaminia , entre colons A Asculum esclatà, el 90 aC, la Guerra Social , amb la qual els socii , o aliats, aconseguiren que Roma els concedís el dret de ciutadania romana Sota August, el Picè passà a constituir la V regió de Roma