Resultats de la cerca
Es mostren 1148 resultats
Sant Cristòfol de Corbera de Llobregat
Art romànic
Situació La capella, a l’entrada del barri de l’Amunt, és situada sobre unes roques Mapa 36-16420 Situació 31TDF086850 S’hi va des de Corbera de Dalt, per la carretera que va a Sant Ponç de Corbera, i es troba prop de la seva cruïlla amb la carretera de Gelida Història Quant als orígens de la capella, podria haver estat una cella monàstica relacionada amb el monestir proper de Sant Ponç de Corbera Les primeres notícies documentals daten del 1594, quan l’ermità que hi habitava, Sebastià de Vallsebre, feu testament Església Aspecte que ofereix des del costat sud-est aquesta església, reforçada…
Sacra di San Michele

Sacra di San Michele
topotto (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia del municipi de Sant’Ambrogio di Torino (Piemont), dins la vall de Susa, situada dalt del cim Pirchiriano (936 m).
El monestir benedictí, anomenat també La Sacra , fou construït entre els segles X i XI D’estil romànic amb elements gòtics, té una aparença de fortificació El conjunt és format per una església segle XII, des d’on s’accedeix al temple primitiu situat en un nivell inferior dues hostatgeries la gran, del segle XI les restes d’una capella de planta octogonal segle X, anomenada el Sepulcre dels Monjos perquè s’havia considerat que era un panteó una porta d’entrada amb un mur de 41 m d’alçària una escalinata mitjan segle XII que comunica l’entrada amb l’església, anomenada l’Escalinata dels Morts…
El naixement del riu de l’Algar
Els anomenats "frares", sorprenents monòlits calcaris que apareixen profusament en un ampli sector de l’obaga de la Serrella Ernest Costa El naixement del riu de l’Algar 29, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El riu de l’Algar neix al barranc dels Sacs, al vessant occidental de la serra de Bèrnia, i recull les aigües que per barrancs i rierols davallen de les serres del Ferrer, Carrascar de Parcent i Almèdia Al llarg del seu recorregut travessa la vall de Tàrbena, coberta d’ametllers i garroferes, encaixant profundament en les calcinals eocenes de la serra Bèrnia, on forma…
Habitatges de Can Ximet (Olèrdola)
Art romànic
Situació Vista general del vessant assolellat de la vall, amb les balmes aprofitades com a hàbitat en època medieval ECSA - J Bolòs Conjunt de balmes situades al vessant sud de la vall, al nord d’Olèrdola Mapa 35-17447 Situació 31TCF909734 Hi podem anar per Moja, travessar aquest poble i agafar la carretera que va a Olèrdola Pocs centenars de metres més enllà surt a mà dreta una pista asfaltada que va cap a cal Castellví i la vall Podem anar a les balmes des d’aquest mas o bé si agafem el camí que surt, a l’esquerra, abans de començar a baixar i deixem l’automòbil uns centenars de metres més…
grata-sòl
Arquitectura
Edifici de grans dimensions en què l’amplària predomina notablement sobre la profunditat i l’alçària.
corniol

Corniol
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 30 a 90 cm d’alçària.
Les fulles basals són bicompostes, amb un llarg pecíol i amb els folíols lobulats Les flors, llargament pedunculades, són de color blau, amb els pètals esperonats Creix en boscs caducifolis i llocs ombrívols de la muntanya mitjana
cospí marí
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, pubescent, d’uns 10 cm d’alçària.
Les fulles són dues o tres vegades pinnades, i les flors són blanques o lleugerament purpurines Creix a les platges i a les dunes litorals
tragúlids
Mastologia
Família de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants de petites dimensions (uns 30 cm d’alçària).
Aparentment tenen més caràcters de rosegador que de remugador, però l’anatomia interna i diverses característiques esquelètiques són típiques de l’ordre Amb absència total de banyes, els ullals superiors són, però, importants Sembla que moltes peculiaritats d’aquesta família, representada per dos gèneres Tragulus i Myemoschus amb quatre espècies, es poden interpretar com a signes de primitivisme Són de repartició africana o asiàtica, de zones boscoses, i solitaris
cardigassa
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 50 a 150 cm d’alçària.
Les fulles són espinoses i ciliades als marges, hirsutes i verdes per l’anvers i tomentoses i blanques pel revers, les caulinars pinnatipartides, sèssils els capítols, de 3 a 7 cm, són solitaris, de flors purpurines i involucre força cotonós, amb bràctees lanceolatoacuminades, espatulades a l’àpex Es fa al voltant de cases i corrals i a les vores dels camins, sobretot a muntanya
alçar
Fer, bastir, aparellar (alguna cosa que sobresurt d’un pla, que ateny una certa alçària); edificar.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina