Els anomenats "frares", sorprenents monòlits calcaris que apareixen profusament en un ampli sector de l’obaga de la Serrella.
Ernest Costa
El naixement del riu de l’Algar (2.9), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
El riu de l’Algar neix al barranc dels Sacs, al vessant occidental de la serra de Bèrnia, i recull les aigües que per barrancs i rierols davallen de les serres del Ferrer, Carrascar de Parcent i Almèdia. Al llarg del seu recorregut travessa la vall de Tàrbena, coberta d’ametllers i garroferes, encaixant profundament en les calcinals eocenes de la serra Bèrnia, on forma el congost conegut com les fonts de l’Algar. Finalment, i després de rebre les aigües del riu de Guadalest, guanya la costa a la badia d’Altea, on desemboca.
A les fonts de l’Algar, a tres quilòmetres de Callosa d’En Sarrià, el riu discorre entre parets verticals en un paratge dominat per l’aigua, on cascades, fonts i tolls componen un paisatge de gran bellesa que conjuga els fenòmens càrstics amb la morfologia típicament fluvial. La presència contínua d’aigua a l’estret dóna lloc a un microclima especialment humit, aprofitat, aigües avall, per al conreu de cítrics i nesprers, i aixopluga una variada i esponerosa vegetació. En alguns trams (i malgrat la gran afluència turística que pateix l’indret, atesa la seva proximitat a la costa), les formacions de ribera es mantenen encara en un estat de conservació acceptable: al costat d’àlbers i pollancres, petits salzes (gatells i sargues) i sobretot enormes baladres, es forma una densa bardissa en què predominen l’esbarzer, el roldor i lianes com el gatmaimó (Tamus communis), i que en alguns trams ultrapassa els tres metres d’alçària. Així queda reforçat el contrast entre la verdor gairebé tropical del congost i l’aspror del paisatge de secà que l’envolta.