Resultats de la cerca
Es mostren 2256 resultats
Ykens
Pintura
Família d’artistes flamencs del s XVII.
Frans Ykens Anvers 1601 — ~1683, pintor, s’especialitzà en temes de flors i de fruites Ram de flors Kunsthistorisches Museum, Viena, Fruita i ocells morts Galerie der Stadt, Stuttgart Jan Ykens Anvers 1613 — 1679, escultor i pintor, dissenyà l’altar major de l’església de Sint Jacob d’Anvers Pieter Ykens Anvers 1648 — 1695, pintor, fill i deixeble de Jan, pintà sobretot retrats Retrat de Jaussens de Hujoels Koninklijk Museum von Schone Kunsten, Anvers i temes religiosos Santa Cena església de Sint Andries, Anvers
Staatliche Museen
Institució fundada el 1830 a Berlín, la qual, un cop dividida la ciutat després de la Segona Guerra Mundial, donà lloc als Staatliche Museen zu Berlin, al Berlín Oriental, i als Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, al Berlín Occidental.
Ambdues institucions supervisen diversos museus especialitzats Al Berlín Oriental tenen un relleu especial el Bode-Museum nom que rebé, el 1958, l’antic Kaiser-Friedrich-Museum i el Pergamon-Museum amb obres arqueològiques de Grècia i de l’Orient Pròxim i Mitjà, especialment l’altar de Pèrgam Al Berlín Occidental hi ha el museu Dahlem, que conté, entre altres seccions Museum für Völkerkunde, Islamisches Museum, etc, una important galeria de pintura Gemäldegalerie Dahlem , i els museus procedents de l’antiga Stiftung Preussischer Kulturbesitz inclosos al Charlottenburg
frare de breviari
Cristianisme
Frare que es dedica només al servei de l’altar i del cor, però no a la predicació ni a l’ensenyament.
El baldaquí i el retaule major de la catedral de Girona
Art gòtic
En la seva primera fase de realització, l’actual conjunt d’argent de l’altar major de la seu de Girona, format pel retaule i el seu baldaquí, va ser un projecte sumptuari parallel al de renovació de l’antiga catedral romànica mitjançant l’erecció d’un nou temple, d’estructura gòtica, projecte que s’inicià per la capçalera El dia 12 d’agost de 1292 el tresorer de la seu, Guillem Gaufred, llegà 10 000 sous barcelonesos per a la factura del baldaquí, però els possibles preparatius de l’inici del presbiteri gòtic vers el 1298 desviaren part d’aquest capital, i no fou fins el 1320 que…
Santa Maria de Pinós

Santuari de Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
reserva eucarística
Cristianisme
Hòsties consagrades que hom conserva en el sagrari per a la comunió dels malalts o viàtic i, secundàriament, per a la comunió als fidels distribuïda fora de la missa, l’adoració i l’exposició del Santíssim.
El costum antic de prendre pa consagrat que hom s’enduia i guardava a casa en píxides, arquetes, etc, perdurà fins al segle IX, que restà exclusivament de norma la reserva a les esglésies, normalment a la sagristia Les lluites dogmàtiques sobre la presència real segle XIII i en temps de la Reforma introduïren el costum de fixar els sagraris sobre els altars, primerament els secundaris, més tard sobre el mateix altar major, per poder adorar més fàcilment l’eucaristia Les normes actuals aconsellen un lloc especial fora del presbiteri
Identificat l’autor d’un frontal romànic català exposat als Estats Units
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona anuncien la descoberta de l'autor d’un frontal d'altar procedent de l’església de Sant Martí de Lleida, actualment exposat al The Walters Museum de Baltimore Estats Units Basant-se en l’estil, en algunes inscripcions quasi esborrades de la pintura i de documentació de l’època, els especialistes arriben a la conclusió que l’autor de l’obra va ser un mestre anomenat Raimundus, actiu a Lleida al segle XIII i que la va crear vers el 1250
magrana
Folklore
A Elx, nom amb el qual és conegut popularment l’aparell emprat en la Festa d'Elx per a fer davallar l’actor que fa d’àngel i que duu la palma a la Mare de Déu.
Consisteix en una plataforma flanquejada per quatre barres metàlliques d’1,80 m d’alçada i coberta per vuit ales daurades i vermelles L’aparell baixa a l’altar major des d’una trampa oberta en la cúpula del temple en sortir les ales s’obren i deixen a la vista l’àngel Un cop obertes, l’aparell sembla una palmera, nom que també ha rebut algunes vegades Quan ha lliurat la palma, l’àngel torna a pujar amb l’aparell, i en arribar a la cúpula les ales es clouen per passar la trampa
Joan Jaume Melair
Escultura
Escultor llenguadocià, cap d’un important taller a Carcassona (1668).
Treballà per al Rosselló, on el seu primer retaule, el del Rosari, a Ribesaltes 1675, en el qual una gran imatge de la Mare de Déu és flanquejada per cinc baixos relleus a banda i banda, introdueix un tipus de retaule de pla llenguadocià És autor també, entre altres obres conservades, del retaule de Santa Eulàlia, a la catedral de Perpinyà 1675, de l’altar major de Ribesaltes 1698 i del ric retaule de la Transfiguració a l’església de Vinçà Hom li ha atribuït obres similars a Bulaternera, a Marquixanes i a Aiguatèbia
confraria dels Colls
Història
Entitat beneficosocial fundada el 1343 a Sant Llorenç de Morunys; perdurà fins el 1951.
Era regida per quatre priors i administradors que es renovaven cada dos anys per meitats N'eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i dels pobles de la comarca, els ducs de Cardona i diverses persones de Solsona, la Seu d’Urgell, Berga, Barcelona, etc Tingué senyoria sobre els pobles de Clarà, Peracamps i els Torrents, i adquirí propietats, deixà diners, fundà beneficis i féu construir l’altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls , a l’església parroquial de Sant Llorenç, obra de Josep Pujol realitzada del 1773 al 1789
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina