Resultats de la cerca
Es mostren 35805 resultats
conca de Dellà

Conca de Dellà amb els pobles de Gavet de la Conca (dreta) i Fontsagrada (esquerra)
© Fototeca.cat
Sector de la conca de Tremp
, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que rep aquest nom per contraposició a la conca de Deçà
, on hi ha el cap de la comarca, Tremp.
El centre d’aquest sector és la vila d’Isona, al municipi de la qual anomenat oficialment Isona i Conca de Dellà foren agregats el 1970 els de Conques, Benavent de la Conca, Figuerola d’Orcau i Sant Romà d’Abella
bronze
Art
Tecnologia
Aliatge de coure i estany que conté d’un 8 a un 40% d’aquest darrer, sovint amb petites proporcions d’altres elements.
Des de temps antics hom ha considerat impròpiament com a bronze diversos aliatges de coure i d’altres metalls bronze 2 El bronze, com a aliatge de coure i estany, és emprat des de temps prehistòrics D’obtenció, preparació i elaboració fàcils, de natura poc afectada per la corrosió, d’una gran sonoritat i bon poliment, amb unes característiques tecnològiques que el fan molt adequat per a l’emmotllament de fosa, fou emprat per a substituir la pedra, l’os o la fusta en aquells estris que, com les armes, havien d’ésser resistens A poc a poc, a mesura que s’abaratí, hom l’emprà per a eines de…
merostomats
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats de respiració branquial amb el cos dividit en un prosoma (o cefalotòrax, no equivalent al dels crustacis) i un opistosoma (o abdomen), aquest darrer subdividit en mesosoma i metasoma.
Gairebé tots els representants d’aquest grup s’extingiren durant el Paleozoic, i actualment tan solament en sobreviuen algunes espècies tropicals Inclou formes marines i d’aigua dolça Els merostomats es divideixen en dos ordres els dels euriptèrids, tots fòssils, i els dels xifosurs, amb representants vius
administració de recursos d’informació
Economia
Enfocament administratiu que parteix del concepte que la informació és un recurs de l’organització, de manera que la feina de l’executiu del sistema d’informació és administrar aquest recurs, definit molt àmpliament.
Aquest concepte tendeix a destacar l’efectivitat del sistema d’informació en l’organització, en lloc de l’artifici tècnic o de l’eficiència de l’equip i del software
satèl·lit
Astronomia
Cos celeste que gira al voltant d’un altre, especialment d’un planeta, i que generalment és molt més petit que aquest.
En el cas del sistema solar, el nombre de satèllits difereix molt d’un planeta a un altre Així, entre els planetes de tipus terrestre, Mercuri i Venus no tenen cap satèllit la Terra és acompanyada per la Lluna, i Mart per Fobos i Deimos, dos petits cossos que podrien ser asteroides capturats per la gravetat marciana En canvi, en el cas dels gegants gasosos, el nombre de satèllits és molt més elevat Júpiter té 79 cossos orbitant al seu voltant, Saturn en té 62, Urà 27 i Neptú 14 dades del setembre del 2019 No només els planetes principals del sistema solar tenen satèllits Hom estima que entre…
mètode de repetició dels angles
Geografia
Mètode emprat per a mesurar l’angle entre dues direccions de l’espai que es basa essencialment en la realització d’una sèrie de mesures dels distints múltiples de l’angle considerat i la comparació posterior amb una mesura qualsevol d’aquest.
Fou ideat el 1752 per JTMayer Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer per mitjà d’un mètode convencional el valor de l’angle A0B, A i B essent dos punts situats sobre aquestes direccions i 0 el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α 1 Després hom repeteix aquesta mesura, i quan hom dirigeix la visual al punt A, fa girar el cercle de l’aparell de mesura en sentit retrògrad un angle igual a α 1 , mentre que quan hom dirigeix la visual al punt B únicament en gira l’alidada D’aquesta manera l’arc…
esplenoportografia
Exploració, actualment poc practicada, del sistema esplenoportal mitjançant una injecció de substàncies de contrast introduïda a la melsa, amb les consegüents radiografies seriades, que permeten de visualitzar la dinàmica i la morfologia d’aquest sistema.
La punció de la melsa permet d’estudiar la pressió portal en aquest lloc i és d’utilitat en el diagnòstic de la hipertensió portal
règim de participacions en els guanys
Dret civil català
Règim econòmic que atribueix a qualsevol dels cònjuges, en el moment de l’extinció del matrimoni, el dret a participar en els guanys obtinguts per l’altre cònjuge durant el temps que aquest matrimoni hagi estat vigent.
El règim econòmic de participacions en els guanys és regulat per primera vegada per la llei 8/1993, de 30 de setembre Aquest règim ha de ser pactat en capítols matrimonials Cada cònjuge podrà disposar dels seus béns i administrar-los lliurement tanmateix, cada un d’ells té el deure d’informar adequadament l’altre de la seva gestió patrimonial El pacte que atribueix una participació diferent de la meitat dels guanys solament serà vàlid si s’estableix amb caràcter recíproc i igual a favor de qualsevol dels cònjuges Aquest règim s’extingirà en cas que el matrimoni es…
Capellades
Vista aèria de Capellades
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, en una plataforma, 100 m damunt el riu Anoia, que forma en aquest indret el congost de Capellades.
Situació i presentació El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca, amb 2,95 km 2 Limita amb els termes de la Torre de Claramunt N i W, Cabrera d’Anoia S i Vallbona d’Anoia E Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d’Òdena per a dirigir-se cap al Penedès El congost…
ducat de Popoli
Història
Títol concedit el 1577, a Nàpols, a Gian Giuseppe Cantelmo, comte de Popoli, que, no tenint fills, el deixà al seu parent Giulio Cesare Cantelmo, i aquest al seu cosí Ottavio Cantelmo, senyor de Pettorano.
Quadrineta d’aquest fou la vuitena duquessa Beatrice Cantelmo, princesa de Pettorano, que es casà amb el seu oncle Rostaino Cantelmo-Stuart , el qual el 1703 fou creat gran d’Espanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina