Resultats de la cerca
Es mostren 444 resultats
Castell de la Bastida de Ponts (Anserall)
Situació Perspectiva dels escassos vestigis d’aquest castell, mig confusos amb les roques i la vegetació que els envolta ECSA - A Villaró Les restes d’aquest castell es troben dalt l’esperó rocós que s’alça darrere mateix del poble de la Farga de Moles, a la cruïlla dels camins procedents d’Andorra i de les valls de Sant Joan Fumat i de Civís Mapa 34-10215 Situació 31TCG733988 La Farga de Moles és el darrer poble que es troba abans de la frontera amb Andorra, al quilòmetre 9 de la C-145 Per arribar fins als vestigis del castell, primer cal travessar el riu Valira per qualsevol dels dos ponts…
Xile 2016
Estat
Manifestació a la regió xilena de Chiloé contra la sobreexplotació de la pesca del salmó i contra la contaminació marina © Radio del Mar Les eleccions municipals celebrades a l’octubre van suposar un test molt rellevant per a les eleccions presidencials i legislatives del 2017 Les candidatures patrocinades per l’aliança de centreesquerra Nova Majoria, que és la que dóna suport a la presidenta Bachelet, van ser derrotades, mentre que la coalició opositora Chile Vamos, que té el suport de l’expresident Sebastián Piñera i els partits de la dreta xilena, va guanyar en el còmput global i també en…
Pere Joan Comes
Portada del Llibre d’algunes coses assenyalades de Pere Joan Comes
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Historiografia catalana
Canonge, arxiver i cronista.
Vida i obra És conegut principalment pel Llibre d’algunes coses assenyalades , escrit vers el 1583, mentre era escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de la ciutat de Barcelona La divulgació dels documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemna a presó, el 1584, amb la qual s’intentava evitar que fugís a Castella i la confiscació de l’obra, que restà a l’escrivania del racional Per ser canonge, pogué complir en forma canònina i durant poc temps Després d’aquest afer, marxà a Roma, al servei d’Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba,…
, ,
Guillem de Berguedà
Literatura
Música
Trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga Guillem.
El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de llavors milità en les revoltes…
, ,
tercerola
Militar
Arma de foc, un terç més curta que la carrabina, que fou emprada per la cavalleria fins al començament del segle XX i posteriorment per la policia i altres forces armades per bé que és un desús des de fa temps.
guàrdia civil
Militar
Membre d’un cos policial de caràcter militar de l’Estat espanyol anomenat també guàrdia civil creat per al manteniment de l’ordre públic, la protecció de les persones i propietats i l’execució de les lleis.
Fou constituït el 1844 per decret del govern González Bravo, i en fou confiada l’organització a Francisco Javier Girón, duc d’Ahumada, el qual la comandà fins el 1854 Dos anys després de la seva creació 1846, el capità Manuel Buceta protagonitzà un cop fallit, i el 1876, coordinat amb l’exèrcit, dugué a terme el cop d’estat que enderrocà la Primera República Des del 1929 és coneguda també com La Benemérita, en ser-li atorgada la Gran Creu de l’Orde Civil de Beneficència L’actuació de la guàrdia civil, centrada de primer en la lluita contra el bandolerisme, s’estengué aviat a la repressió dels…
Gneu Pompeu Magne
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
Fill de Gneu Pompeu Estrabó Sulla li confià l’expedició contra els partidaris de Mari a Sicília i Àfrica 82-80 aC, que li valgué el títol de Magne Mort Sulla 78 aC, favorejà la repressió contra el moviment de restauració constitucional de M Emili Lèpid, obligant-lo a fugir a Sardenya, on morí, i enviant M Perpenna contra Sertori, a Hispània Nomenat procònsol 77 aC, anorreà els seguidors de Mari, que Sertori havia reorganitzat a Hispània Assassinat Sertori 72 aC i suprimit Perpenna 81 aC, tornà a Roma, a temps de prendre part en l’última fase de la guerra contra els esclaus d' Espàrtac i de…
Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa
Nom que adoptà el 1994 la Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa arran de la seva transformació en un organisme permanent i amb institucions pròpies.
Amb seu a Viena, és formada per tots els estats d’Europa, els Estats Units d’Amèrica, el Canadà i els estats asiàtics de la CEI, per tal d’enfortir la democràcia pluralista a Europa, el respecte als drets humans i resoldre les disputes entre els estats membres Establerta el 1972, l’OSCE constituí la reunió de nivell més alt entre els dos blocs enfrontats durant la guerra freda , per tal com aplegà tots els membres de l’OTAN i del Pacte de Varsòvia Fins el 1990, les cimeres tingueren lloc irregularment i depenent de la situació política internacional, i les actes aprovades no eren vinculants…
Guerra Civil Espanyola

Mapa de la Guerra Civil Espanyola
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil iniciada el 18-19 de juliol de 1936 i acabada l’1 d’abril de 1939.
Fou provocada pel cop d’estat planejat pel general Emilio Mola dut a terme per una gran part de les forces armades que feien costat als partits de dreta carlins, Renovación Española, els grups més dretans de la CEDA i Falange Española y de las JONS, i que tenien les simpaties de bona part de l’alta clerecia Aquesta conspiració i la revolta subsegüent foren una rèplica a la revolució d’octubre del 1934 i una prova més del fracàs de la convivència entre dretes i esquerres durant la Segona República El triomf electoral del Front Popular 16 de febrer de 1936 estimulà i refermà els…
Les vagues de tramvies del 1951 i el 1957
Nota de premsa sobre la vaga del 1951 publicada a “L’Aurore”, París, 14-3-1951 Coll Part A desgrat de la fossilització del seu partit únic i de la mediocritat del seu personal polític, un règim franquista confós amb l’aparell de l’Estat, protegit per nodrits cossos repressius i resguardat, en última instància, darrere les forces armades, mantenia, durant els anys cinquanta, el control del territori i de la societat catalans sense gaires problemes Només l’excepcional aparició d’enfrontaments entre les diverses instàncies de poder, combinada amb circumstàncies locals de malestar agut, va donar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina