Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
arrencadora
Arrencadora de patates
Agronomia
Eina o aparell capaç d’arrencar (arbres, mates, etc.).
Les arrencadores són generalment arades més o menys modificades N’existeixen diversos tipus les mecàniques, que es caracteritzen per un collar de cautxú que agafa el tronc de l’arbre, i les hidraúliques, més ràpides i modernes, apropiades per a terrenys tous L’ arrencadora de tubercles , per exemple, és una mena d’arada proveïda d’una espècie de sedàs que garbella la terra aixecada i en separa els tubercles a vegades duu aparells d’ensacament acoblats L’ arrencadora de bleda-rave funciona semblantment, però porta unes ganivetes que separen l’arrel de la corona i de les fulles, i…
Acte de les esquerres en commemoració de l’Onze de Setembre de 1976
Esquerra Republicana de Catalunya, Podem i la CUP protagonitzen un míting a la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat en el qual commemoren el primer Onze de Setembre després del franquisme, el qual es va celebrar en aquest mateix lloc La convocatòria pretén homenatjar les forces catalanistes d’arrel popular que van lluitar contra el franquisme i que van ser les impulsores d’aquella mobilització L’acte aixeca malestar entre polítics i sectors del catalanisme, perquè no s’hi convida a participar ni el Partit Demòcrata Europeu Català hereu de Convergència…
aristolòquia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les aristoloquiàcies, de fulles alternes i cordiformes, tiges estriades, arrels sovint tuberoses i flors tubuloses.
Són riques en alcaloides i en essències, i desprenen una olor forta Havien estat emprades per a facilitar el part i contra moltes afeccions llur activitat, però, és encara poc coneguda L' aristolòquia llarga A longa té les fulles curtament peciolades i un rizoma allargat i cilindroide Es fa en terres profundes i humides, principalment al bosc de ribera L' aristolòquia rodona A rotunda té les fulles sèssils i l’arrel inflada, formant un tubercle arrodonit, ric en un alcaloide tòxic, l’aristoloquina En la farmacopea antiga era reputada com l’espècie més activa del gènere Es fa…
Rafael Monleon i Torres
Pintura
Pintor.
Fill de Sebastià Monleon Pilot nàutic, començà a exposar marines Anà a Bruges, on fou deixeble de Paulus Clays Es formà també com a gravador Retornà el 1868 i fou deixeble de Carlos de Haes i Rafael Montesinos Sobresurten les seves escenes de tempesta i de naufragi d’arrel romàntica És representat en diversos museus valencians i de Madrid Nomenat restaurador del Museo Naval de Madrid, abandonà la creació per dedicar-se a la còpia i reconstrucció de maquetes navals i a pintures de tipus documental de vaixells Escriví una ambiciosa Historia gráfica de la navegación , molt…
Carles Mensa i Corchete
Pintura
Pintor.
Formà part del grup Sílex, i féu la primera exposició individual a Mataró, el 1961 Arribà a una posició declaradament contrària a la no-figuració i després de diverses provatures arribà, el 1964, al seu estil característic El 1965 guanyà la primera medalla Gimeno, a Tortosa Féu retrats imaginaris d’alts funcionaris i de burgesos, amb sàtira crua d’arrel grosziana i en la línia de l’equip Crònica valencià, amb el qual —i amb Artigau i Cardona-Torrandell— féu l’exposició Crònica de la Realitat, a Barcelona, el 1965 Formà part del grup italocatalà Intrarealisme Ha exposat…
Rafael Zabaleta Fuentes
Pintura
Pintor andalús.
Estudià a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, ciutat on exposà per primera vegada 1942, i després figurà en els successius Salones de los Once A la Tercera Bienal Hispanoamericana aconseguí el premi de la UNESCO, i el 1960 participà a la Biennale de Venècia La seva pintura representa una síntesi personal de diverses tendències la construcció derivada del cubisme, una deformació expressionista, el color fauve i una nota surrealista, evident en els Sueños de Quesada És fonamental en la seva obra una visió popular del paisatge i dels personatges, juntament amb una certa …
Leonci Quera i Tísner
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Format amb JMBrull i MCasadevall a l’Escola de Belles Arts d’Olot i, becat, a la de Sant Jordi de Barcelona Féu pintures murals, de concepte simplificat, a Vilassar i a Montmeló, però aviat se centrà en l’escultura Participà ja a l’Exposició Nacional de Barcelona 1944 i a altres mostres, entre les quals els Salons d’Octubre Becat per l’Institut Francès de Barcelona residí a París, on exposà al Salon des Indépendents Exposà a Olot, Girona, Barcelona i Madrid La seva obra, truncada per un accident de circulació, fou un interessant exponent d’una escultura abstracta en ferro forjat d’arrel…
Georgij Apollonovič Gapon
Història
Eclesiàstic i reformador social ucraïnès.
Preocupat alhora per les males condicions de vida del proletariat rus i per l’ascens del socialisme revolucionari, defensà un tsarisme benèvol d’arrel cristiana Fundà l’Assemblea Obrera 1904 i, en el curs dels esdeveniments que donaren lloc a la Revolució Russa del 1905 organitzà, en connivència amb la policia, la manifestació pacífica a Peterburg del gener d’aquest any, que acabà en l’anomenat ‘diumenge sagnant’, en el qual moriren milers d’obrers a mans de la policia, malgrat el compromís secret d’aquesta de no intervenir-hi Exiliat a Londres, Gapon responsabilitzà directament…
cartaginès | cartaginesa
L’expansió dels cartaginesos
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble, dit també púnic, d’arrel fenício-semítica, que tingué com a centre la ciutat de Cartago i l’estat que fou format al seu voltant, a l’actual territori de Tunísia.
Cartago, que fou originàriament una de les diverses factories comercials que els fenicis establiren a la Mediterrània central i occidental, esdevingué, excepcionalment, una colònia de poblament D’ençà dels segles VII i VI aC els cartaginesos començaren a ésser un poble important, i estengueren llur radi d’acció i d’influència damunt altres centres urbans fundats prèviament pels fenicis a Sicília i Sardenya L’any 654 aC, segons la tradició clàssica, ocuparen Eivissa, on establiren un important centre comercial i de poblament Actuaren també damunt la costa del nord d’Àfrica, a l’oest de Cartago…
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que correspondria a una…