Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
Carles Mensa i Corchete
Pintura
Pintor.
Formà part del grup Sílex, i féu la primera exposició individual a Mataró, el 1961 Arribà a una posició declaradament contrària a la no-figuració i després de diverses provatures arribà, el 1964, al seu estil característic El 1965 guanyà la primera medalla Gimeno, a Tortosa Féu retrats imaginaris d’alts funcionaris i de burgesos, amb sàtira crua d’arrel grosziana i en la línia de l’equip Crònica valencià, amb el qual —i amb Artigau i Cardona-Torrandell— féu l’exposició Crònica de la Realitat, a Barcelona, el 1965 Formà part del grup italocatalà Intrarealisme Ha exposat…
Rafael Zabaleta Fuentes
Pintura
Pintor andalús.
Estudià a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, ciutat on exposà per primera vegada 1942, i després figurà en els successius Salones de los Once A la Tercera Bienal Hispanoamericana aconseguí el premi de la UNESCO, i el 1960 participà a la Biennale de Venècia La seva pintura representa una síntesi personal de diverses tendències la construcció derivada del cubisme, una deformació expressionista, el color fauve i una nota surrealista, evident en els Sueños de Quesada És fonamental en la seva obra una visió popular del paisatge i dels personatges, juntament amb una certa …
Leonci Quera i Tísner
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Format amb JMBrull i MCasadevall a l’Escola de Belles Arts d’Olot i, becat, a la de Sant Jordi de Barcelona Féu pintures murals, de concepte simplificat, a Vilassar i a Montmeló, però aviat se centrà en l’escultura Participà ja a l’Exposició Nacional de Barcelona 1944 i a altres mostres, entre les quals els Salons d’Octubre Becat per l’Institut Francès de Barcelona residí a París, on exposà al Salon des Indépendents Exposà a Olot, Girona, Barcelona i Madrid La seva obra, truncada per un accident de circulació, fou un interessant exponent d’una escultura abstracta en ferro forjat d’arrel…
Georgij Apollonovič Gapon
Història
Eclesiàstic i reformador social ucraïnès.
Preocupat alhora per les males condicions de vida del proletariat rus i per l’ascens del socialisme revolucionari, defensà un tsarisme benèvol d’arrel cristiana Fundà l’Assemblea Obrera 1904 i, en el curs dels esdeveniments que donaren lloc a la Revolució Russa del 1905 organitzà, en connivència amb la policia, la manifestació pacífica a Peterburg del gener d’aquest any, que acabà en l’anomenat ‘diumenge sagnant’, en el qual moriren milers d’obrers a mans de la policia, malgrat el compromís secret d’aquesta de no intervenir-hi Exiliat a Londres, Gapon responsabilitzà directament…
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que correspondria a una…
Abscés i flegmó dentaris
Patologia humana
Definició És anomenada abscés dentari o periapical una cavitat anormal plena de pus, envoltada per una càpsula de teixit conjuntiu que la limita, que es forma als teixits propers a l’arrel d’una peça dentària a causa d’una infecció, en general procedent d’una càries dental És anomenada flegmó dentari una inflamació d’origen infecciós, localitzada als teixits tous de la geniva, que en general es produeix com a complicació de l’abscés periapical, quan la infecció el sobrepassa, penetra el teixit ossi circumdant i, establint un canal estret, ateny la geniva Causes La causa més…
neocaledonià | neocaledoniana
Etnologia
Individu de l’illa de Nova Caledònia, a la Melanèsia.
És un dels representants més purs de la raça melanèsida Els neocaledonians tenen la pell molt fosca, gairebé negra, el cos robust i els membres curts i forts Els cabells són negres i cresps com els dels negres africans, però els creixen molt més, de manera que formen una mena d’enorme perruca en el cas d’alguns notables arriba a tenir més d’un metre de diàmetre Llur fesomia és molt primitiva, amb ulls ensorrats a les conques, nas d’arrel deprimida i front cap enrere, amb arcs superciliars molt prominents i un marcat prognatisme Actualment són uns 30 000 individus, que viuen de la…
Ǧamaḥirija
Història
Nom oficial que rebia el règim establert a Líbia per Moammar al-Gaddafi entre el 1977 i el 2011.
És un concepte encunyat pel coronel Gaddafi en el seu Llibre Verd per definir un sistema de democràcia directa articulat, de dalt a baix, en comitès popular locals assentats sobre les estructures tribals tradicionals, que delegaven els seus representants al Congrés General del Poble poder legislatiu, que, al seu torn, designava els membres del Comitè General Popular poder executiu Dins d’aquesta estructura, Gaddafi es reservava el paper de líder amb una funció de cohesió nacional tanmateix, acabà exercint un poder autocràtic El règim s’inspirava en la doctrina de la “tercera via internacional…
Janis Rainis
Literatura
Pseudònim de Janis Pliekšans, poeta letó.
Redactor en cap del diari Dienas Lapa ‘El quotidià’, òrgan del moviment Jaunā strava ‘El nou corrent’, al qual donà una direcció obertament marxista Arrestat pels russos 1897, traduí a la presó obres de Goethe, Puškin, Schiller, Lessing, Shakespeare, etc , i compongué el seu primer llibre de poemes Tālās nuoskanas zilā vakarā ‘Ressons llunyans del vespre blau’, 1903 Participà activament en la revolució del 1905, que li valgué l’exili a Suïssa, on escriví nombroses obres Havent tornat a Letònia, es dedicà a la vida política Poeta d’arrel lírica i popular, s’inspirà en les idees…
Josep Verdaguer i Coma
Josep Verdaguer
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i a Madrid, on admirà Ribera, Zurbarán i Zuloaga Amplià estudis a París Exposà figures i paisatges a Barcelona 1973 Inicialment se centrà sovint en temes de barraques, els encants, etc, amb un estil d’arrel expressionista Posteriorment exposà paisatges d’Europa i de Barcelona, més estructurats i amb una certa influència de Van Gogh en la pinzellada Exposà també a Mataró, París, Estocolm, Chicago, Sabadell, Tel Aviv, Alacant, Sant Feliu de Guíxols, Reus, Madrid, Viena, Andorra, Vic, Olot, Sitges, etc Té diversos…