Resultats de la cerca

Començà amb Groapa ‘La rasa’, 1957, novella situada als ravals de Bucarest durant la Primera Guerra Mundial, en la qual mostrà alguns aspectes naturalistes, per a evolucionar cap a la creació de novelles — Soseava Nordului ‘La Calçada del Nord’, 1959, Facerea lumii ‘Que es faci la llum’, 1964, Incognito 1978, etc— i contes — Tereza 1961— de crítica social Partidari del règim comunista romanès 1948-89, el 1990 fou exclòs de la Unió d’Escriptors Romanesos

Estudià l’estructura de la cèllula vegetal i la reproducció de les molses La seva aportació més important, però, fou la redescoberta i la demostració experimental de les lleis de Mendel que féu, simultàniament però separada, amb Hugo de Vries i Erich Tschermak von Seysenegg 1900 Posteriorment aplicà la genètica mendeliana a l’estudi de diferents aspectes de l’herència en els vegetals, com ara l’herència de la variegació i de l’autoesterilitat

Des del 1928 n'aparegué una primera sèrie, titulada Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte Spaniens que conté estudis, en general força seriosos, sobre diversos aspectes de la història cultural hispànica, sovint en català o sobre temes catalans A partir del 1931 començà una segona sèrie, de monografies, entre les quals cal destacar Staat und Kirche in Katalonien , de Vincke 1931, i Schutzgedanke und Landesherrschaft im östlichen Pyrenäenraum 9-13 Jahrhundert , d’Odilo Engels

Relacionat amb alguns aspectes de la novella policíaca i del cinema i connectat amb autors com ara Kafka, Joyce, Virginia Woolf, Proust, Gide i alguns altres, el Nouveau Roman tingué un suport teòric en diversos articles dels seus principals representants i a Pour un nouveau roman 1963, d’Alain Robbe-Grillet, basat en experiències ja efectuades pels exponents principals d’aquest corrent Alain Robbe-Grillet, Nathalie Sarraute, Marguerite Duras, Claude Simon, Michel Butor, etc

Iniciada el 1932 amb el primer volum d' Els retaules de pedra d’Agustí Duran i Sanpere, n'hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l’art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals

Fou deixeble de Saussure, del qual recollí, juntament amb Séchehaye, el Cours de linguistique générale 1916 Professor a la Universitat de Ginebra, on ocupà la càtedra de gramàtica comparada i lingüística general, obtingué prestigi científic amb Traité de stylistique française 1909, Le langage et la vie 1913 i Linguistique générale et linguistique française 1932 Bally entén l’estilística com l’estudi dels aspectes afectius i expressius de la llengua en el seu codi parlat

Collaborador actiu d’Emili Mira en els primers anys de l’Institut Psicotècnic, estudià els problemes de la psicologia de l’audició Catedràtic de la Universitat de Sevilla 1953 i la Universitat de Barcelona, fou director de l’Hospital Clínic 1967 Membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1968, treballà extensament en gairebé tots els camps de la seva especialitat i principalment en la fisiopatologia dels vertígens, la patologia del vol i els aspectes quirúrgics

Manifesta un ultranacionalisme europeu i espanyol essencialista Reclama, entre d’altres aspectes, un paper rector de l’estat, el control de la immigració i la severitat de la justícia Es donà a conèixer en les eleccions municipals de 1995 i en les legislatives de 1996 495 vots Encapçalà la llista Alicia Pulgarín, que comptà amb Alberto Royuela, Ramón Bau i Luis Antonio García Rodríguez Tornà a concórrer a les eleccions municipals de Barcelona el 1999 214 vots

Fou sacerdot i ocupà el càrrec de mestre de nens cantors a la catedral de Sevilla entre el 1525 i el 1536 L’any 1532 publicà, a Alcalá de Henares, el tractat Arte de canto llano puesta y reducida nuevamente en su entera perfición , del qual es feren diverses reedicions, fins i tot tres en portuguès entre els anys 1602 i 1625 Les seves contribucions, força agosarades en alguns aspectes, foren molt apreciades per tractadistes posteriors, com Pietro Cerone

És un concepte abstracte i general, que fa referència als aspectes extern i intern de les condicions ambientals i que comprèn els elements físics o naturals i els humans o culturals Així, hom parla de medi físic i de medi històric El medi geogràfic, de vegades incorrectament emprat només com a sinònim de medi físic, ha estat molt estudiat per la historiografia catalana, sobretot després del modèlic exemple de Pierre Vilar a Catalunya dins l’Espanya moderna