Sens dubte, pocs fets són tan fonamentals en la nostra vida quotidiana com l’alimentació. És evident que la ingestió regular d’aliments és un pas previ indispensable per a garantir la nutrició, que és com s’anomena el conjunt de processos fisiologies mitjançant els quals l’organisme incorpora i utilitza els diversos materials o nutrients que necessita per a mantenir un funcionament adequat. Hi ha altres factors, però, que són responsables que l’alimentació sigui una activitat rellevant. Només caldria destacar que gran part del nostre temps està dedicat a l’obtenció i preparació d’aliments —que per a alguns constitueix un art—, o bé a treballar en altres activitats per tal de pagar la despesa que comporta el menjar. També cal parlar del propi temps dedicat a menjar: no solament els menjars més habituals, de cada dia, sinó les trobades més especials amb amics o familiars en festes, banquets o reunions de tot tipus, on els aliments tenen un paper primordial. Perquè, en la nostra societat, el menjar no és només una imperiosa necessitat fisiològica sinó un mitjà de relació social i, per a una gran majoria, un autèntic plaer.
Tanmateix, en els últims temps, s’ha posat èmfasi a recordar que no convé que l’alimentació es regeixi exclusivament per gustos personals o col·lectius; en definitiva, que es faci atenció als hàbits alimentaris que hom adopti, perquè és evident l’estreta relació que hi ha entre l’alimentació —en el seu vessant nutritiu— i la salut. Nombrosos i greus trastorns orgànics tenen entre llurs principals factors causants una alimentació inadequada: alteracions cardiovasculars —ateroesclerosi, malaltia coronària, accidents vasculars cerebrals—, obesitat, afeccions metabòliques i endocrines, alguns tipus de càncer i un llarg etcètera. Paradoxalment, quan la nostra societat, en termes generals, disposa de suficients recursos alimentaris —tan escassos en altres zones del planeta—, diversos trastorns greus i molt freqüents deriven, si més no en part, d’excessos alimentaris o de desequilibris nutritius que interfereixen el funcionament normal de l’organisme.
L’ésser humà no tria allò que menja per instint, sinó per aprenentatge. I com és lògic, aprèn a reconèixer com a agradables i a preferir els aliments i els menjars que des d’un bon començament li resulten habituals: els que es fan a casa, els de la seva regió o país. En definitiva, l’elecció des de petit sol regir-se per la inclinació personal a determinats sabors, per qüestions eminentment subjectives, però no per un procés racional que tingui en compte els aspectes nutritius. Per aquesta raó, actualment hom considera molt important que tothom tingui una informació adequada sobre els aspectes nutritius de l’alimentació; així, tot i respectar els propis gustos, hom podrà adoptar uns hàbits alimentaris saludables.
Aquest capítol pretén, en primer lloc, establir la diferència entre uns conceptes que moltes vegades es confonen, alimentació i nutrició, processos que tot i estar íntimament relacionats fan referència a qüestions específiques. Es fa, també, una descripció exhaustiva dels nutrients bàsics, descrivint-ne les peculiaritats i explicant-ne les funcions, i es detallen les necessitats nutritives de l’organisme, segons criteris científics. També es comenten les principals característiques dels aliments més habituals en el nostre medi, concretant llurs continguts nutritius. Fent atenció a aquests apartats, ja es podrà tenir una idea objectiva dels condicionaments més importants perquè l’alimentació sigui idònia. Però per tal de subratllar les pautes alimentàries més convenients des d’un punt de vista estrictament científic, s’incorpora un apartat que fa referència a allò que s’anomena alimentació sana, on s’expliquen els paràmetres fonamentals per a aconseguir una alimentació racional, tot concretant les directrius pràctiques per a la seva consecució. També, perquè té rellevància des d’un punt de vista sanitari, es comenten diversos aspectes de la compra, la conservació i la preparació dels aliments. A tall de resum, s’esmenten algunes dades que fan referència a les anomenades alimentacions no tradicionals o alternatives. I finalment, s’inclouen els principals aspectes d’alguns trastorns directament relacionats amb l’alimentació, entre els quals destaca l’obesitat, així com una recopilació de recomanacions dietètiques destinades a servir d’orientació en el tractament de diverses alteracions.