Resultats de la cerca

Graduat en arts 1956 i en medicina 1960 per la Universitat de Rochester Nova York, després de treballar del 1961 al 1964 com a assistent de recerca al National Institutes of Health NIH, completà la formació al Georgetown University Hospital, on fou director de recerca del departament d’hematologia 1966-69 El 1964, amb Baruch Blumberg  descobrí l’antigen Austràlia de l’hepatitis B Des del 1969 és cap d’investigacions del departament de transfusions i, des del 1972, cap del departament de malalties infeccioses del Clinical Centre del NIH Els seus treballs contribuïren de manera…

Graduat en estadística 1978 i doctorat en administració d’empreses 1979 per la Universitat de Stanford, el 1982 obtingué un màster amb honors per la Universitat de Yale Professor assistent a la Northwestern University 1973-79, en 1983-87 fou docent a Yale Des del 1987 exerceix a la Universitat de Stanford, on fins el 1993 fou professor d’economia, i des d’aquest any ocupa la càtedra Shirley R and Leonard W Ely Jr d’humanitats i ciències Especialitzat en sistemes de subhastes complexos, com els que s’apliquen a la concessió de llicències de freqüències per a ràdio i televisió, ha…

Format al Conservatori de Copenhaguen amb els professors K Jeppesen contrapunt, P Schierbeck composició, J Jersild orquestració i B Hjelmborg teoria, posteriorment estudià musicologia a la Universitat de Copenhaguen amb JP Larsen Del 1953 al 1958 ensenyà al Reial Conservatori Danès de Música El 1959 entrà com a professor assistent a la Universitat de Copenhaguen, de la qual fou associat 1961-71 i titular 1971-96 Doctor per aquesta universitat el 1972 amb una tesi sobre el serialisme en l’obra d’A Schönberg, treballà en importants centres d’investigació musicals, com l’Institut…

Estudià amb Ernest Bloch, del qual més tard fou assistent a l’Institut de Música de Cleveland 1921-25 Durant aquest període escriví la suite orquestral The Black Masters 1923 Del 1927 al 1933 visqué a Europa, on estrenà la Simfonia núm 1 en mi menor 1927, que fou seguida per vuit simfonies més, escrites entre el 1946 i el 1978 En tornar als Estats Units, ensenyà en diverses institucions, com ara a la universitat de Bos-ton 1933-35, la de Princeton 1935-45 i la Berkeley 1945-51, a més de la Juilliard School 1965-85 Entre els seus deixebles cal destacar M Babbit i RL Finney La seva…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare, que era membre del cor de l’abadia de Westminster, i del seu avi T Attwood, deixeble de WA Mozart Posteriorment estudià amb T Miller i M Mason Ingressà a Cambridge, on feu estudis de matemàtiques i literatura i fou assistent del professor de música de la universitat, J Clarke-Whitfeld Romangué en aquest centre fins a completar el doctorat de la seva carrera acadèmica El 1836 en fou nomenat professor de música, i amb la seva docència elevà el nivell de l’ensenyament musical fins a un lloc mai assolit per la institució Redescobrí la…

Des de petit mostrà un talent i unes aptituds notables per a la música El 1695 s’inscriví a la Thomasschule de Leipzig, on rebé lliçons de clavicèmbal i orgue sota la supervisió de Johann Kuhnau, que, admirat per les seves qualitats, el prengué com a assistent per a corregir i copiar les seves pròpies obres manuscrites El 1710 viatjà a Itàlia per aprendre el gènere operístic El 1713 estrenà, a Venècia, les òperes Mario i Le passioni per troppo amore , que foren molt ben acollides Mantingué contactes personals amb compositors com F Gasparini, CF Pollarolo, A Lotti i A Vivaldi, que…

Estudià piano, orgue i contrapunt a l’Acadèmia de Viena Posteriorment feu estudis de musicologia amb G Adler i R Lach a la universitat de la mateixa ciutat, on es doctorà l’any 1927 i obtingué un postdoctorat el 1932 Fou assistent 1928-39 i professor 1939-73 de l’Institut Musicològic de la Universitat de Viena, membre de la Societat de Recerca dels Monuments Musicals Austríacs 1930 i de la Comissió de Recerca Musical de l’Acadèmia de Ciències Austríaca 1946 i cap del departament de musicologia de l’Acadèmia Catòlica de Viena 1945 El 1946 fou nomenat director de la collecció…

S’inicià en la música com a nen de cor i després fou cantor a Sant Marc de Venècia Durant la seva formació, fou deixeble de Gioseffo Zarlino S’ordenà de sacerdot i la major part de la seva vida treballà a l’església de Santa Maria Formosa de Venècia Cap al 1590 esdevingué mestre de capella assistent a Sant Marc i el 1603 en fou nomenat titular Fou un compositor molt prolífic i molt respectat pels seus contemporanis, i està considerat com un dels més destacats de l’Escola Veneciana Conreà tant la música religiosa com la profana Dins el primer grup, en el qual mostrà una actitud…

Es formà al Conservatori de Viena, on tingué com a mestre A Bruckner El 1876 fou contractat com a director assistent al primer festival celebrat a Bayreuth i posteriorment en fou el director 1888-1902 Esdevingué un dels directors wagnerians més preuats i les seves interpretacions destacaren per la claredat, l’energia i la delicadesa Com a compositor escriví tres òperes, una de les quals, Agnes Bernauer 1880, fou estrenada a Weimar gràcies a les gestions de F Liszt Del 1881 al 1903 fou director al Teatre d’Òpera de Karlsruhe i de la Societat Filharmònica, institucions on elevà…

Es formà al Conservatori Rubin de Jerusalem i a la Guildhall School of Music de Londres L’any 1968 obtingué el Premi de direcció d’orquestra Dimitri Mitropoulos de Nova York, fou assistent de G Szell i L Bernstein als Estats Units i actuà per primer cop al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’Israel L’any següent inicià la seva fructífera relació amb diverses orquestres britàniques, sobretot amb l’English Chamber Orchestra El 1972 actuà per primera vegada als Estats Units dirigint l’Orquestra Simfònica de Chicago, i al cap d’un any debutà com a director operístic a Santa Fe i…