Resultats de la cerca

El títol de baró, amb la categoria de par, fou establert a França i a Anglaterra a partir del segle XIV al segle XVI l’emperador Carles V l’introduí als seus regnes, i tot seguit esdevingué utilitzat a la majoria dels països europeus Als Països Catalans, però, ja des del segle XIV foren concedits títols de baró a certs nobles posseïdors de terres senyorials d’alguna extensió, els quals ocupaven el darrer lloc dins la noblesa titulada catalana tanmateix, no fou fins a l’any 1798 que aquest títol fou equiparat als altres del regne El títol de baró fou atorgat més fàcilment després…

Atorgat anualment, a l'inici premiava únicament la trajectòria d’una dona esportista Entre les guanyadores figuren Roser Ponsati, Adela Piera, Katy Mayr, Montserrat Vergé, Marta Vilajosana i Carmen Perea El 2012 s'establiren tres modalitats el de dona esportista, el de promoció de l’esport que manté el nom de Mireia Tapiador i el de mitjà de comunicació, destinats a guardonar la tasca personal o professional d’una dona esportista i la tasca de promoció i foment de l’esport femení L'any 2013 s'hi sumà una nova modalitat, la de club esportiu, amb la finalitat de reconèixer el club…

En l’antic ordenament institucional andorrà, n'hi havia un d’elegit pel bisbe d’Urgell i un altre pel copríncep francès Cadascun tenia el seu tribunal, i els demandants podien acudir indistintament a qualsevol d’ells dos Els batlles instruïen els processos delictius i vetllaven per l’execució de les sentències de les jurisdiccions civils, polítiques i criminals Depenien dels veguers i els suplien en cas d’absència En virtut del privilegi atorgat pel bisbe Andreu Capella 1589, els dos batlles eren elegits pels coprínceps entre set candidats setena , un per cada parròquia,…

Entre els anys 1930 i 1940, en intentar explicar la dinàmica de les taques solars, estudià la interacció d’un camp electromagnètic amb un plasma En la mateixa línia, estudià la magnetosfera terrestre, les aurores polars i les tempestes magnètiques Postulà 1942 la propagació d’ones electromagnètiques en els plasmes, les anomenades ones Alfvén Donà una teoria sobre la formació dels planetes del sistema solar segons la qual el Sol capturà matèria de la pols interestellar Els seus estudis sobre magnetohidrodinàmica són fonamentals per a la física del plasma És autor, entre d’altres, de Cosmical…

Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau, dugué a terme una tasca cívica i pedagògica al Centre Montserrat-Xavier i a l’Escola Tècnica Professional d’Hostafrancs —de la qual fou un dels fundadors el 1940—, institucions vinculades a l’Acadèmia de la Llengua Catalana de les Congregacions Marianes, que dirigí durant molts anys, i que el 1993 adoptaren conjuntament el nom d’Escola Joan Pelegrí Guardonat en diversos jocs florals de l’exili, publicà, entre altres obres, La premsa en català 1920-1960 1962, Tres dimensions educacionals 1968, Combat per la fe 1969, Cronologia dels Països Catalans segles XI-XX…

Professor a la Universitat de Copenhaguen 1924 i a Estocolm des del 1929, fou ministre de comerç 1944-45 com a membre del partit liberal, del qual fou cap fins el 1967 Elaborà una teoria monetària de l’interès a partir de l’obra de Wicksell, i també féu importants aportacions per a l’estudi del comerç internacional, algunes de les quals en collaboració amb Heckscher Obres principals Interregional and International Trade 1933, The Problem of Employment Stabilization 1949 i, juntament amb KRose, Theorie der internationalen Wirtschaftsbeziehungen ‘Teoria de les relacions econòmiques…

Considerat un dels millors especialistes en papers shakespearians de tots els temps, els interpretà en el teatre i en diverses pellícules com ara Julius Caesar 1953, de JL Mankiewicz Richard III 1955, Prospero's Books 1991, de P Greenaway i Chimes at Midnight 1965, d’O Welles Actuà també en The Secret Agent 1936, d’A Hitchcock Providence 1976, Dyrigent 1981, d’A Wajda Chariots of Fire 1981, Gandhi 1982, de R Attenborough, The Shooting Party 1984, Plenty 1985, Loser Takes All 1990, de J Scott, i The Portrait of a Lady , de J Campion, entre d’altres El 1983 li fou atorgat el títol…

Fou l’introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques edificà una fàbrica al carrer de Montcada i l’anomenà veedor de les fàbriques d’indianes El 1785 s’oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l’Àsia, perquè considerava que això portaria la…

Editor i collaborador de diverses revistes i diaris, fou cofundador del grup artístic d’avantguarda Devetsil La seva poesia revolucionària descriu, en uns primers temps, el món proletari, si bé més endavant es torna més lírica i profunda i ofereix una visió del país carregada de malenconia i també més crítica, motiu pel qual s’enfrontà amb les autoritats Cal destacar Město v slzách ‘La ciutat en llàgrimes’, 1921, Na vlnách TSF ‘Sobre les ones de la TSF’, 1925, Ruce Venušiny ‘Els braços de Venus’, 1936, Zhasněte světla ‘Apagueu els llums’, 1939, Maminka ‘Mare’, 1954, Koncert na ostrově ‘…

Oficial des del 1933, formà part dels serveis d’intelligència franquistes durant la Guerra Civil Espanyola, i més tard figurà en l’alt estat major arribà a tinent general el 1976 Vicepresident primer del govern per a afers de la defensa 1976-81, s’esforçà, des d’un tarannà liberal, per obtenir de l’exèrcit l’acceptació de la reforma política, la qual cosa l’enfrontà als sectors ultradretans de l’oficialitat El Vint-i-tres de febrer del 1981, es destacà per la seva decidida actitud davant els insurrectes Ja retirat, recollí els seus records en el llibre Un soldado de España 1983 Fou membre del…