Resultats de la cerca
Es mostren 813 resultats
Gabriel Aresti Segurola
Literatura
Escriptor basc.
Autèntic renovador de la poesia basca, tant a nivell temàtic com formal, començà dins d’un fort hermetisme, però a finals dels anys 50, influït pel bertsolarisme, es tornà més populista A aquesta darrera etapa pertany la sèrie Bazkaitarra ‘Biscaí’, 1959-60 Després seguí Maldan Behera ‘Costa avall’, 1960, considerada com la seva obra mestra Amb Harri eta herri ‘Pedra i poble’, 1964,la seva poesia esdevingué més social, i en aquesta mateixa tendència continuà amb Euskal harria ‘La pedra basca’, 1967, Harrizko herri au ‘Aquest poble de pedra’, 1971 i Azken harria ‘Última pedra’, 1979 Intentà…
Jerónimo Merino Cob
Història
Guerriller castellà.
Era rector de Villoviado quan organitzà una guerrilla contra els invasors francesos 1808 Es distingí per l’astúcia i la crueltat i per la disciplina que sabé imposar a la seva gent Després de la batalla de Vitòria 1813 fou enviat a Catalunya Assolí el grau de brigadier i el càrrec de governador militar de Burgos 1814 En acabar la guerra contra Napoleó fou, un quant temps, canonge de Palència Absolutista intransigent, durant el Trienni Constitucional lluità contra el govern liberal i manà l’avantguarda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís En esclatar la primera guerra Carlina s’…
Miquel Duran
Cinematografia
Director, promotor i sindicalista.
Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit…
joni | jònia
Història
Individu d’una de les estirps gregues tradicionals en la qual estigueren compresos els grecs de l’Àtica, els d’Eubea i els colons que, en el decurs del segon mil·lenni aC, s’establiren a les costes de l’Àsia Menor i en algunes de les illes de la mar Egea (Quios i Samos).
Malgrat la unió que suposava el fet de parlar una mateixa llengua, els jonis de l’Àsia es mantingueren sempre més vinculats que no pas els altres Participaren en la comunitat religiosa de Delos i també en la panhellènica de Delfos, però tingueren un centre religiós particular en el santuari de Posidó, prop de Mícale Estigueren sempre a l’avantguarda de tots els moviments culturals grecs i atenyeren una posició de privilegi i de preeminència en la literatura, en les arts, en el comerç i en les institucions cíviques Políticament estigueren mancats d’unitat subjugats pels lidis i…
Víctor Castells i Benosa
Historiografia catalana
Escriptor i publicista.
Membre del Consell Nacional Català dirigit per Josep M Batista i Roca, ha dedicat diferents estudis a la figura i obra d’aquest dirigent polític, com Homenatge a Batista i Roca 1993, Batista i Roca Una vida al servei de la reconstrucció nacional 1995 i Caràcter i Nació Escrits de JM Batista i Roca 1996, que el converteixen en el seu principal biògraf La temàtica de bona part de la seva obra històrica ha estat influïda per l’exili que visqué en diferents països d’Europa i de l’Amèrica Llatina i el contacte amb l’emigració catalana Catalans d’Amèrica per la independència 1986 Ha escrit també…
Wallingford Riegger
Música
Compositor i director nord-americà.
Nascut en el si d’una família aficionada a la música, començà a estudiar piano i violí de molt jove El 1900 es traslladà amb la seva família a Nova York, on s’inicià en el violoncel i la composició El 1908 anà a ampliar els estudis de violoncel a Alemanya amb R Haussmann En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà als Estats Units, on impartí classes de música en diverses institucions abans d’establir-se a Nova York El 1928 conegué H Cowell, Ch Ives i E Varèse i s’integrà dins els cercles de l’avantguarda nord-americana Els anys trenta adoptà un dodecatonisme lliure, com es pot…
Alfredo Aracil
Música
Compositor castellà.
Estudià guitarra amb Salvador Gómez i composició amb C Bernaola, T Marco, L de Pablo i C Halffter Assistí als Cursos Internacionals de Darmstadt, a Alemanya, on prengué consciència de l’avantguarda musical més radical És llicenciat en Història de l’Art i, parallelament a la seva tasca compositiva, ha escrit alguns tractats d’estètica, com ara Entre la muerte del arte y el arte moderno i Música sobre máquinas y máquinas musicales Del conjunt de la seva obra destaca la música de cambra, amb unes composicions que mostren una elaborada escriptura musical i que han estat…
Jean Genet
Literatura francesa
Escriptor francès.
Passà una part de la seva joventut en un reformatori —experiència reflectida en la novella Miracle de la rose 1945-46— i practicà la prostitució homosexual i el lladronici a Barcelona i en altres ciutats europees el Journal du voleur 1949 el revelà com un esteta i un capdavanter de l’absurd Empresonat 1942, escriví una sèrie de poemes, on manifestà la seva obsessió per la mort i el sexe masculí, la novella Notre-Dame des Fleurs 1944, sobre els marginats socials i Querelle de Brest 1944, portada al cinema per RWFassbinder Condemnat a reclusió perpètua 1947, li fou commutada la…
Pere de Bell-lloc
Història
Militar
Militar, fill de Bernat, senyor del castell de Bell-lloc (Vallès Oriental).
Succeí el seu pare el 1442 Serví el rei Alfons IV com a governador de Menorca 1450 el 1461 fou un dels 45 membres de la comissió elegida pel Consell del Principat per a l’afer de Carles de Viana El 1462 abraçà la causa de la diputació contra Joan II i fou nomenat cap de l’avantguarda de l’exèrcit del Principat, en què acredità la seva habilitat en la presa incruenta d’Hostalric Collaborà al setge de la Força de Girona, però caigué presoner dels assetjats a l’església de Sant Feliu Alliberat ben aviat, fou elegit diputat del braç militar 1463 i enviat a l’Empordà amb plens poders…
Antoni Costa i Torres
Pintura
Pintor.
Es formà a Buenos Aires, al Cercle de Sant Lluc de Barcelona i al FAD Fou amic i company de Joan Sandalines i Sebastià Gasch Des del 1928 exposà a Barcelona i, a la postguerra, també a Mallorca Fou premiat al concurs dels Jocs Mediterranis 1955 Contra l’academicisme avantguardista i l’art per l’art, pintà temes de treball, miserables, prostitutes, immigrats, i ha estat considerat com el millor representant del realisme social a Catalunya En la seva producció cal distingir tres etapes fins el 1938, relacionada amb el cubisme La Fresnaye i Léger, la del 1939 al 1958, més propera a Marie…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina