Resultats de la cerca

La mutació, que pot afectar un sol interval o més d’un, suposa, doncs, que no es produeixi una transposició exacta del subjecte en la resposta Una resposta que presenta una mutació s’anomena resposta tonal una que no presenta cap mutació s’anomena resposta real Cal remarcar que l’explicació teòrica de les mutacions ha estat un dels temes més controvertits de la teoria de la fuga resposta JS Bach L’art de la fuga , BWV 1080, Contrapunctus 1 © Fototecacat/ Jesús Alises

Hom solia emprar aquest terme com a títol, especialment en les primeres formes d’oratori, algunes cantates a dues veus, madrigals i altres composicions de caràcter tant sagrat com profà Alguns compositors aplicaren aquesta tècnica a obres corals, la més coneguda de les quals és la introducció a la Passió segons Sant Mateu , de JS Bach Hom ha emprat també aquest terme fent referència a l’alternança en una composició entre dos instruments o bé entre un instrument i l’orquestra

Vida Fill d’una parella de músics el pare era clarinetista i la mare pianista, ben aviat mostrà tenir una gran facilitat per a la música A vuit anys oferí el seu primer concert públic La seva trajectòria, com a compositor i com a pianista, la desenvolupà en terres alemanyes Anton Rubinstein parlà d’ell molt efusivament i també ho feu E Hanslick, després d’escoltar-lo en el concert que oferí a Viena quan tan sols tenia deu anys El 1876 es traslladà a Graz, on inicià estudis amb W Mayer Fou en aquesta ciutat on realitzà les seves primeres composicions, entre les quals un Stabat mater , i les…

Estudià a l’Acadèmia Musical i al Conservatori de Ginebra, centre on fou alumne de G Delaye harmonia, contrapunt i instrumentació, A Mottu piano i O Barblan orgue i composició Organista entre el 1916 i el 1970 de l’Església Nacional Protestant de Ginebra, fou el fundador de la Societat Bach Combinà aquestes activitats i les de crític musical i compositor De la seva producció, notablement àmplia, cal destacar el drama bíblic El Misteri d’Abraham 1927 i el Concert per a piano i orquestra 1963-64

Formà part del cor de la Chapel Royal, i del 1783 al 1787 viatjà a Nàpols i Viena per continuar els estudis subvencionat pel príncep de Galles A la capital austríaca rebé lliçons de WA Mozart, que deixaren una forta empremta en les seves obres Gràcies a l’amistat amb F Mendelssohn conegué i admirà també JS Bach La seva obra compositiva és molt extensa i comprèn des de la música escènica, amb òperes, pantomimes i farses, fins a cançons i peces de música religiosa

Des del 1837 estudià amb Ludwig Berger l’antic professor de F Mendelssohn i més tard ingressà a l’Institut Reial per a la Música d’Església, on treballà amb August Wilhelm Bach i Eduard Grell Després de la seva graduació esdevingué professor de l’esmentat Institut A part la seva fama com a intèrpret i compositor de música per a piano i de cambra, fou conegut pels seus escrits de divulgació sobre la gran literatura pianística, que gaudiren d’una important difusió en el seu temps

Originada durant el s XVI, fou anomenada fancy a Anglaterra i, quan desenvolupava un sol tema, tiento a Castella En difondre's la pràctica instrumental, la fantasia fou una improvisació sobre un tema donat Bach la considerà com un gran preludi Posteriorment, anà perdent el seu caràcter imitatiu i temàtic i esdevingué una peça formalment lliure Al s XIX fou conreada per Schumann, Brahms, Saint-Saëns, etc Aquest mateix segle aquest nom fou aplicat també als arranjaments d’òperes conegudes per a piano o altres instruments

El 1965 fou substituït per Helmut Franz, quan la formació ja havia estat definida com una agrupació coral especialitzada en el repertori contemporani Posteriorment s’han succeït en el càrrec F Hamel, HH Spitz, R Liebermann, W Zillig, T Langner i H Sielmann A banda de la música contemporània, el conjunt ha fet també incursions en el gran repertori coral dels segles XVIII JS Bach, GF Händel i XIX Ha realitzat diversos enregistraments i ha participat en representacions operístiques També ha efectuat gires arreu d’Europa

En aquest tipus de cànons, de notable dificultat tècnica, el dux és modulant En el cas del cànon per tons de L’ofrena musical , BWV 1079, de JS Bach, l’ascensió modulant simbolitza l’ascensió de la glòria del rei Ascendente Modulatione ascendat Gloria Regis La imitació entre el dux i el comes a la 5a J és rigorosa Un altre exemple de cànon per tons és l’obra coral de J Brahms Mir lächelt kein Frühling 'No em somriu cap primavera', WoO 25