Resultats de la cerca
Es mostren 1819 resultats
Santa Maria de l’Aldea
Art romànic
Santa Maria de l’Aldea Aquesta església, ara santuari, fou la parròquia de l’Aldea fins als anys trenta És situada al S dels dos nuclis principals del poble actual, al costat de la torre del castell i de les cases de l’antic llogaret de l’Aldea El primer esment del lloc de l’Aldea és de l’any 1146 o 1148, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va concedir a Bernat de Bell-lloc l’almúnia de l’Aldea, al prat de Tortosa El 1160 Bernat de Bell-lloc i la seva muller Adalgarda, amb el consentiment dels seus germans, van donar a Santa Maria de l’Aldea i al seu…
tracte
Dret civil
Conveni o contracte debatut entre dues parts.
En el cas de compravenda, quan el preu és una quantitat fixa i determinada abans de començar a portar el tracte a compliment, hom el fa en aquestes condicions tracte a bell ull, fent un capmàs, o a preu fet Quan el preu és un tant per unitat de pes, gruix, mida, peça o altra unitat d’utilització, hom parla de tracte per unitat
Sant Miquel de Roca

Cingle de la Roca de Castellar, amb el mur que tanca la cova dins la qual es troba el santuari de Sant Miquel de Roca (Crespià)
© Fototeca.cat
Santuari
Antic santuari del municipi de Crespià (Pla de l’Estany).
Construït aprofitant un gran abric natural, al bell mig d'un cingle sobre el riu Fluvià, es conserven algunes restes Malgrat que és esmentada l'any 1131, sembla que té un origen molt més primitiu Probablement es tractava d'un eremitori, inscrit, segons Badia i Homs, dins la tradició d'origen oriental dels santuaris dedicats a l'arcàngel Miquel, situats en coves i indrets enlairats
monestir de Bescaran

Vista del campanar de Sant Martí de Bescaran (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Monestir
Petit monestir episcopal ( Sant Martí de Bescaran
), situat vora el poble de Bescaran (Alt Urgell), entremig de les terrasses de conreadís, al cementiri.
En resta un bell campanar romànic, de planta quadrada, construït als segles XI i XII Els tres pisos alts hi ha sis pisos en total tenen finestres geminades, separades per frisos d’arcuacions llombardes De fundació desconeguda, el 914 el monestir, ja abandonat, fou unit a Sant Serni de Tavèrnoles Pertangué al capítol de la Seu d’Urgell Sembla que, posteriorment, l’església serví de parròquia
Anne Brontë
Literatura anglesa
Escriptora anglesa.
Fou la més jove de tres filles d’un pastor protestant, que visqueren isolades en la casa sacerdotal de Haworth amb el pare i un germà que morí jove, drogat i tuberculós Publicà un llibre de versos 1846 amb el pseudònim d' Acton Bell i més tard les novelles Agnes Grey 1847 i The tenant of Wildfell Hall ‘L’arrendatària de Wildfell Hall’, 1848
Pau Eissavèl
Literatura
Escriptor occità.
Els seus poemes — Au bèu solèu dis avis ‘Al bell sol dels avantpassats’, 1925, A l’aflat dau gregau ‘A l’alè del gregal’, 1929 i Lo Lume subre la dralha ‘La llum sobre el camí’, 1931— celebren la bellesa del món provençal en un estil impregnat d’esteticisme clàssic Les seves narracions Au cantar di dogas ‘A la cançó de les dogues’ han restat inèdites
Robert Woodrow Wilson
Física
Físic nord-americà.
Graduat a la Rice University de Houston el 1952 i doctorat al California Institute of Technology 1962, a partir del 1963 desenvolupà la seva tasca de recerca als Bell Telephone Laboratories Obtingué diversos guardons, entre els quals la medalla Herschel 1977 i, pels seus estudis sobre les microones còsmiques, el premi Nobel de física el 1978, juntament amb Arno A Penzias i PL Kapica
Kate Roberts
Literatura
Escriptora gal·lesa.
Excellí sobretot en els relats breus, en la línia de Čekhov i Katherine Mansfield, publicant alguns reculls de contes, com Rhigolau bywyd ‘Els solcs de la vida’, 1929 i Ffair gaeaf ‘La fira d’hivern’, 1937 Conreà també la novella Laura Jones 1930, Traed Mewn cyffion ‘Peus encadenats’, 1937, Stryd y Glep ‘Carrer dels Cignes’, 1949, Tegwch y bore ‘El bell temps de la matinada’, 1967, etc
Maria d’Àustria
Història
Reina d’Hongria (1522-26).
Filla de Felip el Bell i de Joana la Boja, el 1522 es casà amb Lluís II d’Hongria i Bohèmia En morir aquest, fou regent 1526-28 El 1531, nomenada governadora dels Països Baixos pel seu germà, l’emperador Carles V, dominà el tumult de Gant causat pels imposts de guerra, i participà en les guerres imperials contra França El 1555 es retirà a Castella
Maria I de Borgonya
Història
Duquessa titular de Borgonya, duquessa de Brabant i Limburg i comtessa de Borgonya i Flandes (1477-82), filla de Carles I el Temerari.
Les guerres que sostingué el seu pare amb Lluís XI de França feren que aquest annexés als seus dominis la Borgonya pròpiament dita, l’Artois i la Picardia En aquesta situació de debilitat degué concedir els privilegis reclamats per la burgesia de les viles dels Països Baixos 1477 Casada amb l’emperador Maximilià I, fou la mare de Felip el Bell, pare de Carles V
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina