Resultats de la cerca

Es formà amb H Neupert i amb el danès CL Gerlach Més tard, el 1859, anà a Berlín, on tingué com a mestres F Kiel composició i Th Kullak piano El mateix 1859 retornà a la seva ciutat natal, i hi estudià durant dos anys amb R Magnus Fou durant aquest temps que entrà a formar part de la Nova Societat Noruega, entitat que aglutinava els intellectuals nacionalistes Les seves primeres composicions, en aquesta línia nacionalista, s’inspiren en la música popular noruega Fou amic d’E Grieg, a qui conegué el 1864 durant un viatge a Copenhaguen Juntament amb Grieg, E Hornemann i altres,…

Estudià a Dresden, on debutà l’any 1918 Entre el 1925 i el 1931, i després d’haver actuat en diversos teatres alemanys, formà part de la companyia del teatre d’òpera de Munic i en 1931-34 fou membre de la Staatsoper de Viena Compaginà les seves actuacions regulars i les aparicions al Festival de Bayreuth, on debutà el 1925 amb Els mestres cantaires de Nuremberg Després d’una breu temporada a Hamburg, del 1935 al 1944 formà part de la companyia lírica de la Staatsoper de Berlín Finalitzada la Segona Guerra Mundial tornà a Dresden 1946 i posteriorment es traslladà a Berlín…

Predicador a Berlín 1796-1802 i des del 1809, s’hi relacionà amb el grup romàntic i especialment amb F Schlegel Professor a Halle 1803-07 i a Berlín, és considerat com el teòleg del Romanticisme alemany, tant per la seva obra Der christliche Glaube nach den Grundsätzen der evangelischen Kirche ‘La fe cristiana segons els principis de l’Església evangèlica’, 1821-22, d’una gran influència sobre la moderna teologia protestant, com per la seva interpretació del fet religiós, palesa a Über die Religion ‘Sobre la religió’, 1799 i Monologen ‘Monòlegs’, 1800, on denuncià el racionalisme com a…

Corifeu de la generació del 68, es donà a conèixer amb muntatges provocadors i anàrquics a Viena, Trier, Krefeld i Heidelberg Entre els seus treballs més controvertits cal esmentar Marat/Sade , de Weiss 1968 la revista futbolística Zicke-Zacke ‘Ziga-Zaga’, 1969, de Terson  Dantons Tod ‘La mort de Danton’, 1969, de Büchner, i Fräulein Julie ‘Senyoreta Júlia’, 1970, de Strindberg En 1986-90 assumí la direcció de la Volksbühne Berlín S’inicià com a director d’òpera el 1974 amb Il trovatore a l’Òpera de Nuremberg, triomfà a Stuttgart amb Entführung aus dem Serail ‘El rapte del…

Ambdues institucions supervisen diversos museus especialitzats Al Berlín Oriental tenen un relleu especial el Bode-Museum nom que rebé, el 1958, l’antic Kaiser-Friedrich-Museum i el Pergamon-Museum amb obres arqueològiques de Grècia i de l’Orient Pròxim i Mitjà, especialment l’altar de Pèrgam Al Berlín Occidental hi ha el museu Dahlem, que conté, entre altres seccions Museum für Völkerkunde, Islamisches Museum, etc, una important galeria de pintura Gemäldegalerie Dahlem , i els museus procedents de l’antiga Stiftung Preussischer Kulturbesitz inclosos al…

Fou un veritable reformador Fou pintor abans de dedicar-se a l’arquitectura, i conreà les arts gràfiques, amb franca tendència modernista A partir del 1898 fou un dels primers dissenyadors industrials Formà part de la Sezession vienesa, s’enquadrà en el Jugendstil i s’inscriví al Deutscher Werkbund, d’acord amb la seva preocupació per una franca collaboració entre arquitectura i indústria La seva obra més important és la fàbrica per a l’AEG a Berlín El seu art és sovint monumental i neoclàssic, sobretot en el darrer període, com l’ambaixada alemanya a Sant Petersburg 1911-12, les…

De formació musical autodidàctica, a partir del 1898 visqué a Berlín, on treballà en una botiga de música i en un negoci de llibres antics El 1908 fou nomenat assistent a la Biblioteca Estatal de Prússia i en 1909-27 dirigí el Museu Heyer d’Història de la Música a Colònia En la universitat d’aquesta ciutat es doctorà el 1925 amb una dissertació sobre els instruments de vent de doble canya El 1944, el règim nazi li confiscà tots els seus béns i el condemnà a un any de treballs forçats, fet que perjudicà greument la seva salut De retorn a Berlín, el 1945, es dedicà a…

Adquirí la primera formació musical amb el seu pare Després estudià filologia clàssica a Breslau, activitat que compaginà amb els estudis d’orgue sota el mestratge de M Brosig Exercí com a professor de gramàtica, fins que el 1887, quan s’establí a Berlín, deixà la seva antiga feina i començà a publicar articles de temàtica musical sota el pseudònim d’Erich Reinhardt Compongué obres per a cor i repertori d’orgue Cal destacar la seva figura per la importància que tingueren els estudis sobre l’obra de JS Bach -els resultats dels quals foren publicats a Berlín el 1912- i…

Inicià la seva formació musical mentre realitzava estudis de dret a Graz, formació que completà a Leipzig amb S Jadassohn i C Reinecke Des del 1884 treballà en diversos teatres alemanys com a director L’any 1888 s’installà a Praga, on feu de director d’una banda militar L’any 1894 EM von Reznicek estrenà la seva òpera Donna Diana , que es convertí en el seu èxit més important molt especialment l’obertura L’any 1896 esdevingué mestre de capella de la cort a Weimar, i posteriorment ho fou a Mannheim Des del 1902 dirigí concerts a Berlín, i més tard fou professor en un conservatori…

Es formà a la Musikhochschule de Frankfurt i a la de Detmold Ingressà en l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt a disset anys Es graduà el 1950, però abans de finalitzar els estudis guanyà un concurs organitzat per la Ràdio de Frankfurt Solista de l’Orquestra Filharmònica de Berlín entre el 1960 i el 1969, aquest darrer any feu un parèntesi en la seva activitat per tal de continuar la carrera de concertista El mateix any 1969 fou nomenat professor de la Hochschule d’Hamburg i posteriorment tornà a la Filharmònica de Berlín També fou professor habitual dels cursos d’…