Resultats de la cerca

Es formà a Barcelona, a l’acadèmia de Pere Borrell Vers 1870-74 fou deixeble de l’Academia Española de Roma El 1885 presentà, al Centre d’Aquarellistes de Barcelona, l’oli Amateur , que sembla una anticipació de la que havia d’ésser la seva obra mestra l' Exposició pública d’un quadre Museu d’Art Modern de Barcelona Aquesta peça, típica del seu estil, minuciosament realista, obtingué Medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, i en féu més d’una versió Un guardó similar obtingué la seva Vigília de Reis a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 Fou un…

A tramuntana del despoblat de Torrueco hi ha la casa Castellar amb una petita capella dedicada a sant Miquel, sense culte, d’origen romànic És documentada ja cap al 988 llavors el prevere Ennecó de Castellar donà al monestir d’Ovarra un alou en aquest lloc i altres heretats de la rodalia Al començament del segle XI potser hi volgueren fundar els senyors de Lierp un monestir—només és una hipòtesi—ja que un abat del monestir de Sant Miquel consta entre els electors del bisbe Borrell 1017 Longobard de Torrueco lliurà l’oratori de Sant Miquel amb els drets parroquials a l’església de…

Canonge de la seu de Barcelona Consta des del 1011 com a jutge i especialista en conflictes de dominis i jurisdiccions Des del 1018 apareix estretament vinculat a la casa comtal com a preceptor de Berenguer Ramon I, jutge palatí, mestre notari i conseller de la comtessa vídua Ermessenda Durant quaranta anys actuà en tots els judicis comtals, com en el famós d’Ullastret 1029 contra el comte Hug I d’Empúries, i en les diferències que oposaren Ermessenda al seu fill 1023 Continuà a la cort comtal en temps de Berenguer Ramon I de qui autoritzà el testament el 1032 i de Ramon Berenguer I fins el…

Riquilda, filla del comte Guifré Borrell i de Garsenda, en el seu testament del 962 llegà al monestir de Sant Pere de les Puelles el seu alou de Sant Boi de Llobregat, que fou confirmat al monestir per les testimonials del 992 Les monges hi devien erigir la capella, que apareix documentada a partir del 1004 sota l’advocació de sant Pere La capella, que donà nom al barri de Sant Pere, va ser enderrocada el 1837 quan, en ocasió de la primera guerra Carlina, s’emmurallà la vila Recentment 1984, al barri de Sant Pere, prop del lloc on hi havia la capella, s’han excavat una vintena de…

De la capella de Sant Jaume que pertanyia al castell de Sant Jaume, al qual probablement donà nom, només es coneix un esment, que correspon a la deixa que li féu Arnau Mir de Tost en el seu testament del 1067 En canvi el castell de Sant Jaume és esmentat a partir de l’any 955 en la donació del comte Borrell d’un alou situat al seu terme a Santa Maria de la Seu Al segle XIII reapareix aquest castell com a possessió de la família Pinós, senyors de Banat i Vilanova de Banat A la visita pastoral del 1758 de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Cerc, figura la capella annexa de…

Malgrat el lloc de Sant Boi aparegui esmentat a partir del 905, no apareix l’esment del castell fins al 1276 Des del 962 era una propietat de la mitra vigatana per donació de la vescomtessa Riquilda de Narbona i la posterior permuta el 993 amb Sendred de Gurb que havia obtingut l’alou de Sant Boi del comte Borrell de Barcelona El 1291 el noble Berenguer de Cirera feu acte de vassallatge al bisbe de Vic per la castlania del terme del castell de Sant Boi, tal com l’havien posseït els seus antecessors La referència al castell de Sant Boi es perd a partir del segle XV, que apareix…

D’origen valencià, estudià belles arts i, a l’escola Magriñà, ballet clàssic Anà a París, on formà part del ballet del marquès de Cuevas 1959-61 Començà a cantar a Ràdio Barcelona El 1962 actuà al Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona, que guanyà el 1963, juntament amb Raimon, amb la cançó Se’n va anar   A partir de llavors començà a cantar temes sovint compostos per Lleó Borrell, fins que el 1968 edità el seu primer disc i guanyà el I Festival de Cançó Catalana Compartí el primer premi del festival d’Eurovisió de l’any 1969, en què representà Espanya amb Vivo cantando…

D’aquesta església, avui desapareguda, en coneixem molt poca cosa Segons sembla era situada a l’actual cruïlla de l’avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer amb el passeig del Mas Roig de Valldoreix Una referència documental notifica que l’any 1107 Borrell lliurà a Berenguer, almoiner de Sant Cugat, un alou i una vinya que tenia dins del terme de l’església de Sant Cebrià d’Aiguallonga i “Sancti Martini de Buscheruns” Aquesta església es torna a citar, en la darrera escriptura coneguda, l’any 1119, quan Bonadona feu donació al monestir santcugatenc d’una peça de terra que termenejava…

Era fill dels comtes de Cerdanya i Besalú, Oliba Cabreta i Ermengarda En retirar-se el seu pare a Montecassino 988, sembla que Ermengarda i els seus fills governaren tots els comtats indivisament A la mort de la mare 994, Bernat heretà en exclusiva els comtats de Besalú, Vallespir i Fenollet, i el seu germà segon, Guifré , heretà els de Cerdanya i Conflent Bernat es casà vers el 992 amb Toda, filla del duc de Gascunya, Guillem Sanç, i d’Urraca de Pamplona Fou un governant ben dotat, polític un poc intrigant i bon guerrer, però de temperament impetuós i ambiciós com el seu pare Oliba Cabreta…

Per ajudar el califa cordobès Muḥammad ibn Hišām, cap del partit dels eslaus, contra el seu rival Sulaymān ibn al-Ḥakam, cap del partit dels berbers, que fou vençut L’exèrcit català triomfà en la batalla d’Akabat al-Bakr, fou vençut prop del Guadiana i, finalment, entrà a Còrdova i la saquejà El botí fou molt quantiós, però també ho foren les pèrdues uns 3 000 morts, entre els quals el comte Ermengol I d’Urgell, dit el de Còrdova Aquell any fou anomenat pels historiadors musulmans “any dels francs”, o sia, dels catalans Fou, en part, una represàlia pel saqueig de Barcelona per Almansor 986,…