Resultats de la cerca
Es mostren 603 resultats
síndrome de malabsorció
Patologia humana
Estat clínic que resulta d’una absorció alterada dels nutrients en el tram del budell prim.
Pot ésser deguda a quatre causes principals per una digestió inadequada pancreatitis crònica, resecció de l’estómac, síndrome de Zollinger-Ellison per una alteració del metabolisme de les sals biliars resecció de la part distal del budell prim, creixement bacterià intraintestinal excessiu, malalties del fetge i de les vies biliars per defectes generals o específics de la mucosa de l’estómac que dificulten el transport dels nutrients deficiència de disacaridasa, abetalipoproteïnèmia, deficiència d’absorció de vitamina B 1 2 , esprue tropical, celiaquia, malaltia de Whipple, isquèmia intestinal…
diüresi
Biologia
Eliminació de l’orina formada pel ronyó.
En la formació de l’orina intervenen tres processos la filtració glomerular, la reabsorció tubular i la secreció tubular En l’adult, la filtració glomerular és de 130 cm 3 de plasma per minut, és a dir, de 180 litres al dia El pas a través de la membrana glomerular s’esdevé quan la pressió hidroestàtica de la sang és superior a la pressió osmòtica de les proteïnes plasmàtiques Dels 180 litres filtrats, entre 178 i 179 litres són reabsorbits en el túbul per tant, hom excreta diàriament d’1 a 2 litres d’orina En el túbul proximal són reabsorbits el 87,5% de l’aigua i del clorur de sodi filtrats…
V -2
Sigla de Vergeltungswaffe 2 amb què és conegut el míssil balístic alemany constituït per un coet d’un sol tram de propergol líquid dotat d’una càrrega explosiva de prop de 1 000 kg, que fou emprat al final de la Segona Guerra Mundial per al bombardeig d’Anglaterra (Londres), Bèlgica (Anvers) i d’altres objectius.
Conegut tècnicament per A-4 , cal considerar la V-2 com el primer míssil amb tecnologia contemporània fabricat en sèrie i com a precursor dels míssils espacials dels aliats Fou desenvolupat a Peenemünde a partir del 1937 sota la direcció tècnica de Wernher von Braun El primer assaig satisfactori tingué lloc a començament d’octubre del 1942, i el primer ús bèllic fou contra París, el 1944 En foren produïdes prop de 6 000 unitats Hom en conservà moltes d’intactes, i amb aquestes els nord-americans efectuaren en el període 1946-51 una sèrie de seixanta-vuit llançaments de recerca La…
dàtil

Dàtils
© Jordi Farres - Fotolia.com
Botànica
Fruit en baia de la palmera datilera (Phoenix dactylifera), de forma el·lipsoidal prolongada, d’uns quatre centímetres de llargària per dos d’amplada.
L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més restringida que el…
Sòls que comencen
Els processos edafogènics A l’alta muntanya els sòls són relativament homogenis, com són relativament poc variables la vegetació i els altres factors de l’edafogènesi en aquests medis El clima, per exemple, és sempre fred, amb importants contrastos tèrmics tant estacionals com diaris El temps transcorregut des de l’inici de l’edafogènesi és relativament breu i comprès en un interval força breu entre 10 000 i 12 000 anys en correspondència amb la retirada dels gels de la darrera glaciació En aquestes condicions els paràmetres més importants, aquells que expliquen la distribució dels sòls i les…
laumontita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de calci hidratat, CaAl2Si4O12·4H2O.
Mineral del grup de les zeolites que cristallitza en el sistema monoclínic D’hàbit prismàtic o en masses, és de color blanc i té l’esclat com el del vidre La duresa és 4, i la densitat, 2,25-2,3 Pot perdre amb molta facilitat 1/8 de la seva aigua, la qual cosa la caracteritza Hom la troba en venes i cavitats en les roques ígnies i també en sediments
antarticita
Mineralogia i petrografia
Clorur de calci natural hidratat CaCl2·6H2O, trobat a l’Antàrtida.
autunita
Mineralogia i petrografia
Uranofosfat de calci hidratat, Ca(UO2)2(PO4)210-12H2O.
Cristallitza en el sistema tetragonal, però òpticament té propietats ròmbiques Es presenta en cristalls tabulars aïllats o en escates És de color groc verdós, translúcida, dolça de sabor i de lluïssor nacrada Té exfoliació molt perfecta, duresa 2-2,5 i pes específic 3,2 Abundant a tot arreu on hi ha jaciments de mineral d’urani Presenta fluorescència verda molt intensa amb llum ultraviolada És un mineral molt radioactiu
colemanita
Mineralogia i petrografia
Borat hidratat de calci, Ca2B6O11·5H2O.
Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls blancs o groguencs Té duresa 4,5 i pes específic 2,42-2,43
clintonita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de calci, magnesi i ferro, del grup de les miques càlciques (o fràgils).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina