Resultats de la cerca
Es mostren 603 resultats
dàtil

Dàtils
© Jordi Farres - Fotolia.com
Botànica
Fruit en baia de la palmera datilera (Phoenix dactylifera), de forma el·lipsoidal prolongada, d’uns quatre centímetres de llargària per dos d’amplada.
L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més restringida que el…
sípia

Sípia
© Lluís Prats
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes
, de la família dels sèpids.
Té uns 30 cm de longitud, és de color gris verdós i amb el dors ratllat de negre, cos oval, allargat i estret, arrodonit a la part del darrere, amb dues expansions laminars o aletes contràctils, llargues i estretes, a banda i banda del cos gairebé sobre tota la seva longitud, i amb una conquilla interna calcària i ampla Com altres decàpodes, posseeix 10 tentacles, dos dels quals, més llargs i de funció prènsil, són proveïts de ventoses, amb una glàndula de la tinta, que secreta un líquid negre emès amb fins defensius, i amb glàndules verinoses ofensives Generalment es mimetitza molt amb el…
matèria de càrrega
Química
Substància que hom incorpora a un producte a fi que adquireixi certes propietats.
Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció activa o reforçant…
V -2
Sigla de Vergeltungswaffe 2 amb què és conegut el míssil balístic alemany constituït per un coet d’un sol tram de propergol líquid dotat d’una càrrega explosiva de prop de 1 000 kg, que fou emprat al final de la Segona Guerra Mundial per al bombardeig d’Anglaterra (Londres), Bèlgica (Anvers) i d’altres objectius.
Conegut tècnicament per A-4 , cal considerar la V-2 com el primer míssil amb tecnologia contemporània fabricat en sèrie i com a precursor dels míssils espacials dels aliats Fou desenvolupat a Peenemünde a partir del 1937 sota la direcció tècnica de Wernher von Braun El primer assaig satisfactori tingué lloc a començament d’octubre del 1942, i el primer ús bèllic fou contra París, el 1944 En foren produïdes prop de 6 000 unitats Hom en conservà moltes d’intactes, i amb aquestes els nord-americans efectuaren en el període 1946-51 una sèrie de seixanta-vuit llançaments de recerca La V-2 emprava…
laumontita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de calci hidratat, CaAl2Si4O12·4H2O.
Mineral del grup de les zeolites que cristallitza en el sistema monoclínic D’hàbit prismàtic o en masses, és de color blanc i té l’esclat com el del vidre La duresa és 4, i la densitat, 2,25-2,3 Pot perdre amb molta facilitat 1/8 de la seva aigua, la qual cosa la caracteritza Hom la troba en venes i cavitats en les roques ígnies i també en sediments
colemanita
Mineralogia i petrografia
Borat hidratat de calci, Ca2B6O11·5H2O.
Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls blancs o groguencs Té duresa 4,5 i pes específic 2,42-2,43
clintonita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de calci, magnesi i ferro, del grup de les miques càlciques (o fràgils).
autunita
Mineralogia i petrografia
Uranofosfat de calci hidratat, Ca(UO2)2(PO4)210-12H2O.
Cristallitza en el sistema tetragonal, però òpticament té propietats ròmbiques Es presenta en cristalls tabulars aïllats o en escates És de color groc verdós, translúcida, dolça de sabor i de lluïssor nacrada Té exfoliació molt perfecta, duresa 2-2,5 i pes específic 3,2 Abundant a tot arreu on hi ha jaciments de mineral d’urani Presenta fluorescència verda molt intensa amb llum ultraviolada És un mineral molt radioactiu
antarticita
Mineralogia i petrografia
Clorur de calci natural hidratat CaCl2·6H2O, trobat a l’Antàrtida.
garrofa

Garrofes al tronc del garrofer
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit del garrofer.
És un llegum de color bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i de polpa carnosa Les garrofes senceres, destinades tradicionalment a l’alimentació del bestiar, són emprades també per la indústria alimentària del garrofí se'n separa la goma i la part carnosa, prèviament torrada, és utilitzada com a alternativa del cacau en alguns productes dietètics, ja que aquest substitutiu no té teobromina, cafeïna i tiramina, substàncies presents en el cacau processat La polpa torrada de garrofa presenta un 90,6% d’hidrats de carboni, un 5,4% de fibra i un 3,8% de proteïna a més, és rica en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina