Resultats de la cerca
Es mostren 1033 resultats
Constantí de Rússia
Història
Gran duc de Rússia.
Fill segon del tsar Pau I i germà d’Alexandre I i Nicolau I Participà en les guerres contra Napoleó i després fou nomenat comandant en cap del regne de Polònia 1816, en poder de Rússia Casat amb una aristòcrata polonesa, renuncià 1823 els seus drets a la corona russa Tot i ésser aliè al complot constitucionalista dels decabristes russos de l’any 1826, les relacions amb Nicolau I foren sovint tibants per la participació d’alguns oficials polonesos en el complot i per la reiterada defensa que feia Constantí de l’autonomia polonesa Amb tot, no aconseguí d’atreure's l’opinió polonesa…
Pere Màrtir Veciana i Civit
Història
Comandant de mossos d’esquadra.
Fill de Pere Anton Veciana i Rabassa, fundador d’aquest cos i batlle de Valls, fou ferit, juntament amb ell, en la defensa de Valls contra el guerriller Pere Joan Barceló el Carrasclet El 1736 succeí el seu pare en el comandament dels mossos d’esquadra, cos que sota el seu mandat esdevingué més nombrós i es dedicà a la lluita contra els delinqüents comuns Ciutadà honrat de Barcelona 1741, fou capità d’infanteria des del 1742, i comissionat reial per a la persecució de delinqüents També fou batlle de Valls i administrador del dret de bolla a Valls, càrrec en el qual cometé alguns abusos …
Acaci de Ripoll i Mas
Història del dret
Jurisconsult.
De família de cavallers, estudià dret a Salamanca, fou professor a les universitats d’Osca i de Barcelona, receptor de la batllia general de Catalunya, advocat fiscal i de la llotja de mar de Barcelona i del consell reial Remogut del càrrec arran de la guerra dels Segadors, s’ordenà de sacerdot, després d’haver estat casat i d’haver tingut fills És autor de tractats de dret civil Practicabilia commentaria et quotidianae praxi ad titulum D De conditionibus et demostrationibus causis et modis eorum quae in testamento relinquuntur , 1617, Variae juris resolutionum , 1630, sobre…
Jean Andoche Junot
Història
Militar
General francès.
Conegué Bonaparte al setge de Toló, i obtingué el grau de general a Egipte 1798 Es distingí a Austerlitz Manà l’exèrcit encarregat d’ocupar Portugal 1807, campanya que li valgué el títol de duc d’Abrantes i el nomenament de governador del país Vençut per Arthur Wellesley a Vimeiro 1808, hagué d’acceptar la capitulació de Sintra i evacuar Portugal Lluità a Espanya el 1809 dirigí, unes quantes setmanes, el segon setge de Saragossa, acompanyà Masséna a Portugal 1810-11 i prengué part en la campanya de Rússia Malgrat que ja manifestava símptomes de demència, Napoleó li encarregà el govern de les…
Josep Antoni de Mata i de Copons
Història
Militar
Militar.
Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler, capità general de l’artilleria d’Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta Fou capità de la coronela de Barcelona 1697 El 1705 fou un dels primers a reconèixer el rei arxiduc Carles III, i aquest el féu comte de la Torre de la Mata 1707 Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable intervenció al setge de Barcelona, on resistí fins al juliol 1714, i li foren confiscats els béns S'havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories del Llar,…
Taradell
Llinatge de magnats osonencs coneguts des del 1002 amb Ató de Taradell
.
La línia successòria es perfila amb Bermon de Taradell 1023-33 el seu hereu Ramon Bermon de Taradell 1058-80, casat amb Belissenda de Gurb, acresqué el patrimoni vers l’Estany i el castell de l’Aguilar Balenyà Pere Ramon de Taradell 1090-1148 era a la vegada canonge de Vic i feudatari del bisbe Un fill seu, Guillem de Taradell , fou canonge i mestre de la canònica de Vic i morí 1194 amb fama de poeta El llinatge s’extingí amb Titburgueta de Taradell , filla de Berenguer de Taradell 1148-84, que es casà 1165 amb Pere de Vilademany Els seus successors, cognomenats encara durant…
Luis de Sousa
Literatura
Cristianisme
Nom religiós i literari de Manuel de Sousa Coutinho.
Entre el 1576 i el 1577 restà captiu a Alger, on conegué Cervantes Serví el rei Felip II de Castella i ocupà també importants càrrecs a la cort de Lisboa Casat en el període 1584-86 amb Madalena de Vilhena, el matrimoni entrà en l’orde dominicà 1613, fet que fou degut, segons una versió de certs contemporanis, a la notícia que el primer marit de Madalena, desaparegut a Alcazarquivir 35 anys enrere, vivia encara a Terra Santa aquesta versió inspirà el drama FrLuis de Sousa d’Almeida Garret Fou un notable historiador religiós escriví una Vida de DFrBartolomeu dos Mártires 1619, la…
Oliba I de Carcassona
Història
Comte de Carcassona (~820-~837), fill del comte Bel·ló.
Estigué casat a 820 amb la comtessa Elmetruda i posteriorment amb la comtessa Riquilda El 827 acompanyà l’abat Àgila de la Grassa a recaptar un diploma del rei Pipí d’Aquitània Féu costat al comte Berenguer de Tolosa i a l’emperador durant les lluites civils de l’imperi contra Lotari, motiu pel qual rebé un diploma de Lluís el Piadós 834, concedint-li, a petició de Berenguer, la propietat de les viles de Verzalhas i Montolieu al Carcassonès El 835 demanà i aconseguí del rei Pipí d’Aquitània un diploma a favor del monestir de Montolieu de Carcassona Fou probablement pare d’Oliba…
Domus de Desvilar (Tavertet)
Art romànic
Les primeres notícies de la família que habitava aquesta casa forta es documenten a partir del 1050 amb dos personatges anomenats Guerau, un casat amb Sinner i l’altre amb Peronella Amb el cognom Vilar no apareixen fins el 1117 amb Guillem de Vilar Aquesta família de cavallers s’entroncà amb els de Conanglell el 1377 i amb d’altres famílies de la petita noblesa comarcal El 1737 Felip V concedí reconeixença de noblesa als Desvilar La pubilla Maria de Desvilar el 1831 es casà amb Fèlix Muntanyà de Seva Els Muntanyà foren propietaris del casal fins fa pocs anys i encara conserven l’…
Pere II d’Arborea
Dret
Jutge d’Arborea (1228-~1242), vescomte de Bas (Hug II).
Fill del jutge Hug I i de Preciosa de Làcon Governà el jutjat, primer en condomini amb el seu oncle Marià I de Torres i amb Guillem I, net de Pere I 1228 i després tot sol Feu un conveni amb el papa, pel qual rebé la investidura del jutjat en canvi de la promesa d’obediència a l’Església i de no contreure noces per consanguinitat o afinitat sense llicència pontifícia Cedí el vescomtat de Bas a Simó de Palau 1241, si bé els jutges d’Arborea continuaren ostentant aquell títol nominalment Casat amb Diana de Làcon i després amb Sardínia, tingué d’aquesta un fill, el qual, anys més tard, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina